Més transparència, menys armes per a Israel i l'Aràbia Saudita

Per a les ONG d'aquesta campanya, la nova Secretària d’Estat de Comerç, Xiana Méndez Bertolo, ha de comparèixer al Congrés el més aviat possible i explicar els seus plans: si revocarà o suspendrà les operacions preocupants que es van autoritzar el 2017, amb el govern del PP. Les ONG també demanen que s'investigui si Nicaragua ha usat el material antidisturbis espanyol, que es va vendre l'any 2016, en la repressió de les protestes.

Les ONG exigeixen que aclareixi com durà a terme el compromís electoral del PSOE:  “complir estrictament les previsions de la Llei sobre comerç d’armes, reforçant el control parlamentari i la transparència i denegant-ne l’autorització quan existeixi risc clar que es puguin utilitzar de manera contrària al respecte degut i a la dignitat inherent a l’ésser humà”.

Les exportacions de material de defensa, altre material i productes i tecnologia de doble ús el 2017 van suposar un rècord històric: les exportacions d’armes van arribar a 4.652 milions d’euros i les autoritzacions van superar els 21.500 milions, per tant, és probable que les exportacions realitzades segueixin augmentant en els propers anys.

En un nou informe publicat avui sobre les vendes d’armes el 2017, la Campanya Armes Sota Control manifesta la seva preocupació pel fet que la política d’impuls de les exportacions no s’ha acompanyat de noves mesures per millorar la transparència, l’anàlisi de risc, el control parlamentari previ ni més recursos per garantir el control de l’ús de les armes. Les ONG temen que en la presa de decisions prevalguin els interessos comercials per sobre dels drets humans, la pau i la seguretat.

L’informe assenyala vendes d’armes com armes lleugeres i munició a Israel i a l’Aràbia Saudita i demanen que s'aturinimmediatament. A més a més, les ONG identifiquen exportacions d’armes molt preocupants a d’altres 17 països i altres sis operacions sobre les quals es necessita més informació, basant-se en el risc substancial que puguin contribuir a cometre o facilitar greus violacions del dret internacional. Entre les operacions molt preocupants hi ha la venda de determinades armes a, entre altres països, els Emirats Àrabs Units, Bahrein, Egipte, Colòmbia, els EUA, Filipines, Kenya i Turquia, així com l’exportació de material antidisturbis a Tunísia i Perú. Per la gravetat de la situació actual, l’informe inclou la venda de material antidisturbis a Nicaragua el 2016 per valor d’1,4 milions d’euros pel seu possible ús en les greus violacions de drets humans comeses per les forces de seguretat en les manifestacions dels últims mesos.

Jordi Armadans, director de FundiPau, valora molt positivament la labor iniciada per un grup de treball interministerial per estudiar com fer el seguiment i controlar el material exportat. “És un primer pas important que respon a una demanda de les ONG des de fa molts anys”, assenyala. Les ONG reclamen l’adopció sense demora d’un Protocol de Seguiment i Control de l’ús de les armes exportades i un nou Certificat d’Ús Final que inclogui garanties legalment vinculants que les armes no s’empraran contra la població civil. Igualment, lamenta l’escàs grau d’aplicació de les recomanacions emeses per la Comissió de Defensa el 2017. “Gairebé la meitat de les recomanacions (17 de 37) es van aplicar parcialment i altres dues van ser incomplertes, concretament les relatives a posar fi al secretisme de les actes de la JIMDDU i publicar trimestralment les exportacions i autoritzacions”, denuncia.

El 2017 Espanya va exportar armes a Israel per valor d’1,4 milions i li va denegar dues autoritzacions d’armes. Després d’anys de constants violacions del dret internacional, només des del 30 de març del 2018, més de cent persones palestines han mort i milers més han resultat ferides com a conseqüència dels trets de l’exèrcit d’Israel durant les manifestacions organitzades al voltant de la “Gran Marxa del Retorn”. En aquest sentit, el director d’Amnistia Internacional, Esteban Beltrán, assenyala: “acollim amb satisfacció i esperem que s’aprovi la Proposició No de Llei presentada aquest mes al Congrés dels Diputats per Units Podem – En Comú Podem – En Marea que demana la suspensió de les exportacions d’armes a Israel”.

Chema Vera, director d’ Oxfam Intermón reclama al nou govern que “sigui fidel al seu compromís electoral de no autoritzar vendes d’armes a l’Aràbia Saudita com a primer pas aturar exportacions als països de la coalició saudita que intervé al Iemen des del 2015, com han fet països com Suècia, Alemanya, Noruega, Finlàndia o la regió belga de Valònia. L’ONU ha qualificat la situació al Iemen com la major catàstrofe humanitària actual, que pot agreujar-se amb l’ofensiva de la coalició al port iemenita d’Hodeida. “És inacceptable que Espanya segueixi venent armes a països implicats en el conflicte del Iemen, que fa més de tres anys que dura i que ha causat milers de víctimes en un país assolat pel còlera, la fam i més de 17.000 bombardejos, amb tres milions de persones desplaçades internes” afirma Vera. Més de 22 milions de persones necessiten ajuda humanitària per cobrir les seves necessitats bàsiques, en una crisi exacerbada pel bloqueig saudita del Iemen. El 2017, Espanya va vendre armes a la coalició saudita per valor de 361 milions €, inclosos 270 milions a l’Aràbia Saudita.

Mario Rodríguez, director de Greenpeace, reclama dues mesures urgents: “En primer lloc, la revocació de l’acord del Consell de Ministres de 1987 que classifica com a secretes les actes de la Junta Interministerial que regula el comerç d’armes. En segon lloc, impulsar la reforma de la Llei de Secrets Oficials que està tramitant el parlament, garantint que s’adeqüi a les normes internacionals”. Addicionalment, les ONG sol·liciten al govern que creï un mecanisme de consulta parlamentària en els casos sensibles d’exportació d’armes abans de l’aprovació de les autoritzacions, similar al que ja existeix a Suècia, Noruega, Països Baixos i EUA.