M.Carme Bernat (Plataforma per la Pau Lloret): «Treballem amb la voluntat de donar a conèixer realitats que acostumen a passar desapercebudes.»(octubre 2014)
Plataforma per la Pau Lloret treballa, des de fa set anys, la cultura de pau i porta al municipi xerrades, exposicions i documentals per donar a conèixer els diversos aspectes que incideixen en els conflictes i la seva resolució. Actualment estan immersos en la Campanya Internacional per a l’Abolició de les Armes Nuclears.
M. Carme Bernat, presidenta de Plataforma per la Pau de Lloret. Contacte.
Quins són els inicis de la Plataforma per la Pau Lloret de Mar?
Vam començar l’any 2007. Érem un grup de persones inquietes, incòmodes amb els conflictes que hi havia en aquell moment al món. I vam tenir la idea de formar un grup per treballar la pau. A partir d’aquí vam buscar informació a internet i vam acabar anant a parlar amb la Fundació per la Pau -ara FundiPau-. Aquesta entitat ens va ajudar molt, aconsellant-nos sobre quina línia prendre, quines activitats dur a terme, etc. Fins i tot, a la primera presentació que vam fer a Lloret de Mar, hi va venir l’Eugeni Barquero, que era de FundiPau, per parlar sobre el negoci de les armes. Aquell mateix dia també vam inaugurar l’exposició “Desarmats més segurs”.
Per tant, naixeu amb l’objectiu de transformar una realitat que no us agradava.
Volem fer realitat aquell altre “món possible” i intentem posar el nostre granet de sorra. Com a mínim, volem no estar parats i fer alguna cosa.
Quantes persones sou a l’entitat?
A Plataforma per la Pau som unes 10 persones, que ens entenem molt bé. No tenim ni càrrecs de president ni res d’això. Tots som iguals. Quan ens reunim, tothom aporta les seves idees, i acordem les activitats a tirar endavant. El que tenim, també, són molts simpatitzants de la Plataforma que si cal, ens ajuden.
Aquest és un dels avantatges de les petites ONG, no? Que estan molt arrelades al territori i que per tant, acaben impregnant les persones del seu entorn més pròxim.
Sí, i tant, i et poso un exemple: en l’últim acte que vam fer, vam tenir la col·laboració desinteressada de molts comerços del municipi...totes les begudes les vam aconseguir dels comerços col·laboradors. A més, Lloret, dintre de tot, és un poble on tots ens coneixem. Treballes molt el contacte humà, la relació amb els veïns i veïnes...Vas pel carrer i et trobes algú conegut i li dius «Mira, estem fent una exposició. Vine a veure-la».
Quines activitats féu a Lloret?
Nosaltres treballem molt a partir de l’acte de sensibilització: una pel·lícula, una xerrada, una exposició...sempre amb la voluntat de donar a conèixer realitats que acostumen a passar desapercebudes. Però també, durant tot aquest temps, ens hem anat adherint a campanyes internacionals com la de la prohibició de les bombes de dispersió, que fins i tot vam anar a Oslo a la signatura del Tractat. Després, hem treballat pel Tractat sobre comerç d’armes que entrarà en vigor a finals de desembre i ara estem començant a treballar en el Tractat per a l’Abolició de les Armes Nuclears, en una campanya impulsada per ICAN....Fem moltes coses! Durant l’any fem conferències per donar a conèixer com funciona la banca ètica, el tràfic d’armes, el comerç just, la despesa militar, presentem la campanya Agenda Llatinoamericana, parlem de decreixement, dels drets humans.... Acostumem a tenir molt públic i lo bo és que sempre fem molt de col·loqui. La gent participa molt. Això sí, sempre intentem portar bons ponents: Jordi Armadans, Pepe Beúnza, Toni Soler, Alfons Banda, Arcadi Oliveres, Gabriela Serra.... Treballem també amb nens i nenes perquè pensem que l’Educació per la Pau hauria de ser la base de totes les assignatures. Per això, durant l’any, fem actes per implicar els nens i adolescents.
Precisament, una de les iniciatives amb les que heu treballat amb nens i nenes aquest any és el Jardí de la Pau de Lloret, no?
Sempre celebrem el Dia Escolar de la No Violència i la Pau, que és el 30 de gener. I aquest any vam decidir aprofitar-ho per inaugurar el Jardí de la Pau de Lloret amb l’ajuda dels nens i nenes del municipi. Va ser un acte molt emotiu perquè justament aquest dia, l’Alfons Banda, que era una persona molt propera i amiga de la Plataforma, i que sempre ens animava molt, ja estava molt malament. En l’acte de la inauguració, li vam dedicar unes paraules i el Jardí de la Pau. I en finalitzar l’acte, ens van dir que ens havia deixat.
Va ser un acte molt bonic en què hi van participar diferents escoles. El jardí té un mural fet amb unes 30 rajoles i en grups de nens de cada escola, van anar descobrint el mural. El músic lloretenc, Manel Alsina, ens va interpretar amb violí “El Cant dels Ocells” i Iván Pera, de Carta per la Pau dirigida a l’ONU, va ser l’encarregat de llegir el manifest. És un espai al qual tenim molta estima perquè ens ha costat d’aconseguir. Feia temps que volíem que el municipi posés el nom d’alguna persona pacifista a un carrer o una plaça i finalment, ens vam posar d’acord amb el regidor de cultura per fer d’aquest espai al costat de Can Xardó, el Jardí de la Pau de Lloret. Ara estem pensant de fer-hi activitats i hem convidat a totes les entitats a fer-hi coses, perquè se’l facin seu. Volem que sigui un espai amb molta vida. De moment, el Dia Internacional de la Pau, el 21 de setembre, hi vam fer un pícnic obert a tothom. I fixa’t, a partir d’aquest Jardí de la Pau, ha sorgit la idea de fer-ne una rèplica a Jerusalem En Meir Margalit –activista israelià pels Drets Humans - va estar a Lloret fa poc i el vam dur fins allà. Li va encantar i ens ha demanat de dur-lo a Jerusalem. I des de la Plataforma, estem pensant en reproduir la idea a més espais, fer com una xarxa de Jardins de la Pau...però tot just ho estem estudiant.
Féu moltes coses amb FundiPau, quina relació hi ha entre les dues entitats?
És una relació molt maca. Primer és d’admiració, també de guiatge i ens adherim a moltes de les accions que fa FundiPau....Pensa que nosaltres som una petita entitat, sense ànim de lucre, que no tenim ni un euro...Per fer accions ens acostumem a adherir a xarxes internacionals i a més, ara, jo mateixa, estic al patronat de FundiPau, del que n'estic molt orgullosa. És una relació molt estreta i de molta col·laboració.
De la mà de FundiPau, heu entrat a l’actual Campanya Internacional per a l’Abolició de les Armes Nuclears.
Sí, és una coalició global d’ONG que busca el suport ciutadà per convèncer i pressionar els governs a negociar un Tractat per l’abolició de les armes nuclears. Aquesta campanya està adreçada als Estats, a les organitzacions humanitàries, ambientals i de defensa dels Drets Humans. Però sobretot a la societat civil. Les associacions i ONG que volem promoure un cultura de pau, hem d’informar de les conseqüències irreversibles que podria comportar a la humanitat una bomba nuclear: alteració climàtica, crisi agrícola, fam...Al Fòrum Social Català a Girona vam començar a recollir signatures, si bé, oficialment, la campanya aquí FundiPau la va presentar el passat 26 de setembre a Barcelona. Els dies 8 i 9 de desembre es farà una conferència a Viena, la tercera ja, que aglutinarà activistes de tot el món sobre l’evolució d’aquestes armes. I nosaltres, com a Plataforma per la Pau, també intentarem ser-hi. Si voleu saber més coses de la campanya, hi ha la nova publicació d’ICAN “Catàstrofe humanitària” traduïda per FundiPau.
L’entrada en vigor, ara ja fa 3-4 anys, del Tractat de Prohibició de Bombes de Dispersió, pel qual la Plataforma per la Pau Lloret es va mobilitzar, és una mostra d’activisme amb “final feliç”. Abans de Nadal, i un cop aconseguides les 50 ratificacions necessàries, el Tractat de Comerç d’Armes entrarà en vigor. Déu n’hi do el que s’aconsegueix, no?
Sí, hem viscut aquestes “victòries”, que en part són victòries de la societat civil, com la prohibició de les mines antipersona o la de les bombes de dispersió. A veure si també aconseguim abolir les armes nuclears!
Els mitjans de comunicació s’obliden d’alguns conflictes i en sobredimensionen d’altres. La vostra funció és també la de visibilitzar els conflictes oblidats?
La gent es deixa influir molt pels mitjans de comunicació, però des de la Plataforma creiem que no cal oblidar-se de les petites guerres com són la fam, els desnonaments, la violència de gènere, el maltractament dels infants, l'ebola...o les guerres civils que hi ha a l’Àfrica i arreu del món...No podem oblidar que moltes d'aquestes guerres passen al costat de casa.