Nosotros y terceros, como proveedores de servicios, utilizamos cookies y tecnologías similares (en adelante “cookies”) para proporcionar y proteger nuestros servicios, para comprender y mejorar su rendimiento y para publicar anuncios relevantes. Para más información, puede consultar nuestra Política de Cookies. Seleccione “Aceptar cookies” para dar su consentimiento o seleccione las cookies que desea autorizar. Puede cambiar las opciones de las cookies y retirar su consentimiento en cualquier momento desde nuestro sitio web.
Cookies autoritzades:
Més detalls
MENU
27/02/2012

L'experiència del Femigra

El Grup de Gènere i Interculturalitat de la Coordinadora d'ONG Solidàries va participar, els passats 9, 10 i 11 de febrer, al Congrés Internacional FEMIGRA, «Feminisme i migració, Intervenció social i acció política», organitzat per la Universitat Autònoma de Barcelona. El congrés buscava obrir un espai de debat i reflexió en el que participessin investigadores, activistes sobre les diferents formes de fronteres (físiques, socials, ideològiques), i sobre les formes actuals d'abordar els processos migratoris. La Marta Cairó i la Mireia Bou del Grup de Gènere i Interculturalitat, ens ho expliquen.

«Al congrés vam presentar la comunicació «Dones Protagonistes - Relats de Vida», repassant la creació, objectius, funcionament i activitats del grup, i fent especial èmfasi en la experiència presentada dins el marc de les activitats «Girona Intercultural» de 2011, en la que, fent ús de l‘art com a mitjà d'expressió per a la denúncia i la reflexió, amb la narració teatralitzada de quatre històries de vida de diferents dones immigrades i una dona catalana, vam voler visilibilitzar el seu paper integrador i de quina manera totes elles havien lluitat per el desenvolupament de les seves comunitats d'origen i acollida.

Entre moltes d'altres, destaquem les ponències de Floya Anthias (Univ. of Roehampton, London), Erica Burman (Manchester Metropolitan University), Carmen Gregorio Gil (Universidad de Granada. Cooperativa CATEP, Madrid), Dolores Juliano (Universitat de Barcelona), Suryia Nayak (University of Salford), Carmen Romero Bachiller (Universidad Complutense de Madrid), Remei Sipi (Presidenta Associació de Dones Africanes E-Waiso Ipola).

És impossible transmetre en aquest escrit la riquesa de treballs i investigacions que hem pogut conèixer. S'han tractat les temàtiques d'alteritat i discriminació, processos de resignificació de gènere en les migracions contemporànies, vincle i noves subjectivitats, educació, polítiques públiques i efectes de la exclusió/inclusió social, cossos espais i geografies en un món globalitzat, migracions nord-sud, globalització i feminització de les migracions, sexualitat i discriminació de gènere...

A tall d'exemple, i pel seu magnífic bagatge acadèmic, ens agradaria destacar especialment la ponència de Dolores Juliano, en la que va alertar sobre els efectes de la crisi econòmica i social sobre els col·lectius més vulnerables, amb l'efecte pervers de la seva culpabilització: aquests col·lectius, «els altres», que se'ns presenten com a suposats usuaris intensius dels serveis socials, no contribuents a l'estat del benestar, i tota aquesta mena de rumorologia construïda a base de la por I la ignorància que tan fàcilment s'estén per la nostra societat.

En aquest context, com es legitima la discriminació? Per les diferències culturals, i per les falses creences de la seva irreductibilitat, i que aquestes diferències seran font de conflicte. En paraules de Juliano, aquesta manera de fer es podria formular així 'No és que no els tolerem perquè son diferents, els creiem diferents perquè no volem tolerar-los.'Com afecta tot això a la convivència? Que les diferències i les conductes dels col·lectius es considerin estables és atribuir-les-hi causes biològiques, i aquest perillós inici és la base perfecta per a desenvolupar actituds racistes, basades en el fonamentalisme cultural.

Juliano, també va destacar la feminització d'alguns processos migratoris i la doble discriminació que les dones migrades pateixen, donats els sectors en els que majoritàriament desenvolupen la seva activitat professional, i la manca de regulació laboral que aquest pateix (tasques de cura, servei domèstic).
Tot i això, Juliano va destacar les noves estratègies de supervivència de les dones migrades, que no assumeixen cap victimisme fàcil, sinó que lideren l'acció de les seves comunitats, fent evolucionar d'aquesta manera el concepte de la 'feminització de la pobresa' cap al de la 'feminització de la supervivència'.

Finalment ens va animar a totes i tots a assumir, més que mai, i vist el suport cada dia més escàs a polítiques de sensibilització, mobilització i incidència social, a fer d'activistes del dia a dia, no deixant de banda cap actitud discriminatòria i actuant contra ella. Una munió d'activistes en el seu àmbit diari poden tenir més poder que cap política institucional de sensibilització social.

Per a nosaltres, el FEMIGRA ha estat un punt de trobada on replantejar-se aspectes que formen part del sistema de relacions i el sistema en el que vivim: poder, opressió, desigualtats, migracions, gènere, dones, empoderament, feminismes...

L'impagable intercanvi de reflexions i experiències ha estat a través de relats i sabers de persones del camp acadèmic, de la base cívica i de l'acció política. A banda de la riquesa que suposa un congrés internacional per les múltiples confluències de perspectives teòriques i d'infinitat de praxis, també és un bon lloc on prendre forces i motivació per als projectes endegats, els futurs i els que són al calaix.

Deixem a disposició de totes les entitats que hi esteu interessades una carpeta amb els materials del congrés a la Coordinadora, així com les diapositives de presentació del grup de gènere i interculturalitat al Congrés.

Marta Cairó i Mireia Bou
Grup Gènere I Interculturalitat

Amb el suport de

Amb la col.laboració de