L'any de l'odi i la por

Segons l'informe d'Amnistia Internacional, el món està patint les conseqüències de la retòrica de l'odi que es tradueix en un risc de   normalitzar la discriminació a gran escala de grups minoritaris. I un dels fets que hauria obert la porta als lideratges basats en l'odi i d'esquenes als drets humans hauria estat la prohibició que Trump va fer a les persones procedents de diversos països de majoria musulmana, d'entrar als EUA. I no ha estat l'única influència negativa. Hi ha el cas, també, de la campanya militar de neteja ètnica contra el poble rohingya.

 

Tot plegat ha anat normalitzant un discurs de l'odi i la por i ens trobem que «són pocs els governs que surten en defensa dels drets humans en aquests temps inquietants», segons Salil Shetty, secretari general d'Amnistia Internacional. Hi ha una clara manca de lideratge en matèria de drets humans.

 

En l'informe es posa l'accent en la necessitat de continuar alçant la veu contra la retòrica de l'odi com la que es va observar en els lemes xenòfobs d'una marxa nacionalista a Varsòvia (Polònia), una concentració supremacista blanca a Charlottesville (Estats Units) i la repressió generalitzada de comunitats LGBTI des de Txetxènia fins a Egipte. Una retòrica que es va acarnissar encara més amb la denigració de les persones refugiades i migrants, fins i tot en els nivells més alts dels governs.

 

A l'altre costat de la balança, però, hi ha esperança. Segons AI, xisteix «un creixent moviment d'activistes, tant nous com veterans, que permeten mantenir esperances de capgirar aquesta tendència a l'opressió amb el seu treball i campanyes per la justícia social.» Un exemple seria el fenomen #MeToo o la iniciativa "Ni una menos" de l'Amèrica Llatina per denunciar la violència contra les dones.

La llibertat d'expressió en el punt de mira

La predisposició de líders prominents a propagar «notícies falses» amb la finalitat de manipular l'opinió pública, sumada als atacs contra les institucions que serveixen per controlar el poder, mostra que la llibertat d'expressió ha estat un camp de batalla decisiu per als drets humans aquest any. L'emmordassament de mitjans de comunicació a Turquia, o la mort del Nobel de la Pau Liu Xiabo a la Xina, després d'haver estat empresonat per criticar el govern, posen de manifest aquesta tendència a restringir la llibertat d'expressió.

En l'informe s'assenyala també que, per a milions de persones de tot el món, l'accés a béns i serveis bàsics, com l'habitatge, aliments i atenció de la salut, és cada vegada més precari. AI va advertir que, mentre els governs no abordin les causes subjacents de la pobresa i la desigualtat, existirà un risc enorme que s'intensifiqui la conflictivitat. L'entitat adverteix que els governs haurien de centrar els seus esforços en resoldre les preocupacions de la ciutadania en comptes d'intentar silenciar-la.

El cas d'Espanya

L'anàlisi d''AI sobre la situació dels drets humans a Espanya era esperada, ja que des de Catalunya moltes veus han criticat l'entitat perquè l'organització no ha assenyalat de manera contundent les vulneracions patides al territori a partir de l'1 d'octubre i perquè no considera presos polítics, les quatre persones empresonades a Madrid (Cuixart, Sánchez, Forn i Junqueras). En aquest sentit, l'informe d'AI constata «atacs al dret a la llibertat d'expressió i al dret de reunió pacífica, tant en l'àmbit legislatiu com, en alguns casos, en la pràctica policial, entre els quals, l'ús excessiu de la força l'1 d'octubre o l'excessiva i desproporcionada presó provisional de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart.»

L'entitat assegura que alçar la veu a les xarxes socials o a qualsevol altre espai, s'ha tornat cada vegada més perillós, gràcies a la llei mordassa. Un cop més, AI assenyala que l'impacte de les mesures d'austeritat implementades com a conseqüència de la crisi econòmica està deixant desemparades a desenes de milers de persones a Espanya: l'assitència sanitària i el dret a l'habitatge (43.459 desallotjaments en els primers nou mesos del 2017.), són dos drets en risc a Espanya. 

AI també ha criticat que les persones migrades i les refugiades no estan rebent la protecció adequada a què tenen dret: no tan sols s'ha incomplert el compromís d'acollir 17.337 persones, sinó que també se segueixen cometen  abusos i vulneracions de drets a la Frontera Sud.