Guatemala... i ara què?
A 15 anys de la firma dels Acuerdos de Paz Firme y Duradera entre la Unión Revolucionaria Nacional Guatemalteca (URNG) i l'exèrcit, el poble guatemalenc ha escollit com a president l'ex-militar Otto Pérez Molina, del Partido Patriota (PP) d'extrema dreta. Com pot ser que a Guatemala, després de 36 anys de guerra civil i genocidi, la població es decanti pel lema "mano dura, cabeza y corazón"?
La cultura de violència impregna tot el país; per una part la població creu el discurs demagògic que per lluitar contra la violència és necessària més seguretat; per l'altra la contra-insurgència d'abans actualment conforma el crim organitzat (càrtels de narcotràfic, zetas), de tal manera que la militarització del país, l'accés a armes i les conseqüències d'aquest fet van cada dia en augment. La violència genera més violència i sortir de l'espiral viciós és complicat.
A part, en aquests anys el país s'ha vist abocat a una globalització neoliberal de la que tan sols n'ha sortit perjudicat. Tractats de lliure comerç, extracció minera, construcció de represes, introducció de transgènics i monocultius per biodièsel, consumisme, competència, materialisme, entre molts d'altres factors que, poc a poc estan destruint la biodiversitat i l'entorn, així com els pobles i la seva llibertat de pensament i cosmovisió.
Per tant, en un país amb pobresa, violència estructural, alts índexs d'atur, escassa tradició democràtica, impunitat, corrupció, gana, analfabetisme i on la crisi mundial òbviament també ha fet els seus estralls i ha agreujat la situació, cap de les eleccions polítiques possibles presentava un programa i unes intencions viables per sortir d'aquest embut.
Malgrat la conjuntura complexa analitzada, les resistències, lluites, reivindicacions i oposicions existeixen i han de seguir presents a pesar de la creixent repressió. S'ha de creure i (re)construir una alternativa viable per fer front, a través d'un estat públic sòlid vertaderament democràtic, a totes aquestes febleses que estan portant a que Guatemala sigui un territori governat per grups corruptes i criminals, polítics titelles que els segueixen el joc i un poble oblidat que encara no ha fet el dol dels estralls del conflicte armat.
Informació elaborada per Julio E. Aldana Álvarez, jove guatemalenc i Tanit Baldiz Bellés, sociòloga.
