Les comarques gironines s'aboquen amb els damnificats pel tsunami

No és fàcil posar cara i ulls a la generositat amb la que els gironins i gironines s'han abocat amb els damnificats pel segon tsunami més gran de la història. D'una banda, l'allau d'iniciatives sorgides arreu de la nostra geografia, més de 150, encara és en plena ebullició i dificulta dur un registre precís de l'estat actual dels comptes solidaris. I de l'altra, la majoria de les ONG amb presència a les comarques gironines que treballen a la zona afectada -Intermón-Oxfam, Mans Unides, Creu Roja, Càritas, Metges del Món i UNICEF- continuen fent actes de sensibilització, i en la qüestió econòmica, tenen diversos números de compte, alguns dels quals són accessibles des de qualsevol punt de l'Estat espanyol. Així, per exemple, un saltenc o una bisbalenca té la possibilitat d'ingressar el seu donatiu tant en comptes oberts per les delegacions gironines de les entitats, com en qualsevol dels comptes oberts per les centrals a nivell català o espanyol. Sigui com sigui, el més probable és que l'ajut sortit d'aquí sigui molt més important que el comptabilitzat.

Per fer-nos una idea, la festa de Carnaval per a la mainada que va organitzar UNICEF a finals de gener, va ser un èxit de participació i s'hi van recollir 3.000 euros en una tarda. A Platja d'Aro, es va organitzar un ball de carnaval solidari del qual en van sortir 6.000 euros més, una part dels quals ha anat a parar a la campanya de Metges del Món. Un altre exemple: les entitats de La Bisbal d'Empordà van engegar la campanya "Una onada de solidaritat", amb concerts, activitats infantils, gegants, marxa popular, etc. El resultat econòmic ha estat 17.000 euros que s'han destinat als projectes de Farmacèutics Mundi i d'Intermón. Així, mica en mica, d'euro en euro -com la acció de Creu Roja de Figueres que va sortir al carrer a prendre la tensió per 1 euro solidari a tothom qui vulgués-, s'ha anat assolint una xifra gens menyspreable que contribuirà a refer les vides de milers de persones.

Més enllà de les aportacions econòmiques, cal destacar la mobilització ciutadana ja que, malgrat ser una zona molt allunyada de la realitat quotidiana gironina, les entitats, les administracions, i la població en general, han respost d'una manera exemplar. A banda, cal subratllar que en la campanya d'emergència que es va fer amb motiu de l'huracà Mitch, l'any 98, es van fer més actes de sensibilització, ja que de sobres és coneguda l'afinitat de les entitats solidàries amb la zona afectada en aquella ocasió (Nicaragua). Malgrat això, la xifra recaptada va ser inferior que la campanya que ens ocupa, per la dimensió mediàtica i real de la catàstrofe al sud-est asiàtic.

La creativitat a l'hora de pensar en iniciatives ha estat notable. I les anècdotes simpàtiques, nombroses. Des d'Intermón, Helena Trèmols, explica com un matrimoni que celebrava les noces d'or, va repartir entre tots els convidats a la seva festa sobres de l'entitat perquè en comptes d'un regal per a ells, el donessin per als damnificats. Fernando Fonseca, president de Metges del Món Catalunya, també explica com un nen d'uns 4 anys, va trencar la seva guardiola de fang a La Rambla de Girona, per omplir amb els seus estalvis les lletres que formaven una llegenda rotunda: "SOS SUD-EST ASIÀTIC".

I és que davant una tragèdia d'aquesta magnitud, cada euro compta. Segons Intermón-Oxfam, amb 1,40 euro es poden aconseguir 10 paquets de sal per rehidratar oralment i tractar els efectes de la diarrea, amb 35,40 euros es pot proveir menjar a una família durant 1 mes, i amb 1.750 es compra un dipòsit que subministra aigua per a 750 persones durant 1 dia.

Tot i les peculiaritats de cada entitat, en una primera fase la majoria s'ha dedicat a cobrir les primeres necessitats amb material d'emergència. En el cas de Càrites, els diners recollits a la delegació de Girona han anat a parar a la central espanyola, i d'allí, a la internacional. Sense comptar amb els diners destinats als comptes estatals, la recaptació feta a la campanya de comarques gironines supera els 38.000 euros. Aquesta entitat té delegacions treballant als 4 països més afectats: Indonèsia, Índia, Sri Lanka i Tailàndia. En el cas de Càrites Índia, la primera fase s'ha centrat, i encara s'està duent a terme, en l'ajut d'emergència. Fins al mes de juny també han planificat una fase de primera rehabilitació. I més endavant, es treballarà en la reconstrucció i el desenvolupament, fins al juny de 2007.

Mans Unides té en marxa 11 projectes d'emergència per als afectats pel tsunami: 10 a l'Índia i 1 a Sri Lanka. Els projectes responen a les sol·licituds d'ajut rebudes des dels serveis socials dels llocs afectats. Els diners es destinen sobretot a aliments bàsics de la dieta índia (arròs, tamarinde, farina, oli, etc.), mantes, roba, medicaments, materials d'aixopluc, manteniment de campaments, així com per a barques i xarxes de pesca, i ajuda psicològica en 4 dels projectes. De moment, només disposen de la xifra recollida a nivell estatal (1.700.760 euros), però tenint en compte l'aportació proporcional de la delegació gironina en el balanç econòmic del 2003, es pot xifrar l'ajuda de comarques gironines en més de 20.000 euros.

Un cop inspeccionat el terreny, UNICEF va reclamar 300 milions de dòlars per a la seva campanya. La veterana entitat, d'abast mundial, ho va recaptar en un temps rècord. Així que actualment no fan accions per recaptar fons, excepte les ja programades amb anterioritat. En donatius gironins han comptabilitzat uns 2.400 euros, a banda dels 3.000 euros recollits al carnaval, però l'entitat té molts comptes d'abast estatal. Entre d'altres accions, UNICEF està ajudant els governs indis de Tamil Nadu i Kerala a fer una campanya de vacunació contra el xarampió i de prevenció de la deficiència de vitamina A, dirigida a nens i nenes afectats pel tsunami. UNICEF també treballa a Sri Lanka, Tailàndia, Maldives, Indonèsia i Somàlia. D'entre els materials d'emergència, destaquen els kits de salut o els equips d'"Escola en una maleta", amb materials educatius per a milers d'alumnes i professors del sud-est asiàtic.

L'ajuda recollida a Creu Roja de Girona també acaba a la seu internacional. Però dels comptes circumscrits a la província, s'ha reunit 38.384,031 euros. Aquesta entitat és present a Índia, Sri Lanka i Indonèsia. La delegació espanyola, bàsicament, fa treballs de potabilització d'aigua. A Meulaboh, Indonèsia, tenen una Unitat de Resposta d'Emergència (ERU) per a més de 44.000 desplaçats, instal·lats en 4 camps de refugiats. A Sri Lanka, la delegació espanyola col·labora amb la societat nacional per tal de netejar pous i hi té desplegada una ERU de telecomunicacions. Respecte a l'Índia, a més dels 2 delegats permanents a la zona, està previst que l'entitat desplegui a les illes Nicobar i Andaman, una ERU d'aigua i sanejament. Dels diners rebuts per la campanya d'Intermón-Oxfam, Girona ha estat la quarta donant més important, per províncies: 150.000 euros recollits a través de 1.200 donatius. Aquesta ONG treballa a 10 punts distints d'Indonèsia, entre ells dos dels més afectats pel tsunami: Banda Aceh i Melabouh, on a més de subministrar aigua potable i materials d'emergència (galledes, kits d'higiene, estris de cuina, matalassos, pales, etc.) s'ha distribuït transistors i s'ha contractat un especialista local perquè emeti un programa de ràdio sobre salut. Intermón també treballa a al sud de l'Índia, a Somàlia, a les illes Nicobar i Adaman, on després de l'ajuda d'emergència s'hi ha fet arribar latrines per a homes i dones i tancs per a emmagatzemar aigua, i a les illes Maldives, on s'està col·laborant en la rehabilitació de la flota pesquera.

A la demarcació de Girona, la campanya de Metges del Món ha reunit més de 80.000 euros. Això ha facilitat que un equip de metges pogués desplaçar-se a Sri Lanka dos dies després de produir-se el sisme marí, per donar la primera ajuda d'emergència. Tant a aquest país com a Indonèsia, Metges del Món està duent a terme un control epidemiològic, davant els possibles brots de xarampió i de malària que amenaça la població infantil. El control d'epidèmies inclou la distribució de kits d'higiene, així com el sanejament de l'aigua. Al nord-oest de l'illa de Sumatra Metges del Món ha establert un hospital de campanya, des d'on s'assisteix als malalts de la zona.

L'ajuda dels ciutadans i ciutadanes, però, no només ha anat a parar directament a les ONG. En molts casos, els ajuntaments han organitzat actes per recaptar donatius que han traspassat al Fons Català per al Desenvolupament.

Els ajuntaments i institucions de les nostres comarques han aportat a aquest fons més de 110.000 euros. Aquest organisme ha destinat una bona part a Metges del Món i a la Fundació Vicenç Ferrer. En el cas de la primera ONG, present a comarques gironines, els diners s'han destinat a donar suport a les estructures locals de salut i assistència sanitària a desplaçats d'Indonèsia i de Sri Lanka.

Hem de destacar també que la Generalitat de Catalunya ha aportat 400.000 euros, i l'Estat Espanyol, 5 milions més. Aquest fet suposa que, en proporció, l'aportació gironina s'incrementaria en 90.000 euros més (30.000 i 60.000 respectivament), a través d'aquestes administracions.

Les iniciatives solidàries pel sud-est asiàtic encara no han tocat fons. La gent és molt conscient que a banda de la catàstrofe en sí, els països afectats tenen alts percentatges de població vivint per sota dels nivells de pobresa i que per adreçar l'economia d'aquests països, cal sumar esforços. El Banc Asiàtic per al Desenvolupament ha advertit que 2 milions de persones més podrien caure en situació de pobresa.

En conèixer la magnitud de la tragèdia, es va convocar una conferència internacional a Djkarta, el Dia de Reis. La reunió va fixar el volum d'ajut necessari per a la reconstrucció. Cinc dies després, a Ginebra, es celebrava una altra reunió de donants. Entre d'altres mesures adoptades, els 19 països integrants del Club de París, entre els quals s'hi compta l'Estat espanyol, van decidir establir una moratòria del deute bilateral dels països afectats pel tsunami (16,6% del deute extern d'aquests països), fins que el Fons Monetari Internacional i el Banc Mundial acabin l'avaluació total de les necessitats financeres que implica la reconstrucció. No s'ha d'oblidar, però, que la mesura no implica la cancel·lació total del deute. De fet, el 83'4% restant depèn d'institucions financeres multilaterals, del sector privat, que no tenen cap intenció de perdonar el deute ni d'ajornar-lo. Fora bo, doncs, que el pròxim pas de la societat anés encaminat cap a la demanda unànime de l'abolició del deute extern.

Comarques gironines, febrer de 2005
Informe elaborat pel CeDRe de la Coordinadora d'ONG Solidàries de les comarques gironines i l'Alt Maresme

Centre De Recursos per la Pau i la Solidaritat
de la Coordinadora d'ONG Solidàries de les comarques gironines i l'Alt Maresme
Tel. 972 21 99 16
C/ Santa Eugènia, 17, 17005 Girona