L'estat del racisme a Catalunya
Coincidint amb el Dia Mundial contra la Discriminació Racial, SOS Racisme Catalunya ha presentat aquest dilluns el seu informe anual "INVisibles, L’estat del racisme a Catalunya”, un document que té com a objectiu donar visibilitat al racisme a través de la denúncia pública.
El racisme estructural, l'institucional i el del sistema judicial són les tres problemàtiques que centren la 13a edició d'aquesta anàlisi que s'elabora a partir dels casos i les dades recollides pel Servei d'Atenció i Denúncia de SOS Racisme. Des de l'entitat, denuncien com la condició de persona migrada i/o de racialització no hegemònica influeix en les decisions judicials discriminatòries. L'anàlisi també esmenta com la ciberseguretat afecta la vida quotidiana de les persones racialitzades, amb la hipervigilància de fronteres o la perfilació racial.
Durant l'any passat, l'entitat antiracista va atendre 648 persones, de les quals 174 són casos d'anys anteriors sense resoldre. Una lentitud de la burocràcia que afecta directament a la reparació i restitució dels drets. L'informe INVisibles assenyala un clar increment de les discriminacions racistes respecte l'any passat: quasi s'ha duplicat el nombre de situacions de racisme identificades ( de 182 l’any 2020 a 334 el 2021).
Per tipologies, les agressions discriminatòries entre particulars són les més nombroses i suposen el 30% dels casos assumits per SOS Racisme al llarg del 2021. Es tracta de situacions que sorgeixen en el dia a dia de ls persones, en espais íntims com la llar, o de relació i trobada i que denoten un deteriorament de la convivència. “També és important fer referència al context social i polític que, des de fa més d’una dècada a molts països europeus, i més recentment a l’Estat espanyol, la legitimació del discurs polític discriminatori, racista, masclista està produint cada cop més crispació i tensions fomentant el discurs de l’odi i per tant les agressions amb aquesta motivació”, diu des de l'entitat, Paula Rossi.
En el segon lloc hi trobem les discriminacions en l'accés als drets socials i en tercer, les discriminacions per part dels cossos de seguretat pública. tot i el fort augment de les discriminacions en l'accés als drets oscials, un 50% no s'han pogut denunciar. Des de SOS Racisem assenyalen la inacció o fins i tot l'acció directa en la denegació de l'accés als drets socials per part d el'Administració.
Tots els partits polítics amb representació parlamentària, les associacions de municipis, el Síndic de Greuges, una cinquantena d'entitats socials, i el Govern –amb el president, Quim Torra, i el conseller Chakir el Homrani al capdavant–, han firmat l'"Acord per a un debat responsable sobre immigració i contra el racisme i la xenofòbia", pel qual es comprometen a no utilitzar la immigració com a arma electoral. Un important acord que arriba de manera oportuna davant les convocatòries electorals del 28 d’abril (generals) i del 26 de maig (municipals i europees).
L’informe (in)Visibles, l’estat del racisme a Catalunya, arriba enguany a la seva 11a edició. El Servei d’Atenció i Denúncia de SOS Racisme ha identificat un total de 188 situacions de racisme el 2019, de les quals un 32% no han estat denunciades.
La mort del ciutadà afroamericà George Floyd a mans d’un policia de Minneapolis, és una nova víctima del racisme que se suma a una llarga llista en la que hi trobem, també, morts més properes com la d'Idrissa Diallo qui moria al 2012 CIE de la Zona Franca o les 15 persones assassinades a la platja de Tarajal, dos anys més tard, en una acció liderada per la Guàrdia Civil. Davant aquests fets, des de la Coordinadora d'ONG Solidàries manifestem:
