L'administració pública desconeix si compra roba fabricada sota explotació laboral
SETEM Catalunya acaba de presentar l'informe «Made in Morocco: Producció de roba per a les administracions públiques. Traçabilitat i garanties», que analitza l'origen de la roba comprada per un grup d'administracions públiques a la zona de Tànger. Els uniformes i la roba de treball que utilitzen brigades municipals de neteja o jardineria, els cossos de bombers o de policia es componen d'articles fabricats per empreses amb línies de producció internacionals i amb proveïdors deslocalitzats. L'estudi conclou que els compradors públics desconeixen on i en quines condicions es fabrica la roba.
La recerca de SETEM ha analitzat 26 empreses proveïdores de l'administració pública catalana i s'ha centrat en 4 que treballen a Tànger (Marroc). Albert Sales, coordinador de la Campanya Roba Neta a Catalunya i coautor de l'informe, afirma que, d'una banda, les administracions públiques "no exerceixen cap mena de control per a que els diners públics no es destinin a la compra de roba produïda en condicions d'explotació i, de l'altra, les empreses proveïdores no ofereixen garanties que el seu producte no contribueix a l'explotació d'obreres marroquines".
El tèxtil i la confecció constitueixen el primer sector industrial del Marroc i suposen prop d'un terç de les exportacions del país. Les fàbriques i tallers del sector ocupen el 40% de les persones treballadores de la indústria i generen el 66% dels treballs femenins. Així, el sector de la confecció de peces de vestir ha assolit una gran rellevància per a l'economia del país i ha generat milers de llocs de treball. Però les ocupacions creades no allunyen les persones treballadores de la pobresa. L'extensió de la jornada laboral i la seva irregularitat suposa un factor de sobreexplotació amb repercussions personals i socials molt greus.
Les administracions públiques no han pogut facilitar el llistat de proveïdors de les empreses que els hi venen la roba, però l'equip de recerca de SETEM ha aconseguit conèixer i desplaçar-se a quatre fàbriques de Tànger.
A les fàbriques proveïdores d'empreses espanyoles de propietat local, la jornada laboral habitual és de 9 hores diàries de dilluns a dissabte, i la jornada setmanal habitual de 54 hores. Encara que les treballadores afirmen que se'ls adverteix amb un o dos dies de antelació, les hores extra són excessives i obligatòries. En aquests moments de gran producció les jornades setmanals poden arribar a les 72 hores, acudint les treballadores a les fàbriques en diumenges i festius de forma obligatòria. Els salaris de les treballadores anaven dels 8 Dh/ hora als 10 Dh /h, sempre per sota del salari mínim interprofessional garantit.
Segons les conclusions de l'estudi, en les zones industrials de Tànger és una pràctica molt estesa que els patrons retinguin a les persones treballadores les cotitzacions a la seguretat social del seu salari sense abonar-posteriorment a l'autoritat corresponent. La treballadora creu gaudir de certa protecció davant una possible baixa per malaltia o una situació d'atur, però quan intenta fer valer els seus drets adquirits es dóna compte que no figura en els llistats de les oficines de la seguretat social.
Consulteu l'informe complet.
