Informe d'Amnistia Internacional 2012: Un any decisiu per a l'activisme
El 2011 va ser un any realment turbulent. Milions de persones van ocupar els carrers per exigir llibertat, justícia i dignitat; algunes d'aquestes persones van aconseguir victòries memorables. Tot just començar l'any, l'èxit de les revoltes a Tunísia i Egipte va desencadenar protestes a tota la regió que, posteriorment, van arribar a la resta del món. L'Informe 2012 d'Amnistia Internacional reflecteix tots aquests esdeveniments i canvis, i documenta l'estat dels drets humans a 155 països i territoris el 2011, l'any en què l'organització va celebrar el seu 50 aniversari.
Al Pròxim Orient i el nord d'Àfrica, les queixes i reivindicacions acumulades per les noves generacions, van esclatar als carrers, provocant la caiguda o posant en perill la supervivència de règims autocràtics que portaven decennis governant amb mà de ferro i fins llavors semblaven invencibles.
Encoratjats per aquests resultats, ciutadans d'altres zones d'Àfrica - també exposats a patir represàlies- , es van atrevir a arriscar-se, i van començar a protestar contra una situació social i econòmica desesperada i a expressar el seu desig de poder gaudir de llibertats polítiques.
A Europa i Àsia central, com també a la regió d'Àsia i Oceania, la població va combatre reiteradament la injustícia i les violacions dels seus drets. En alguns casos, els governs van respondre intensificant el nivell de repressió, que ja era asfixiant. Com a exemple, els règims autocràtics existents a varis dels Estats que antigament pertanyien a la Unió Soviètica van reforçar el seu control del poder aixafant protestes, detenint a líders de l'oposició i silenciant les veus dissidents.
A tota Amèrica, també es van fer sentir reclams exigint drets humans: als carrers, als tribunals nacionals i al sistema de justícia interamericà. Les peticions de justícia formulades per persones, organitzacions de la societat civil i pobles indígenes van cobrar força, i sovint van provocar enfrontaments oberts entre ciutadans i poderosos interessos econòmics i polítics.
Darrere de molts d'aquests conflictes s'amagaven polítiques de desenvolupament econòmic que exposaven a moltes persones, sobretot als qui vivien en comunitats pobres i marginades, a un perill creixent de patir abusos. Així mateix, moltes formes de discriminació seguien creant una sensació d'injustícia que es va expressar a través de les protestes desencadenades a tot el món.
L'informe posa en relleu el fracàs endèmic del líders locals i internacionals a l'hora de protegir els drets humans. Ho demostra documentant que la reacció de la comunitat internacional davant les crisis de drets humans, sovint es va caracteritzar pel temor, la prevaricació, l'oportunisme i la hipocresia.
Enlloc es va fer més evident que al Pròxim Orient i el nord d'Àfrica, on es van oferir respostes notablement diferents a la repressió governamental de les protestes massives registrades a tota la regió.
El fracàs del lideratge també es va posar de manifest quan els governs van continuar aprofitant la legítima preocupació per la seguretat o l'elevat índex de delinqüència, per justificar o passar per alt abusos comesos per les seves pròpies forces de seguretat i, a més, no obligant a les empreses a rendir comptes pel seu impacte en els drets humans.
En un moment en què Amnistia Internacional s'endinsa en la seva sisena dècada d'existència, aquest informe no només testimonia la condició dels qui viuen sumits en la foscor de les violacions dels drets humans, sinó també de les persones a qui la lluita per la dignitat i els drets humans segueix servint d'inspiració per actuar. Això sí, sovint, a costa d'un gran risc personal.
Més informació:
Què diu l'informe anual 2012 d'Amnistia Internacional sobre Espanya / Catalunya? (PDF)
Dades i Xifres Informe Anual 2012(PDF)
Informe complet i videocomunicat (en castellà)
Informació elaborada per Coordinadora d'ONGD i altres moviments solidaris de Lleida.
