La renda bàsica. Una proposta senzilla, seductora i provocadora
Les bones propostes socials no han de ser necessàriament molt complicades. La de la Renda Bàsica n'és un brillant exemple: és una proposta força senzilla. De tan senzilla provoca.
En les poques línies d'aquest article, pretenem:
- apuntar una constatació de la penetració social de la Renda Bàsica
- definir aquesta proposta
- esbossar els principals grups de resistències que causa
- fer un resum del substrat de la proposta.
1. Fa un any, ni a Catalunya ni a la resta del territori del Regne d'Espanya era possible trobar alguna referència a la Renda Bàsica en els mitjans de comunicació més potents. Actualment (escrivim això el juny del 2000) no és infreqüent poder escoltar algun programa de ràdio o llegir algun article dels grans diaris on la Renda Bàsica (amb aquest nom o amb un altre, segons s'explica més endavant) tingui encara que sigui un petit lloc. Aquesta constatació creiem que valia la pena fer-la perquè indica que la Renda Bàsica és una proposta cada cop menys desconeguda en el nostre entorn més proper.
2. La Renda Bàsica es defineix així: un ingrés pagat pel govern a cada membre de ple dret de la societat, fins i tot en el cas que no vulgui treballar remuneradament, independentment d'altres possibles fonts de renda que pugui posseir i sense importar amb qui convisqui.
Sota aquesta definició, o de molt semblants, hi ha diverses denominacions: renda de ciutadania y Subsidi Universal Garantit, per posar dos exemples. En anglès, l'expressió més emprada és basic income, i en francès les dues amb més circulació són probablement revenue universelle i revenu de citoyenneté. Destacarem que la proliferació d'expressions diferents ha provocat una doble confusió: 1) amb una mateixa expressió sovint es conceben conceptes ben diferents, i 2) amb diferents expressions s'expressa el mateix concepte. Més enllà d'aquestes confusions que cal tenir en compte, l'important és la definició. I per Renda Bàsica entenem el que s'ha precisat més amunt.
3. Qualsevol persona que s'apropi reflexivament a l'estudi de la Renda Bàsica es troba amb dues resistències intel·lectuals. La primera és de naturalesa ètica i pot ser expressada amb aquesta pregunta: qui no vulgui treballar remuneradament té dret a percebre una assignació incondicional? La segona és una resistència de naturalesa més tècnica i també pot ser exposada interrogativament: és la Renda Bàsica una quimera?
Vèncer la primera resistència no implica superar la segona, però si no es supera la primera ja no val la pena estudiar-ne l'altra. Dit ràpidament: si no hi ha una bona fonamentació ètica, no cal intentar superar l'estudi tècnic de la seva viabilitat. Parteixo d'aquesta convicció que no puc desenvolupar aquí: el que és políticament viable depèn en gran mesura del que s'ha demostrat que té una justificació ètica. La Renda Bàsica supera ambdues barreres: pot ser justificada èticament i pot ser implantada econòmicament.
4. El substrat de la Renda Bàsica pot ser resumit així. Vivim en unes societats que generen molta riquesa, però també molta pobresa. La pobresa està causada principalment (almenys en els espais econòmics més desenvolupats) per l'atur de llarga durada. L'atur massiu és una dada permanent de les nostres societats. En l'espai econòmic de la Unió Europea, l'atur de grans proporcions és un fet permanent, fins i tot ara que les dades son aparentment bones comparades amb els darrers lustres. La proposta de la Renda Bàsica intenta donar una resposta a la pobresa. Hi ha altres propostes per fer front a la pobresa, és clar. Les que poden anomenar-se mesures tradicionals indirectes i les mesures tradicionals directes. Entre les primeres cal destacar: el creixement econòmic, la flexibilització del mercat de treball i la reducció de jornada. Entre les segones, la més important és el grup de subsidis condicionats que coneixem. La Renda Bàsica és una proposta molt millor que qualsevol de les anotades. Però gaudeix d'altres virtuts que no es circumscriuen solament a la pobresa. D'aquestes virtuts només ens queda espai per a deixar-ne apuntades dues de caire ben distint. Una és del present i l'altra és del futur. 1) Ha motivat ja el desenvolupament d'altres debats molt interessants com ara és el cas de la concepció del treball. Què s'ha d'entendre per treball? Només aquella activitat que té una remuneració en el mercat o també les activitats domèstiques i de voluntariat han de ser considerades treball? 2) La seva implantació afavoriria més enllà de qualsevol dubte raonable l'expansió de la llibertat real de la ciutadania.
Efectivament, la Renda Bàsica és una proposta social senzilla, seductora i provocadora.
Daniel Raventós Pañella
ravento@eco.ub.es
Professor de la Universitat de Barcelona
José Luís López Bulla
Diputat per Iniciativa per Catalunya (IC)
al Parlament
Carme Porta Abad
Diputada per Esquerra Republicana de Catalunya (ERC)
al Parlament
Referències
Pàgines web
A l'Estat espanyol hi ha una pàgina web que pretén ser un instrument per a totes aquelles persones i grups interessats en la difusió, la fonamentació i la defensa de la renda bàsica, per mitjà de l'oferta d'alguns articles i la informació de diversos esdeveniments relacionats amb aquesta proposta social: http://www.humano.ya.com/ademetrio
Des de mitjan octubre de l'any 2000, un grup de persones interessades en diversos aspectes relacionats amb la renda bàsica van crear una llista electrònica en què poden incloure's totes aquelles persones que ho vulguin. Per fer-ho només s'han d'adreçar i apuntar-se a http://www.rediris.es/list/info/rentabasica.html
Basic Income European Network (BIEN). The Basic Income European Network (BIEN) aims to serve as a link between individuals and groups committed to, or interested in, basic income, and to foster informed discussion on this topic throughout Europe:
http://www.econ.ucl.ac.be./etes/bien/bien.html
El Seminari Ètica, Economia i Societat, organitzat pel Grup de Recerca en Ètica Economicosocial i Epistemologia de les Ciències Socials (GREECS), del Departament de Teoria Sociològica, Filosofia del Dret i Metodologia de les Ciències Socials de la Universitat de Barcelona, ha fet diverses aportacions a la fonamentació de la renda bàsica i a la teoria normativa republicana: http://www.ub.es/dptscs/seminaris.html
Citizen's Income Study Centre (CISC):
http://www.citizensincome.org
Basic Income/Canada (BI/Canada):
http://www.fes.uwaterloo.ca/Research/FW
Organisation advocating support income in Australia (OASIS):
http://www.satcom.net.au/supportincome
Universal Basic Income New Zealand (UBINZ):
http://www.geocities.com/~ubinz
Vereniging Basinkomen:
http://www.basisinkomen.nl
United States Basic Income Guarantee Network (USBIG):
http://www.widerquist.com/usbig/index.html
Llibres de tipus general
El derecho a la existencia. La propuesta del Subsidio Universal Garantizado. Barcelona: Ariel, 1999.
Autor: Daniel Raventós
"Basic Income: A Simple and Powerful idea for the 21st century". Ponència presentada en el 8 Congrés Internacional sobre la Renda Bàsica, Berlín, 6-7 octubre de 2000.
Autor: Philippe Van Parijs
"A Capitalist Road to Communism", Theory and Society, vol. 15 (traduït a Zona Abierta, núm. 46-47, 1988).
Autors: P. Van Parijs i R. Van der Veen
La situació de la renda bàsica a Europa
La millor referència és consultar la pàgina web del BIEN (ressenyada més amunt), i també les múltiples referències a les quals s'adreça aquesta mateixa pàgina, renovada d'una manera permanent.
De justificació normativa
"SUG", Viento Sur, núm. 50 (2000).
Autor: Daniel Raventós
"Three just taxes", a Van Parijs, P. (ed.), Arguing for Basic Income. Londres: Verso, 1992.
Autor: Hillel Steiner.
Libertad real para todos. Barcelona: Paidós, 1996.
Autor: Philippe Van Parijs
De republicanisme
De la ética a la política (de la razón erótica a la razón inerte). Barcelona: Crítica, 1989.
Autor: Antoni Domènech
"Cristianismo y libertad republicana. Un poco de historia sacra y un poco de historia profana", La Balsa de la Medusa, núm. 51/52 (1999).
Autor: Antoni Domènech
"Nuevo republicanismo y modernidad", Claves de la Razón Práctica, núm. 95 (1999).
Autor: Andrés de Francisco
"De hinojos, altivos liberales", Claves de la Razón Práctica, núm. 95 (1999).
Autor: Salvador Giner
Republicanismo. Una teoría sobre la libertad y el gobierno. Barcelona: Paidós, 1999.
Autor: Philip Pettit
"El salario de toda la ciudadanía", Claves de la Razón Práctica, núm. 106 (2000)
Autor: Daniel Raventós
De finançament
"Diferents simulacions economètriques d'un projecte de finançament i quantifiació de la Renda Bàsica a Catalunya i al Regne d'Espanya" (en projecte).
Autors: Jordi Arcarons i Daniel Raventós
"La RB y el estado del Bienestar. Una aplicación al caso español", Revista Internacional de Sociología, (2000), en premsa.
Autor: J. A. Noguera
Basic Income. Economic Security for All Canadians. Toronto: Between the Lines, 1999.
Autors: S. Lerner, C. M. A. Clark i W. R. Needham
"An Adequate Income Guarantee for All", a Healy, S. i Reynolds, B. (ed.) An Adequate Income Guarantee for All, Dublín: CORI, 1995.
Autors: B. Reynolds i S. Healy
