Nosotros y terceros, como proveedores de servicios, utilizamos cookies y tecnologías similares (en adelante “cookies”) para proporcionar y proteger nuestros servicios, para comprender y mejorar su rendimiento y para publicar anuncios relevantes. Para más información, puede consultar nuestra Política de Cookies. Seleccione “Aceptar cookies” para dar su consentimiento o seleccione las cookies que desea autorizar. Puede cambiar las opciones de las cookies y retirar su consentimiento en cualquier momento desde nuestro sitio web.
Cookies autoritzades:
Més detalls
MENU
26/06/2013

ESF denuncia un nou vessament a l'Amazònia equatoriana

El passat 31 de maig, a la província equatoriana de Sucumbíos, es va produir la ruptura d'aproximadament 140 metres d'oleoducte de transport de petroli cru, a causa d'un lliscament de terra produït per les pluges. Es tracta del Sistema de Oleoducto Transecuatoriano (SOTE). Segons fonts oficials, la ruptura ha comportat el vessament de més de 10.000 barrils de petroli, provocant efectes directes sobre les aigües i sediments del sistema hídric de la Província d'Orellana.

El SOTE és l'oleoducte de transport de cru, l'explotació i administració del qual es troba gestionada per l'Empresa Pública Petróleos del Ecuador (E.P. PETROECUADOR). Paral·lelament a aquest, també existeix l'Oleoducto de Crudos Pesados (OCP), que és explotat per empreses extractives de capital privat i que va tenir un desastre de dimensions similars l'any 2009. Tant el SOTE com l'OCP serveixen d'enllaç entre l'Amazònia equatoriana i la zona del Pacífic de l'Equador.  

La ciutat d'El Coca (Puerto Francisco de Orellana), de més de 80.000 habitants, té la planta d'aigua potable ubicada sobre el riu Coca, des d'on s'abasteix d'aigua la ciutat. Arrel del vessament, es va suspendre el servei d'aigua de forma immediata i, posteriorment, es va prendre la mesura de Declarar en emergència d'aigua potable a Francisco de Orellana i es va promoure l'abastiment d'aigua no tractada a través de camions cisterna.

Pitjor sort corren les comunitats indígenes de la ribera dels rius Coca i Napo, que a més de quedar-se sense aigua, han perdut una font d'aliments. Davant d'aquesta situació, l'administració pública ha hagut de prendre les mesures per tal de proporcionar-los tant aigua com aliments. A més, cal tenir present les afectacions socioculturals i sanitàries a mig termini que comporta aquest vessament per aquestes comunitats.

Les mesures preses per l'Estat equatorià han estat la contractació provisional dels serveis de l'empresa nordamericana "Clean Caribbean & Americas", especialitzada en vessaments de petroli, i de membres de les comunitats afectades per procedir a la neteja de les riberes dels rius.

En total, els afectats per aquest vessament són més de 100.000 persones a l'Amazònia equatoriana. No obstant, hi ha indicis que els efectes de la contaminació ja han arribat a l'Amazònia peruana a través del riu Napo i s'especula que puguin arribar fins a Brasil a través de l'Amazones.

Sens dubte, aquest succés posa clarament de manifest les mancances existents en els sistemes de transport de cru, la considerable necessitat de millores i, sobretot, la necessària implicació de l'Estat Equatorià en fer-ho possible. D'aquesta manera es podrà garantir i respectar el dret de la població a viure en un ambient sa i ecològicament equilibrat, que garanteixi la sostenibilitat i el "Buen Vivir" (Sumak Kawsay), tal i com ho reconeix la Constitució equatoriana en el seu article 14.

L'Amazònia pateix contínuament els estralls de l'extracció petrolera, fet que resulta paradoxal si es té en compte que, segons la Constitució de l'Equador, la Naturalesa (Pacha Mama) és subjecte de drets i, com a tal, ha de ser respectada i restaurada.

Aquest vessament és una més de les conseqüències derivades de l'extracció de combustibles fòssils per a satisfer la demanda energètica mundial. A més, és una clara evidència de la importància de plantejar-nos si la nostra "necessitat" energètica justifica un desastre ambiental d'aquestes dimensions i, així, donar el pas urgent i definitiu cap un decreixement energètic i de consum basat en alternatives energètiques que siguin respectuoses, tant amb la naturalesa com amb les persones.

Article elaborat pel grup de Girona de l'Associació Catalana d'Enginyeria Sense Fronteres

Amb el suport de

Amb la col.laboració de