Milers de dones al sector cures gironí
Una cadira de rodes amb una persona anciana asseguda al damunt i una dona de pell bruna empenyent-la. Aquesta és una imatge habitual a qualsevol població catalana, tant a grans ciutats com a pobles petits. Es calcula que a les comarques gironines hi ha entre 2.000 i 9.000 dones realitzant aquestes tasques.
La realitat ens mostra que els nostres avis i les nostres àvies són atesos, majoritàriament, per dones llatinoamericanes. A moltes se les qualifica com a «cuidadores 24 hores» perquè n’estan pendents tot el dia, cohabitant al domicili de qui tenen cura. Fa de mal saber la quantitat exacta perquè estem parlant, en la majoria de casos, d’economia submergida i de persones en situació administrativa irregular, però es calcula que a la demarcació de Girona són entre 2.000 i 9.000 dones realitzant aquestes tasques.
Si desitgem que els nostres familiars més propers i estimats estiguin ben atesos també hauríem de tenir cura d’aquelles que en tenen cura però, lamentablement, no sol ser així. Perquè, què en sabem d’elles? Entre d’altres coses, que sol ser una feina no volguda però a la que es veuen abocades per una llei d’estrangeria que les obliga a estar tres anys en situació irregular i que no reconeix ni valora els coneixements adquirits en el lloc d’origen. També que les que s’ho han plantejat com a una opció laboral voldrien formació per millorar la qualitat de l’atenció així com unes condicions laborals dignes. Que són víctimes de múltiples violències, estructurals i personals, que pateixen del dol migratori, i que els manquen estones de lleure i espais de trobada i relació.
Cal, doncs, una dignificació del sector que les inclogui no només a elles sinó també a les persones que atenen i als seus familiars. Cal posar les persones al centre per avançar com a societat. En aquest sentit hem de celebrar que a les comarques gironines ja hi hagi qui hagi posat fil a l’agulla. Iniciatives com la Jornada cap a un treball digne en les cures i el servei domèstic que l’Ateneu Cooperatiu de Terres Gironines va organitzar a Llagostera a principis d’octubre, el projecte de suport a dones hondurenyes que treballen en l’àmbit de les cures que estan duent a terme el Consorci d’Acció Social de la Garrotxa i el Fons Català de Cooperació, o l’estudi Dones cuidadores, treballs de cures i violències que està realitzant la Universitat de Girona per encàrrec de l’ajuntament de la ciutat, ens han de permetre superar la situació actual.
La desinformació creix i segons Maldita Migración un projecte periodístic editat per Maldita.es i que compta amb el suport d'Oxfam Intermón, un de cada 3 bulos estan relacionats amb potencial desinformació sobre migracions. Aquesta iniciativa periodística té com a objectiula lluita contra els rumors i la desinformació en matèria de migracions i refugi.
Ara fa quatre anys, Jessenia Lagos, psicòloga per la Universitat d’Hondures, va arribar a Espanya amb la seva filla, buscant un futur millor. Com a dona indocumentada només va poder accedir a fer tasques de la llar. Mica en mica, i compartint les experiències i el seu dia a dia amb altres hondurenyes dedicades a les cures i la llar, es va adonar de la vulneració de drets que patien les dones migrants al nostre país i es va posar les piles per posar-hi remei.
Reds – Solidaridat per a la transformació social ha editat el quadern digital Dones, mares i teletreball en temps de COVID-19. Testimonis de mares teletreballadores durant el confinament a Catalunya, que recull alguns testimonis, a més d'informació sobre la situació de les dones i les mares durant el confinament a Catalunya.