Guatemala: per fi, una mica de justícia
Efraín Ríos Montt ha estat declarat culpable i condemnat a 80 anys com a autor intel·lectual de l'assassinat de 1.771 persones i dels desplaçament forçat de desenes de milers de persones de la regió del Triangle Ixil del departament de Quiché Sud el 1982 i 1983, durant el conflicte armat intern de Guatemala. La condemna de l'expresident de Guatemala per genocidi i crims contra la humanitat comesos durant el seu mandat «és un pas històric en la llarga lluita del país per la justícia», explica Amnistia Internacional.
El general José Mauricio Rodríguez Sánchez, cap d'intel·ligència del general Ríos Montt durant el seu temps en el poder, va ser declarat no culpable dels mateixos càrrecs.
«Amb aquesta condemna, Guatemala lidera amb el seu exemple en una regió on l'arrelada impunitat dels crims del passat segueix sent lamentablement la norma», ha explicat Sebastián Elgueta, investigador de Guatemala d'Amnistia Internacional.
«Ara Guatemala ha de donar continuïtat a aquest moment històric, garantint que tots els qui van participar en l'assassinat, la tortura, la violació i desaparició de desenes de milers de persones siguin portats davant la justícia».
Una comissió de la veritat amb suport de l'ONU va trobar que prop de 200.000 persones van morir o van desaparèixer durant els 36 anys de guerra civil de Guatemala (1960-1996). Més del 80% eren d'origen indígena maia.
Malgrat els recents esforços per enfortir la justícia i la rendició de comptes pels abusos del passat, les forces armades guatemalenques segueixen sent poc cooperatives pel que fa a les investigacions de violacions dels drets humans comeses durant el conflicte armat.
L'exèrcit segueix negant-se a proporcionar informació en les investigacions sobre els homicidis, les desaparicions forçades, l'ús de la violació com a arma de guerra i altres crims comesos durant el conflicte.
El fet de no presentar la documentació suposa una pesada càrrega per a les famílies i les víctimes que busquen justícia, o simplement tracten de trobar el parador dels seus éssers estimats desapareguts.
La condemna d'avui ha de servir com un recordatori per a l'actual govern guatemalenc cap a les víctimes de la guerra. El president hauria d'aprofitar aquesta oportunitat per garantir una veritable cooperació de l'exèrcit amb les investigacions sobre els crims del passat .
EL CONFLICTE DE GUATEMALA EN UN COP D'ULL
•El conflicte armat intern de Guatemala va tenir lloc entre 1960 i 1996.
•Més de 200.000 homes, dones i nens van ser assassinats o van desaparèixer.
•Efraín Ríos Montt va ser president del país entre març de 1982 i agost de 1983.
•El conflicte va acabar el 1996 amb la signatura d'un acord de pau.
•Una Comissió de l'ONU patrocinada per l'Aclariment Històric va dir que l'Estat de Guatemala era responsable de la majoria dels abusos.
Informació extreta del web d'Amnistia Internacional Catalunya
