L'ajuda espanyola i catalana al desenvolupament s'ensorra
«Reduir l'ajuda al desenvolupament no és la solució per sortir de la crisi econòmica, sinó tot el contrari. Una cooperació ben entesa i executada podria contribuir a la prosperitat en els països amb què interactuem, el que ens permetria remuntar la crisi de forma més ràpida i compartida.» Amb aquestes paraules, Javier Atienza, d'Intermón Oxfam presentava ahir l'informe «La realidad de la ayuda 2011».
De 2009 a 2010 (darrer any del qual es tenen xifres oficials) el nostre país va reduir a gairebé la meitat l'ajuda per finançar els serveis socials bàsics (com la salut, l'educació o l'accés a l'aigua), va finançar gairebé el 50% de la seva aportació a la lluita contra la fam en forma de crèdits que els països més empobrits hauran de tornar amb interessos i va repartir el seu esforç en contribucions entre 152 països, la majoria massa petites per causar impactes sostenibles. Aquestes són algunes de les conclusions de l'informe "La realidad de la ayuda 2011" que Intermón Oxfam ha presentat aquest matí.
« Demanem al Govern que no faci noves retallades a l'ajuda al desenvolupament en els pressupostos generals de l'Estat que farà públics en uns dies i que prengui a més les mesures necessàries perquè els resultats de l'ajut siguin excel·lents», afirma Jaime Atienza, director del departament de campanyes i estudis d'Intermón Oxfam.
Després d'una pujada continuada, que va portar la nostra AOD al major increment de la seva història (des del 0,24% de la RNB el 2004 fins el 0,46% el 2009), les retallades iniciades el 2010 la van fer retrocedir fins un 0,43%, el que ens va situar com a setè país entre els donants en termes reals i en l'onzena posició en relació a la nostra riquesa. Aquest retrocés serà més important, ja que les retallades aplicades en l'última etapa del Govern anterior -i consolidats el desembre de 2011 per l'actual Govern- han fet disminuir l'AOD fins a nivells de 2005 (0,29%).
«És important recalcar la idea que en la conjuntura actual, la cooperació pot ser una inversió vital i l'ajuda al desenvolupament representar part de la solució, no del problema. Així ho han reconegut diversos països del nostre entorn, que, fins i tot en època de crisi han apostat per mantenir i incrementar l'ajuda al desenvolupament. L'Estat espanyol porta dos anys caminant en sentit contrari», afirma Atienza.
S'incrementa l'ajuda en forma de crèdits
L'ajuda reemborsable, la que genera deute i que el país receptor ha de retornar amb interessos, es va duplicar el 2010 respecte al 2009, arribant al 15% de l'AOD bruta i molt lluny del compromís adquirit en el Pacte d'Estat contra la Pobresa de 2007, que estipula que aquest tipus de cooperació no ha de superar el 5% del total. «La crisi econòmica sembla estar empenyent els polítics a buscar estratègies per mantenir nivells significatius de desemborsament d'ajuda sense afectar el dèficit, però amb una manca total de visió i criteris sobre quins sectors i països aconseguiran que més persones optin a una vida digna. Portarà conseqüències que el 47% de l'ajuda espanyola a un sector tan sensible com l'agricultura i la seguretat alimentària, és a dir, a la lluita contra la fam, s'hagi fet a través de préstecs», afirma Deborah Itriago, investigadora d'Intermón Oxfam i coordinadora de l'informe.
«I més sorprenent encara és que gairebé el 25% d'aquests crèdits s'hagin concedit a països pobres altament endeutats (HIPC per les sigles en anglès), molt contra els esforços que s'estan realitzant a nivell internacional i espanyol per reduir el seu nivell d'endeutament. L'ajuda no pot estar regida per interessos polítics, estratègics o per circumstàncies econòmiques dels països donants, sinó que ha d'estar orientada a reduir la pobresa, la desigualtat i la vulnerabilitat. De la mateixa manera, els instruments que s'utilitzin per a la cooperació han de respondre també a aquest fi», afegeix Itriago.
També és preocupant la tendència que comença a afermar-se en els últims anys de retallades de l'AOD per la via de la no execució. El 2010 el nostre país va executar el 85,3% de l'ajuda pressupostada. «Això suposa una falta de transparència amb la ciutadania, que espera que el sistema de cooperació compleixi les fites compromeses», conclou Itriago.
La cooperació descentralitzada també es ressent
L'ajuda descentralitzada, la que depèn de Comunitats, Ajuntaments o ens locals, també va patir una severa retallada el 2010 en reduir-se de mitjana un 14% respecte l'any anterior. Va representar només un 11,4% del total de l'AOD del nostre país mentre que en anys anteriors aquest percentatge se situava entorn del 13%.
Dotze de les 17 comunitats autònomes van disminuir l'import dedicat al desenvolupament, dues d'elles en més d'un 50% (Múrcia i Cantàbria). Altres, les més solidàries com Navarra, País Basc (en relació a AOD per habitant), o Andalusia per volum, es mantenen estables en el rànquing.
La cooperació descentralitzada va aportar el 53,7% del finançament a l'educació per al desenvolupament, i és crítica per a sectors com els serveis socials bàsics (on tot i haver-se retallat va destinar més del 20%), la governabilitat de la societat civil o l'agricultura. Aquestes entitats aporten a més el 52% del finançament públic que es canalitza a través d'organitzacions no governamentals (ONG).
La cooperació catalana, la parenta pobra
Catalunya continua reduint la seva aportació a la cooperació, descens que va iniciar-se el 2008. En termes de renda per càpita Catalunya segueix disminuint la seva contribució. Mentre que el 2009 es van destinar 7,67 € per habitant, el 2010 van ser només 7,55 €, molt lluny dels 32,20 € de Navarra o dels 20,36 € del País Basc.
En altres apartats, com en percentatge del PNB, també es confirma la tendència a la baixa. Només Melilla, Galícia, Múrcia, Castella i Lleó, la Comunitat Valenciana i Madrid estan per sota del modest 0,03% de Catalunya.
Enguany a més la cooperació és la política pública de la Generalitat que pateix la més gran retallada. L'Agència Catalana de Cooperació ha vist reduït el seu pressupost en un 70%: passa dels 49 milions d'euros del 2010 fins a només 15 milions per al 2012.
L'ajuda a escala mundial arriba a nivells històrics
Les aportacions a l'AOD dels països donants membres de la Comissió d'Ajuda al desenvolupament de l'OCDE (CAD) van arribar el 2010 un rècord històric en sumar 128.492 milions de dòlars, el més important registrat en la història. Va suposar, tot i la crisi, un increment del 6,3% respecte a l'any anterior.
No obstant això, en termes percentuals aquesta ajuda es queda molt curta, ja que va passar del 0,31% de Renda Nacional Bruta dels països membres del CAD (2009) al 0,32% el 2010.
Malgrat les bones xifres, els països donants estan encara molt lluny de complir amb els compromisos en matèria de finançament per al desenvolupament, ja que encara estan 19.000 milions per sota del promès en la cimera del G8 de Gleneagles el 2005. En aquella cimera els països més rics s'havien compromès a incrementar l'AOD en 50.000 milions de dòlars addicionals per al 2010 i així poder complir amb els Objectius de desenvolupament del Mil·lenni el 2015. L'ajuda de la UE va representar el 0,43% del seu RNB, fet que suposa un dèficit de 15.000 milions d'euros en relació a l'objectiu d'assolir el 0,56% de la RNB dels donants europeus per al 2010.
«L'interessant del context internacional és veure com diversos països han incrementat la seva ajuda al desenvolupament, tot i estar immersos en una profunda crisi econòmica que els porta a retallar despeses a casa. Això respon a una estratègia d'inversió en les economies i les persones dels països del Sud que tindrà repercussions positives en el Nord. En alguns cas motivats per l'anomenat 'egoisme intel·ligent', en d'altres per la convicció que el creixement de la prosperitat en els països en desenvolupament contribuirà a treure'ns més ràpid i més reforçats d'aquesta crisi», comenta Atienza.
Entre els països que van incrementar la seva AOD figuren els Estats Units, Regne Unit, Alemanya, França o Japó. Entre els que la van rebaixar figuren Grècia, Suïssa, Suècia i l'Estat espanyol, entre d'altres.
Com en anys anteriors, tan sols cinc països van arribar a la fita de destinar el 0,7% del seu RNB al desenvolupament: Noruega, Luxemburg, Suècia, Dinamarca i els Països Baixos.
Set propostes per a la política de desenvolupament del Govern Espanyol
L'informe «La realidad de la ayuda» recull set propostes concretes per a la política de desenvolupament del nou govern:
• Defensar la justícia alimentària i avançar en la posada en marxa de noves vies de finançament (taxa Robin Hood) en els fòrums internacionals.
• Honorar el nostre compromís de destinar el 0,7% de la renda nacional a ajuda per al desenvolupament establint un calendari per a la consecució d'aquest objectiu
• Retre comptes de forma transparent sobre l'ajuda destinada al desenvolupament
• Millorar l'impacte del sector privat en la reducció de la pobresa.
• Modernitzar l'organització i la gestió de l'ajuda que realitza la cooperació espanyola.
• Focalitzar l'ajuda als països més pobres en els que podem aconseguir un major impacte.
• Enfortir les capacitats dels països pobres per sortir pels seus propis mitjans de la pobresa amb mecanismes que els donin més responsabilitat i protagonisme
INFORME LA REALIDAD DE LA AYUDA 2011
(c) Article d' Anna Argemí / Intermón Oxfam
