La DigniTour, a Girona

L'Ajuntament de Rennes es va posar en contacte amb la Coordinadora d'ONG Solidàries per tal de proposar-nos de participar en aquesta campanya dirigida a estudiants i ciutadania d’origen migrant, a favor del tracte digne a les persones immigrants que arriben a casa nostra. D’una banda, es vol fer fomentar un intercanvi escolar en llengua francesa sobre l'acollida i el tracte que els diferents països i administracions donen a les persones migrades, i de l’altra, obrir una recollida de signatures per presentar una ILP al Parlament europeu.

Des de la Coordinadora hem convidat diferents instituts a l'intercanvi i el Jaume Vicens Vives, el Sta EUGÈNIA i el MONTILIVI de Girona, s'han adherit a la campanya. Reproduïm l’entrevista feta pels alumnes de l’INS VIVES per a la revista de l’institut, Metàstasi.

El 15 de novembre Garance Foglizzo (@dignitour_) va visitar l'institut Jaume Vicens Vives. Aquesta activista franco-britànica de 23 anys que ha engegat la iniciativa Dignity in Europe. En el marc d'aquesta iniciativa, el 18 de juliol de 2023 va iniciar el projecte DigniTour, que és un recorregut en bicicleta per Europa per denunciar les condicions de vida inhumanes a què es veuen sotmesos a Europa determinats col·lectius migrants. Per això es reuneix amb joves europeus i amb experts per avaluar solucions per acollir els migrants amb dignitat. Durant la seva visita a Girona, vam poder parlar amb ella i li hem fet diverses preguntes per conèixer una mica més el seu projecte.

Et podries presentar?  

Em dic Garance, parlo francès i anglès perquè la meva mare és anglesa i el meu pare és francès. A l'escola vaig fer 5 anys d'espanyol, així que entenc una mica de castellà però el meu nivell és molt, molt dolent. El 18 de juliol vaig començar el meu periple i ja fa quasi quatre mesos que viatjo. Ho faig amb la meva bicicleta, tot i que hi ha trams en què agafo l'autobús o el tren però sempre duc la bicicleta amb mi.. Fins ara m’he aturat a 25 ciutats en total, on em trobo amb associacions, col·lectius de persones migrants i ciutadans d'Europa. Moltes d’aquestes persones tenen la meva edat, tinc 24 anys. però també em trobo amb molts altres estudiants, sovint d'entre 20 i 25 anys.  És genial poder parlar amb vosaltres perquè a Rennes, quan vam engegar la iniciativa Dignity in Europe, la gent ens va fer arribar moltes idees i propostes, entre elles algunes que venien de joves  de 14 i 15 anys de l’institut Rosa Parks de Rennes. Així que estic encantada de poder parlar amb gent més jove.

D’on sorgeix la idea de creuar Europa en bicicleta?

Arran de la presentació d’una petició al Parlament Europeu (Dignity in Europe). Per poder fer-ho calen moltes signatures, un total d'un milió de signatures perquè petició arribi a les institucions europees: a la Comissió Europea i al Parlament Europeu. Com que calen signatures d'almenys 7 països europeus, vaig tenir la idea d'anar a posar-me en contacte amb la gent directament. A Rennes, a França, d’on som, ja coneixem el que ens envolta i, per tant, en lloc d'enviar correus electrònics o trucar, em va sembla més interessant,  anar realment a conèixer gent per Europa. He passat per 13 estats diferents coneixent persones. Els animem a signar la petició i també els problemes i els reptes relacionats amb l’acollida de migrants a cada país. La nostra principal preocupació és una acollida digna.

Quin tipus de de persones s’han interessat pel vostre projecte a  Rennes i durant el viatge?

A Rennes, realment era un grup molt heterogeni. Hi havia des d’estudiants universitaris fins a joves de 14 o 15 anys, estudiants de dret, estudiants de ciències polítiques, associacions locals, col·lectius d'immigrants sense papers, advocats i ciutadans. Estem oberts a tothom a qui s’interessi.

Durant el meu viatge, he conegut ONG, associacions, col·lectius, estudiants universitaris, grups de joves europeus. Sovint es tracta de persones compromeses amb la problemàtica i actives políticament.

Quants països has visitat?

Fins ara 12, estic al penúltim perquè a continuació aniré fins a Portugal i així en visitaré 13. Inicialment Portugal no estava previst, però vaig decidir incorporar-lo mentre feia el recorregut. Un canvi com d’altres, per exemple, aturar-me avui a Girona.

Tens família que has deixat a casa? Viatges viatja sola?

Viatjo sola i a casa hi ha els meus pares i el meu germà. El meu germà té 18 anys i no sempre és a casa. Els meus pares m’han visitat diverses vegades durant el viatge. Però mentre viatjo sola, em trobo amb gent i em sento embolcallada per persones i associacions. Per exemple, aquesta nit i demà a la nit dormiré a casa de gironins m’han ofert quedar-me a casa seva. Per tant, en general tothom m’acull bé.

Visites pobles o ciutats?

Normalment vaig a ciutats grans. De vegades estant a una a gran ciutat, algú m’ha dit “hauries d'anar a aquell poble”. Amb tot a l’hora d’organitzar el viatge vaig prioritzar les grans ciutats. Una vegada, quan era a Roma, em van proposar anar a un poble proper perquè hi havia una comunitat de migrants molt important. Quan passen coses com aquestes, pujo a la bicicleta i vaig al lloc en qüestió.

Has trobat algun obstacle durant o abans del viatge? Quins eren els més importants?

No, no hi ha obstacles reals, el viatge va força bé. Sí, és cert que hi va haver una època, en què estava a l'Europa de l'Est, entre Romania i Bulgària, en què em vaig trobar molts gossos de carrer i no vaig anar amb bicicleta perquè els gossos em fan molta por. El meu obstacle més gran probablement va ser aquest.

Creus que aconseguiràs el teu objectiu d’aconseguir recollir un milió de signatures?

Ens agradaria molt que la gent signés.  No sóc jo sola qui recull signatures. Som un grup, però és molt difícil. Actualment tenim 9.000 signatures. No sabem si ho aconseguirem però ens agradaria, tot i que a dia d'avui és molt difícil.

Quina ha estat l'experiència més impactant que has tingut?

L'experiència que més m’ha impactat ha estat visitar migrants als camps de refugiats. Per exemple, a Grècia, a Lesbos, i a Trieste, a Itàlia, just a la frontera amb Eslovènia. Un lloc per on passa la ruta dels Balcans, per on passen molts migrants procedents de Turquia que volen entrar a Europa. Malauradament, la ciutat de Trieste no vol acollir migrants i els líders es neguen a crear allotjaments i cases o habitacions per a aquestes persones. Són persones que han sol·licitat asil i normalment tenen dret a dormir en un centre però no és així. Per tant, hi ha un gran edifici al costat de l'estació, on viuen unes quantes setmanes o mesos en tendes de campanya mentre esperen que es registri la seva sol·licitud. És molt dur. Els ciutadans europeus poden sol·licitar asil amb una resposta ràpida. D'altra banda, aquestes persones també tenen dret a fer-ho, però Itàlia ho està retardant el màxim de temps possible. Va ser molt dur presenciar-ho, això va ser el més impactant. Hi havia moltes rates i les condicions higièniques eren pràcticament nul·les.

Has rebut molt suport de la gent o, pel contra, has sentit el rebuig?

Molt suport, de molta gent compromesa, molt militant en temes semblants. No he conegut mai ningú que em digués: "el que fas és una porqueria " almenys ningú m’ho ha dit a la cara.

Creus que ha estat diferent pel fet de ser dona?

Bona pregunta! Sí, és clar. Amb tot, ser dona ho ets a França i pel camí, no és una cosa que afectat el meu viatge. Evidentment, sóc una dona que viatja sola... Alguns homes m'han molestat, però no més que del que ho fan a França. D'altra banda, rebo un tracte preferent, positiu, crec que com que sóc jove la gent està més oberta a conèixer-me, cosa que crec que funciona a favor de la iniciativa. Crec que si fos un home de 50 anys, no sé si va ser interessant per a tu, per exemple, conèixer-me, parlar amb mi o si la gent m'hauria ofert casa seva.

Quina ciutat t'ha agradat més?

Depèn de qui m’he trobat a cada lloc. M'han agradat molt Viena i Bolonya, els ciutadans i els estudiants estan molt compromesos i són molt actius. Va ser molt xulo!

Saps exactament quin dia i a quina hora arribaràs a una ciutat?

Quan vaig amb bicicleta, sé més o menys quin dia arribaré però quan vaig amb tren o autobús, puc controlar-ho. A l'inici del viatge vaig planificar les etapes però l’itinerari és flexible.

Quant de temps passes a cada ciutat?

Depèn. Per exemple, aquí a Girona només hi sóc un dia, però a Roma hi vaig estar sis dies. Depèn de si hi ha molta gent per trobar-se, o moltes coses organitzades. Puc dir que estic més o menys entre 2 i 5 dies a cada ciutat.

Què penses fer quan acabis el recorregut?

Al final del DigniTour, editaré un fanzine, una publicació similar a una revista. Després ho imprimiré i compartiré amb tothom que ha participat en la iniciativa. Contindrà recomanacions i respostes als reptes o problemes dels països i recollirà diversos dels debats i converses que tingut amb la gent, serà com un recull del viatge en una publicació.

Quina és la lliçó més important que has après d'aquest viatge?

No hi he pensat. Però he après moltes coses, moltes lliçons. Una que em ve al cap és que l'accessibilitat de les persones. Per exemple vaig conèixer facilment gent del Consell d'Europa. Per descomptat, moltes persones no m’han respost o que em van dir que no, però en general, ha estat més fàcil del que em pensava, només cal preguntar. No s’ha de tenir por de demanar parlar amb algú.

Com podem ajudar al teu projecte?

Cal tenir 18 anys per poder signar però pots animar els teus coneguts que ja són adults. En aquest enllaç al web de Dignity in Europe podeu trobar més informació i signar:

dignitour.wixsite.com/dignitour   

dignity-in-europe.com/es