Migracions forçades per la degradació mediambiental
«Fins als 17 anys vaig viure pensant que era normal tenir taques de petroli als nostres rius, terres i camins», diu Donald Moncayo de l'Equador. La campanya Pobresa Zero a Girona ha volgut, aquest 2016, donar veu a cinc testimonis de persones o entitats que viuen o treballen a països on la degradació mediambiental és causa de migracions forçades.
Càritas Girona ha volgut aportar el testimoni de Mocayo, directament vingut de l'Amazònia equatoriana: «Quan era petit, la mare ens ensenyava que abans de bayar-nos al riu havíem de posar-nos sabó al palmell de la mà, apropar-nos a poc a poc a l'aigua i posar-hi primer les mans. Així allunyàvem les taques de petroli i podíem ficar-nos dins l'aigua». El testimoni de Moncayo dóna veu 30.000 persones afectades per la irresponsabilitat de Chevron-Texaco, que des de 1964 al 1992 va incomplir les normes mínimes mediambientals que s'exigeixen a qualsevol petroliera: 63 milions de litres de petroli es van vessar a l'escosistema. Això ha provocat el desplaçament de comunitats senceres que han perdut els seus mitjans de subsistència.
El conreu de la palma africana per a produir el multiutilitzat oli de palma ha fet que a Guatemala «s'hagin contaminat els nostres rius per un ús continuat d'agrotòxics i químics en el conreu i processament», asseguren des del projecte Nahual de la Fundació Utopia-BSF. En aquest cas, a més, el desviament del curs natural de rius per proveir l'explotació massiva d'aquest conreu està ocasionant «la destrucció de boscos, aiguamolls i l'eliminació contínua de la nostra biodiversitat».
L'associociació Xangara, que treballa des de fa 12 anys, a Moçambic, exposarà el seu testimoni pel que fa a la tala massiva d'arbres i la greu deforestació que està causant en el país. Justícia i Pau Girona, per la seva banda, parlarà del què amaga el coltan, un preuat mineral que s'usa en infinitat d'aparells electrònics (ordinadors i mòbils, per exemple) i les guerres que ha desencadenat i que desencadena la seva extracció. Des de l'Associació pel Desenvolupament del Riu Senegal, Mamadou Faye parla de la venda o lloguer de terres de cultiu, per part del govern, a empreses multinacionals, que tenen una greu conseqüència i és que els pagesos acaben treballant de peons agrícoles en les seves terres, que es dediquen ara a monocoltius. Des de l'Associació de Naturalistes de Girona i IAEDEN-Salvem l'Empordà - en representació de la Xarxa per la sobirania energètica - exposen per què rebutgen el MIDCAT, un projecte de gasoducte que vol interconnectar la Península Ibèrica i França, i que ja deixa veure les seves nefastes conseqüències mediambientals a la banda d'Hostalric, mentre que l'Estat francès, ho manté aturat.
Coincidint el 17 d'octubre amb un dilluns, Pobresa Zero es va sumar a la cassolada que organitza cada dilluns la Plataforma #GironaAcull .