Francesc Mateu: “L’assistencialisme ens dóna una solució a curt termini però mai és la solució del problema»

Les 85 persones més riques del planeta tenen la mateixa riquesa que les 3.570.000000 de persones més pobres, i les 10 persones més riques a Europa tenen una riquesa superior a la suma de totes les ajudes estatals a la crisi des del 2008. Espanya no es queda enrere, l’informe denuncia que la fractura salarial al nostre país s’ha disparat des de l’inici de la crisi i pronostica que, a aquest ritme, d’aquí a 10 anys el 20% dels espanyols més rics guanyarà 18 vegades més que el 20% més pobre.

«Aquesta desigualtat extrema està minant la democràcia i està segrestant el benefici majoritari», això és el que denuncia Oxfam Intermón en el seu últim informe Gobernar para las élites. Secuestro democrático y desigualdad económica. Sense pèls a la llengua, l’ONG va exigir al Fòrum de Davos que legisli urgentment per revertir la situació. L’event es va celebrar entre el 22 i el 25 de gener i va acollir els empresaris i intel·lectuals més influents i els líders polítics internacionals, per analitzar els problemes més urgents que afronta el món.

Hem entrevistat  Francesc Mateu, director d’ Oxfam Intermon a Catalunya, per comentar amb ell l’abast que ha tingut l’informe i altres fets preocupants vinculats amb la desigualtat dins i fora del nostre país.

>> Quines són les vostres expectatives després de presentar les ‘bases de la fiscalitat del sigle XXI’ a Davos? Heu notat algún gest esperançador al Fòrum?
Els passos caldrà fer-los sí o sí, de lo contrari no hi ha sortida, ara bé, si l’esperança la tenim a mig i curt termini ja és més opinable. El Fòrum de Davos ja va entendre l’any passat que havia de donar passos i des d’Oxfam Intermón, però sobretot també des de moltes altres entitats, fa temps que treballem en aquesta direcció i ho seguirem fent, és que d’una altra manera no podrem revertir la situació, no tindrem solució.

D’altra banda, crec que encara és aviat per percebre algun gest dels integrants del Fòrum, el que sí que hem vist és que, fruit del treball de totes aquestes organitzacions, el crit ha arribat fort a  Davos. I això és el  primer signe d’esperança. Amb el nostre informe, i amb moltes altres propostes d’entitats, el missatge que és necessari lluitar contra la desigualtat s’ha fet sentir.

>> Ha arribat fort a Davos i també a tots els racons d’Espanya a través dels mitjans de comunicació…
Sí, ha estat un èxit que és fruit de molts petits èxits de moltes organitzacions. L’informe ha estat oportú en un moment oportú però no cal oblidar tot el treball col·lectiu que hi ha darrera i que fa que en un moment determinat s’aconsegueixi aquest tipus d’impacte mediàtic.

>> Després de la presentació de l’informe, hem vist reflexions en algun mitjà del tipus “els més rics del món no són rics gràcies a que hi hagi milions de pobres”, com ho veu?
Aquestes declaracions la veritat és que no són una gran sorpresa. Hi ha gent que porta anys dient "vostès s’ocupin dels pobres i deixin en pau els rics”  però és que hem descobert que la riquesa del món és una i la lluita per la justícia passa per repartir-la i per visibilitzar que si un té de menys és conseqüència de que un altre té de més. Evidentment, perquè un ric deixi de ser-ho no solucionem el problema. El problema és allò que ha permès a aquest ric arribar a ser-ho tant i això és el que volem canviar.

>> Què hem fet malament com a societat a l’Estat espanyol per passar, en només uns anys, a ser el segon país amb més desigualtats d’Europa?
Aquesta situació no ve del moment actual, sinó d’èpoques anteriors. En els millors anys de la bonança econòmica a l’Estat espanyol  no es va destinar lo suficient en serveis socials, hi havia  més volum d’inversió que en l’actualitat perquè el pressupost era major però no era proporcional a les necessitats;  a més no es va treballar estructuralment per eliminar la desigualtat de fons i evitar la pobresa. Ara estem pagant les conseqüències de la deixadesa d’aquest moment, que ha provocat que siguem el segons país d’Europa on el creixement econòmic ha estat més desigual entre la ciutadania, tot i que no siguem el més pobre.

>> Hi ha qui pensa que fer marxa enrere en les reformes ara significaria més crisi i menys competitivitat al nostre país, què els diria?

És un missatge dominant amb una premissa dominant “no tenim cap altra solució”, però com nosaltres sabem que sí que hi ha una altra solució hem de treballar-hi. Llavors, si la premissa no és veritat la conseqüència no pot ser-ho. En el nostre cas, en un país on l’evasió i l’elusió fiscal superen amb escreix el volum de lo retallat la premissa deixa de ser universal, i per tant, la solució deixa de ser universal i lògica. No només passa a l’Estat espanyol, però la situació aquí requereix un acord internacional on lluitem en tots els fronts amb aquesta fiscalitat desigual, els paradisos fiscals, els salaris indignes, etc. Però també és cert que localment tenim força més opcions de les que s’han posat sobre la taula per evitar arribar a la situació de crisi que tenim actualment.

>> Davant la situació que s’està vivint a Espanya ja són algunes les ONGD que estan començant a treballar aquí. Quina és l’estratègia d’Oxfam Intermón en aquest sentit? Més incidència o també atenció directa?
Oxfam Intermón no fa atenció directa en cap part del món, només acció humanitària, per tant no tindria sentit que es fes aquí. Malgrat tot, pensem que la situació de crisi i pobresa a casa suposa una oportunitat inigualable per poder explicar el que estem fent a fora. I especialment, és una oportunitat inigualable per explicar que l’assistencialisme ens dóna una solució a curt termini però no és mai la solució del problema, això és el que hem après les  ONGD al llarg de molts anys treballant a altres països, lluny  de la ciutadania d’aquí. És molt important per a Oxfam Intermón, però també per a qualsevol altra ONGD que tingui experiència i maduresa, explicar que les estratègies d’abordatge de la pobresa no passen només per l’assistencialisme, sinó per atacar les causes que la generen.

>> Davant aquest panorama…les ONG hauríeu de treballar unides per ser més fortes i evitar duplicitats? I amb els moviments socials?
Aquesta és la pregunta trampa –somriu Francesc. Les ONG sovint ja han treballat unides, o com a mínim, han treballat en el mateix bàndol. El problema no està en les duplicitats, tot i que siguin poques sempre es pot ser més eficient, sinó en como revertim la situació quan la majoria de la ciutadania no està sent conscient que pot actuar per canviar les coses.

Respecte els moviments socials, hem d’estendre ponts però sobretot hem de ser conscients i tenir clar com podem arribar a aquesta part de la ciutadania i convèncer-la que s’ha de generar un canvi. Treballar unes contra les altres no té sentit, es tracta més aviat de treballar de forma complementària, per aconseguir que aquesta part de la població entenguin que la seva actuació també és necessària.

>> Llavors, com a ciutadania, quin hauria de ser el nostre rol davant aquesta situació?
Com a ciutadania la primera cosa que hem de fer és mentalitzar-nos que la situació ha canviat i que cal arremangar-se  ja que les solucions que hem donat fins ara ja no serveixen. Hem de fer un poc més d’esforç i dedicar més temps a la lectura i la reflexió per poder arribar a una conclusió sobre quin ha de ser el nostre rol de ciutadà aquí. Caldrà ser més al carrer, també començar a repensar el nostre tipus de consum i en general reflexionar més sobre l’impacte de les nostres accions i actituds del nostre entorn. La situació ha fet que sentim una mica més d’incomoditat i que haguem d’estar més pendents del context que ens envolta.

>> I les empreses, haurien de prendre partit? Té esperança?
Esperança sempre en tinc i, per suposat, les empreses haurien de prendre partit. La situació de les petites i mitjanes empreses és molt diferent a la de les grans, ja que sovint tenen dificultats per mantenir aquest rol social i en aquest sentit només li demanem justícia social i salaris dignes. En canvi, les grans multinacionals han de fer un canvi important  L’altre dia llegia en un informe de Justícia i Pau que la meitat de les transaccions financeres de les grans empreses passa pels paradisos fiscals. Aquí tenim un greu problema perquè hi ha empreses que estan sotmetent la població a xantatge i això no ho podem acceptar perquè és la causa de la pobresa de moltíssima gent.