La indústria militar i de fronteres a Catalunya
Indra, Sener, Tecnobit, GMV, Rohde & Schwarz, Accenture, Sopra Steria, ATOS IT o Thales, són empreses que han crescut o s’han instal·lat a Catalunya, que tenen un posicionament important en els sectors de la defensa i la seguretat, i que reben fons de finançament d'aquest sector.
Són conclusions d'un nou informe del Centre Delàs,“La industria militar i de seguretat de fronteres a Catalunya” , elaborat amb l’objectiu d’aportar informació sobre la realitat de la presència d’aquest tipus d’indústria a Catalunya. La recerca analitza la tendència creixent de la producció en l’àmbit de la seguretat, lligat a empreses que ja subministraven components i serveis militars a les grans companyies del sector de la defensa o al mateix Ministeri de Defensa d’Espanya. Aquestes empreses militars i de seguretat han iniciat un milionari creixement de facturació a tota Europa (també a Espanya i Catalunya), en un moment en què la despesa militar espanyola havia disminuït arran de la crisi econòmica iniciada en 2007.
La recerca posa en context a les empreses ubicades a Catalunya que obtenen benefici de la resposta de les institucions europees de fortificar les fronteres davant de la problemàtica de persones que fugen de les guerres i de la pobresa. I és que a partir del 2015, es comença a detectar un revifament post-crisi de la indústria militar espanyola i les seves ramificacions a Catalunya. Una indústria que havia anat a menys, per la retallada dels Programes Especials d'Armament.
La securitització de fronteres ha incidit directament en un augment generalitzat dels pressupostos militars i la recuperació definitiva del sector, amb la reactivació dels programes d'armament aturats per la crisi i que estan prefinançats pel govern espanyol, que entre els anys 2019 i 2032 invertirà 12.100 milions d'euros en aquests programes especials.
A Catalunya, la major empresa en pes i importància dins d’ambdós sectors (defensa i seguretat), continua essent INDRA, acompanyada de GMV, que adquireix importància al territori, en paral·lel al seu posicionament com a una de les principals contractistes espanyoles de l’agència europea Frontex, de l’Agència Europea de Defensa i de l’OTAN. En el cas català, a més, destaca que l’augment dels fons per a la defensa i per a la seguretat i militarització de fronteres, ha permès el creixement o la instal·lació de grans companyies tecnològiques, com Accenture, ATOS IT, Sopra Steria o Thales, amb un posicionament important en aquests sectors i finançament de les mateixes.
La majoria d'empreses de defensa amb seu a Catalunya són petites i mitjanes, clientes del Ministeri de Defensa i de l'aeronàutica Airbus. En aquest sentit, Catalunya continua sense distingir-se per tenir una produccció armamentista important.
D'altres dades que ajuden a fer-se una idea de l'abast d'aquesta indústria a Catalunya -extretes de de l'informe “La industria de defensa en España” publicat l’any 2016- són les 1.700 persones que treballen en projectes de la indústria de la seguretat de fronteres i defensa o els 22 milions d'euros que van suposar les vendes de defensa a Catalunya, lo qual suposa un 0.8% de les vendres totals de defensa de l'Estat espanyol.
Segons l'informe del Centre Delàs, es preveu una tendència al creixement de la indústria de seguretat arreu de l’Estat, però també a Catalunya, i de l’aposta industrial pel desenvolupament del sector de la fotònica i l’optometria, amb aplicacions creixents en defensa i seguretat.
El total de la despesa militar mundial va arribar fins als 1,739 bilions de dòlars el 2017, amb un moderat increment de l’1,1 % respecte el 2016, segons les noves xifres de l’Stockholm International Peace Research Institute (SIPRI), que FundiPau ha traduït al català. Mentre a la Xina la despesa militar torna a crèixer (tendència que ha mantigut en les dues darreres dècades), a Rússia cau per primera vegada des del 1998, i als Estats Units es manté, per segon any consecutiu. Infografia: SIPRI
L'any 2018 el món va gastar 1,822 bilions de dòlars en despesa militar. O el que és el mateix: 239 euros per persona i any. Una despesa que creix un 2,6% i se situa als nivells de la Guerra Freda. Els Estats Units, la Xina, l'Aràbia Saudita, l'Índia i França, al capdavant d'aquesta despesa, representen el 60% de la despesa militar global. Són dades de l'Stockholm International Peace Research Institute (SIPRI) i traduïdes, ara, per FundiPau.