Les dones europees cobren un 16% menys que els homes (octubre 2018)

A Espanya, la bretxa salarial se situa en 52 dies més de feina per les dones, per tenir el mateix salari que els homes. Part d'aquesta bretxa s'explica per factors com l'edat de la persona treballadora, la seva experiència i la mida de l'empresa. "No obstant això, un 14% d'aquesta bretxa a Espanya queda 'sense explicar', i només pot atribuir-se a la discriminació directa o indirecta per raó de gènere.", diuen des d'Oxfam Intermón.

L'informe es llança en el marc de la campanya "No hi ha peròs" que l'organització dirigeix ​​a l'actual Govern i institucions europees perquè es legisli per acabar amb la discriminació i desigualtat que col·loquen la dona en desavantatge per aconseguir condicions de vida dignes. 

Segons aquest informe, les dones són majoria entre la població amb salaris més baixos. Tant a Europa com a Espanya el 2014, una de cada cinc dones va experimentar baixa remuneració, en comparació amb l'un de cada deu homes. És a dir, les dones tenen el doble de possibilitats que els homes de tenir un treball amb baixa remuneració. D'altra banda, si mirem les persones amb remuneracions més altes, les dones van representar només el 20% d'entre el 10% de població treballadora amb més ingressos (EU, 2016). De 609 consellers delegats existents a Europa dins de les grans empreses, només 36 són dones. 

Aquests baixos salaris, juntament amb cobrar menys per igual treball, són els principals motius perquè les dones arribin a una situació de pobresa laboral que va augmentant tant a Europa com a Espanya. No obstant això, és difícil que aquesta pobresa es vegi reflectida en les xifres ja que la seva realitat queda en part invisibilitzada perquè les dades de pobresa laboral es calculen per llars i no reflecteixen la discriminació de gènere dins de la llar. 

Per explicar aquesta discriminació, només cal posar el focus en alguns sectors com l'assistència social, la cura infantil, la restauració, serveis de neteja o l'atenció al client per veure que estan majoritàriament feminitzats. A Espanya, alguns dels sectors més precaris són la indústria de l'hostaleria, restauració i turisme, i el treball de la llar i de cura: les dones constitueixen el 55,8% de la força de treball de la primera i el 87,9 % de la segona. 

"El perfil que es dibuixa d'aquestes dones precaritzades a Europa i a Espanya està molt clar: dones migrants, joves i famílies monomarentals són les que afronten el risc més alt de precarietat i pobresa laboral", afirma Chema Vera, director d'Oxfam Intermón. Les treballadores migrants, especialment les nascudes fora de la UE-28, estan sovint entre les persones treballadores més explotades i marginades: una de cada cinc treballadores migrants s'enfronta al risc de pobresa laboral a Europa. En aquest sentit, Espanya té el dubtós honor de ser el país amb més risc de pobresa laboral de tota la UE per a les dones migrants: més d'una de cada 3 dones migrants. A més, ser família monoparental, també incrementa el risc de pobresa laboral. A Espanya, més de la meitat de les famílies monoparentals es troben en risc de pobresa i exclusió social. El 83% d'aquestes famílies estan encapçalades per dones. 

"Aquest tipus de treballs, a temps parcial i mal pagats, acaben minvant les oportunitats laborals i de desenvolupament de milers de dones al món. A més de tot el treball de cures, invisible i no remunerat, que les europees porten a l'esquena i que és la bastida sobre la qual es construeix el creixement a Europa", assenyala Vera. Referent a això les dades parlen: en el món, el treball domèstic no remunerat de les dones és de 10 bilions de dòlars a l'any, el 13% del PIB mundial. Aquesta mateixa dada a Espanya, suposaria el 27% del PIB. De fet, les dones a Europa dediquen una mitjana de 22 hores a la setmana al treball no remunerat, mentre que els homes hi dediquen menys de 10 hores. 

La discriminació i les nocives normes socials de gènere, que segueixen atenent a característiques com l'edat, l'origen, la raça, l'ètnia, la composició de la llar i les habilitats físiques, continuen infravalorant les habilitats i contribució de les dones, i limiten les decisions d'aquestes a l'hora de triar una professió. 

<p">Moltes de les dones entrevistades a diversos països europeus − Espanya, Alemanya, França, Gran Bretanya i Itàlia − han coincidit que la situació de precarietat i pobresa laboral en què viuen acaba afectant el seu benestar físic i psicològic. L'estrès constant i l'ansietat causada per la dificultat o impossibilitat d'arribar a final de mes, lligada al desgast físic, mental i emocional del treball remunerat i no remunerat, a la perillositat de les condicions laborals, la manca de temps personal i la constant pressió per realitzar més feina per menys salari, deixa les dones desmoralitzades, exhaustes i socialment aïllades. 

Millores per una igualtat real 

Perquè es produeixi un canvi realment efectiu, Oxfam Intermón demana a les institucions europees així com al Govern i Parlament espanyol i en concret a la ministra d'Ocupació, Magdalena Valerio, que impulsin mesures contundents que acabin amb la discriminació de la dona al mercat laboral i que assegurin que la bretxa de gènere és història. Entre aquestes mesures és fonamental incrementar el salari mínim a 1000 euros el 2020, reduir la temporalitat i la parcialitat involuntària per acabar amb la precarietat laboral que afecta en major mesura les dones. Començant per reforçar substancialment, en els pressupostos de 2019, els recursos humans i tècnics de la Inspecció del Treball. 

És també imprescindible legislar per promoure la coresponsabilitat en el treball de cures. Per a això, Oxfam Intermón demana aprovar una Llei de permisos paternals i maternals iguals, obligatoris i intransferibles així com universalitzar l'educació de 0 a 3 anys i millorar el Sistema d'Atenció a la Dependència. Tot això s'ha de complementar amb un sistema de protecció social que posi el focus en les dones. 

Oxfam Intermón recorda també el paper imprescindible que juga la ciutadania en la lluita contra la desigualtat. En aquest sentit, l'organització ha posat en marxa la campanya " No hi ha peròs". Amb ella, pretén mobilitzar la societat per exigir al Govern espanyol i a les institucions europees que liderin el canvi que la societat necessita perquè homes i dones tinguin els mateixos drets. 

Informació extreta d'Oxfam Intermón