Nosotros y terceros, como proveedores de servicios, utilizamos cookies y tecnologías similares (en adelante “cookies”) para proporcionar y proteger nuestros servicios, para comprender y mejorar su rendimiento y para publicar anuncios relevantes. Para más información, puede consultar nuestra Política de Cookies. Seleccione “Aceptar cookies” para dar su consentimiento o seleccione las cookies que desea autorizar. Puede cambiar las opciones de las cookies y retirar su consentimiento en cualquier momento desde nuestro sitio web.
Cookies autoritzades:
Més detalls
MENU
25/01/2011

La crisi que no cesa...

"Ens trobem en un ordre sense sistema", va afirmar dilluns el catedràtic d'Estructura Econòmica Mundial de la Universitat de Barcelona, Ramón Sánchez Tabarés, encarregat d'inaugurar el cicle de conferències "Crònica d'una crisi anunciada", coorganitzat per la Càtedra UNESCO de Desenvolupament Humà Sostenible de la UdG i la Coordinadora d'ONG Solidàries de les comarques gironines, i que dilluns que ve portarà a l'Arcadi Oliveres per parlar del cost humà de la crisi. Per a Sánchez Tabarés, l'actual crisi "és un efecte inherent al sistema capitalista perquè es prenen les decisions de manera individual, sense consultar, i per tant, no hi ha una harmonia a nivell de producció i consum".

"Ara es produeix per obtenir guanys, no per cobrir les necessitats de la població", va remarcar Sánchez Tabarés, que a més, va assegurar que "tots hem estat vivint per sobre de les nostres possibilitats, gràcies a l'endeutament, i ara estem patint les conseqüències".

Sánchez Tabarés, es va referir a la gran crisi del 29, que va ser provocada principalment per la sobreproducció i de la qual se'n van patir els efectes fins després de la Segona Guerra Mundial, que va servir de detonant per tornar a activar el sistema productiu. "Actualment, els conflictes segueixen latents, de forma oberta o solapada", la qual cosa ha servit per promoure un creixement econòmic mundial fins als 70, quan es va produir un procés expansiu molt ràpid del sistema financer que va comportar que els bancs comencessin a operar a nivell transnacional, igual que les grans empreses multinacionals. "En aquest moment els Estats no poden controlar les transaccions internacionals", al que s'ha d'afegir l'impacte de les noves tecnologies de la comunicació.

Aquests van ser els elements que van ocasionar un augment molt veloç del deute mundial, amb la qual cosa "van augmentar els desordres del sistema financer i econòmic". "Els Estats Units contrau un dèficit enorme, producte de la seva ànsia d'expansió i al dòlar se li comencen a veure les vergonyes", va explicar Sánchez Tabarés.

Amb la devaluació del dòlar prenen un paper rellevant els països que ostenten l'energia que mou el món, és a dir, el petroli, i el sistema de canvis esdevé volàtil. Amb això sorgeixen nous productes financers basats en l'especulació. "Ara es comença a parlar dels swaps (permuta financera) i dels CDS (Credit Default Swap)" que són instruments financers derivats del crèdit i que contribueixen a incrementar excessivament l'endeutament amb la qual cosa "l'esfera financera ha superat a l'esfera de la realitat", va subratllar Sánchez Tabarés.

El catedràtic va apuntar com a una de les principals causes de la crisi actual "la destrucció massiva d'ocupació per la debilitat del consum" i va remarcar que "serà molt difícil remuntar l'actual tendència de desocupació a nivell mundial". Sánchez Tabarés va oferir dades molt contundents: mentre l'any 2007 la xifra de població desocupada a nivell mundial era de 179 milions de persones, al 2010 aquesta xifra ha arribat als 212 milions, i no hi ha perspectives de frenar aquesta tendència", va asseverar Sánchez Tabarés, que tot i la desolació del panorama dibuixat, va donar pinzellades sarcàstiques durant la seva exposició."Quan jo era petit l'amenaça més forta que podies rebre, el que més espantava a tothom era l'infern, ara és el tema de les pensions i l'edat de jubilació", va ironitzar.

"Davant d'aquesta situació, potser el hem de fer és decrèixer als països desenvolupats i deixar que els països pobres creixin", va dir i va destacar que l'única dada positiva de tot plegat és que "en els darrers anys els països emergents han experimentat un creixement superior als països de l'esfera occidental", tot i que això no vol dir que els beneficis hagin repercutit sobre les condicions de vida dels més pobres.
I, malgrat tot, a nivell global s'han obtingut beneficis a partir de la producció i comercialització de bens i serveis controlats per les grans empreses transnacional. Davant d'això ens preguntem, on està la democràcia? "Malauradament la democràcia s'aplica en l'àmbit de la política però no en l'àmbit dels negocis i de l'economia", on tot s'hi val per tal d'aconseguir beneficis per a uns pocs mentre la resta de la humanitat "hem de continuar estrenyent-nos el cinturó", va remarcar Sánchez i va concloure amb un asseveració no gaire esperançadora: "a on volem anar a parar? A una crisi ecològica per excés de producció o a una davallada del sistema de producció sobre el qual ens sustentem?"

Amb el suport de

Amb la col.laboració de