Justícia, més enllà de les fronteres
L’any 2014 pot ser recordat per moltes coses. Però segons Jordi Palou-Loverdos, advocat, mediador i representant de les víctimes catalanes, espanyoles, congoleses i ruandeses en el conflicte dels Grans Llacs, s’hauria de recordar també per «la derogació de la Justícia Universal, amb un procés exprés tirat endavant amb la majoria absoluta dels populars al govern espanyol». Amb motiu del Dia Internacional dels Drets Humans, el GEES, Justícia i Pau-Girona, el Fòrum Joan Alsina i la Coordinadora d’ONG Solidàries, vam parlar en taula rodona, i amb l’emocionant testimoni de Merçona Puig Antich, sobre què suposa a la pràctica, aquesta retallada a un dret fonamental com és el Dret a la Justícia.
El Dret a la Justícia és un Dret Humà reconegut a la Declaració Universal dels Drets Humans, que dimecres complia 66 anys. Per a Palou-Loverdos, d’alguna manera la redacció dels Drets Humans va ser la resposta a la barbàrie desfermada per la segona Guerra Mundial i un efecte “colateral” als Judicis de Nüremberg que van servir per jutjar i sancionar els responsables del diferents crims comesos pel règim nazi. Hi havia la voluntat que no tornés a succeir res semblant i, després de la caiguda del mur de Berlín l’any 1989, els Drets Humans van gaudir d’una dècada molt positiva en la què es van anar produint força avenços pel que fa al reconeixement i a l’aplicació dels drets fonamentals. Però aquest impuls va començar a esquerdar-se ja cap al 94, amb el genocidi ruandès denunciat, entre d’altres, per Quim Vallmajó . Denúncia que va ser ignorada degut als molts, complexos i sucosos interessos geoestratègics de la zona.
Abans de lamentar i denunciar la retallada a la Justícia Universal aprovada enguany, l’advocat també va recordar que, paradoxalment, els Tribunals espanyols havien estat pioners en l’aplicació de la Justícia Universal en els casos oberts contra els responsables dels crims comesos a Argentina i Xile, en les respectives dictadures. Precisament, gràcies a les investigacions obertes als tribunals espanyols , es va aconseguir anul·lar les lleis d’amnistia a Argentina. Gràcies també, i en això va insistir molt, a la pressió de la societat civil, dels familiars, amics, ONG i entitats.
Si tenim en compte que les lleis, convenis i tractats internacionals signats per un estat passen a ser Dret intern, la reforma de la llei del Poder Judicial converteix l’Estat espanyol en un incomplidor del seu propi dret. Però el govern de Rajoy ha posat la directa, avalat per la seva majoria absoluta.
Merçona Puig Antich va encetar el seu relat explicant uns fets prou coneguts per l’auditori, però des d’un prisma més personal: el de la família que s’assabenta per la premsa que han empresonat el germà, a la que no s’informa, a qui el Tribunal d’Estrasburg tanca dues vegades la porta. ..El d’una família que veu passar 40 anys fins que veu una escletxa de llum, gràcies a la Justícia Universal, en una causa oberta per una jutgessa argentina que atén el desig i la inquietud d’uns familiars ignorats durant massa temps i que volen justícia per a les seves víctimes.
Malauradament, un cop aprovada la reforma de la Llei del Poder Judicial, moltes causes obertes han quedat o quedaran frenades. Ara bé, algunes causes amb imputacions per crims de guerra o terrorisme, com són la causa pels crims del franquisme i l’oberta a Rwanda, de moment poden continuar endavant per l’aplicació de convencions com la de Ginebra.
