Islamofòbia a Catalunya
SOS Racisme ha presentat un nou informe on es constata que en l'actual context global de preocupant reculada en termes de drets civils i polítics, "les persones musulmanes s’han convertit en un boc expiatori i han estat catalogades com el major perill per la seguretat nacional."
L'informe “Islamofòbia institucional i securització – Anàlisi de l’impacte del paradigma securitari antiterrorista en l’àmbit espanyol” té com a objectiu preguntar-se sobre com han impactat les polítiques de seguretat destinades a lluitar contra la radicalització i el terrorisme en les poblacions musulmans, tant en l'àmbit espanyol com en el català. Es tracta d’una recerca feta per Salma Amazian, en base a entrevistes en profunditat amb líders de comunitats musulmanes, tècnics, agents socials i experts, així com organitzacions i persones de la societat civil.
Donada la constació de l'informe d'aquesta criminalització de la població musulmana, des de l'entitat es considera imprescindible fer una "revisió de les narratives sobre les persones musulmanes", així com de l’impacte de les lleis i dels protocols de seguretat sobre una població que ja pateix racisme i islamofòbia en moltes altres dimensions com la social o l'institucional. I s'assenyalen els discursos polítics i mediàtics, les lleis, normatives i protocols, les actuacions policials, les dinàmiques judicials, l'activitat dels agents socials i educatius de diverses isntitucions, com el que acaba conformant un "entramat institucional" que materialitza la islamofòbia estructural i sistèmica en forma de control, criminalització, exclusió i violència cap a les persones musulmanes. Això fa que se les condemni a unes condicions de vida més precàries i " a la seva expulsió simbòlica, política i física de lo nacional, entès com territori i identitat", diu Amazian.
La investigació de SOS Racisme analitza els impactes que ha tingut sobre els drets humans i la llibertat religiosa de la població musulmana, tot l'aparell per fer front a possibles radicalitzacions, i en especial, posa el focus en el període posterior a la modificació del Codi Penal de 2015, que va ampliar les tipificacions de delictes relacionats amb el terrorisme. L'entitat recomana revisar què s'entén per islamofòbia en el context català com a pas previ per a poder fer front a aquestes dinàmiques discriminatòries institucionals i incidir sobre la vigilància policial basada en perfils racials, entre d'altres mesures.
L'Espai Antiracista de Salt-Girona i el col·lectiu Malapècora us proposen unes jornades sobre islamofòbia de gènere durant tres dijous consecutius, del 22 de setembre al 6 d'octubre.
L’informe (in)Visibles, l’estat del racisme a Catalunya, arriba enguany a la seva 11a edició. El Servei d’Atenció i Denúncia de SOS Racisme ha identificat un total de 188 situacions de racisme el 2019, de les quals un 32% no han estat denunciades.
La mort del ciutadà afroamericà George Floyd a mans d’un policia de Minneapolis, és una nova víctima del racisme que se suma a una llarga llista en la que hi trobem, també, morts més properes com la d'Idrissa Diallo qui moria al 2012 CIE de la Zona Franca o les 15 persones assassinades a la platja de Tarajal, dos anys més tard, en una acció liderada per la Guàrdia Civil. Davant aquests fets, des de la Coordinadora d'ONG Solidàries manifestem: