Els refugiats sahrauís. Un conflicte etern?
La relació de la ciutat de Girona amb el Sàhara Occidental, va començar l'any 1995 amb l'arribada dels primers nens i nenes acollits al projecte de colònies d'estiu, Vacances en Pau. Dos anys més tard, es creava la delegació gironina de l'Associació Catalana d'Amics del Poble Sahrauí i es formalitzava l'agermanament de Girona amb la daira de Farsia, com a símbol de la vinculació de la ciutat amb la causa sahrauí. La setmana passada ACAPS-Girona i el Servei de Solidaritat i Cooperació de l'Ajuntament de Girona van organitzar una doble xerrada sobre el Poble Sahrauí i els seu 37 anys de lluita.
Segons Estel·la Pareja, directora de la Comissió Catalana d'Ajuda al Refugiat, actualment 125.000 persones viuen en els campaments de refugiats de Tindouf i són susceptibles de vulneracions dels Drets Humans tant a nivell social, com institucional. Per a Pareja, situacions com la del Poble Sahrauí, tan dil·latades en el temps, acaben sent oblidades per la gran majoria de la gent. En aquest sentit, la celebració del Dia Internacional de Refugiat, que es fa el 20 de juny, és una bona ocasió per fer memòria i denunciar la situació que pateix aquest poble.
D'esquerra a dreta: Mah Jahdih, Montse Rodríguez i Estel·la Pareja
Al món, uns 43,7 milions de persones viuen desplaçades forçosament (refugiats, desplaçats i apàtrides) i el 50% ho fa en països empobrits. Davant aquestes situacions, la Unió Europea (UE) actua enfortint les polítiques de seguretat i reforçant el control dels fluxos migratoris. L'Estat espanyol participa d'aquesta situació, tot i ser un dels estats amb menys sol·licituds d'asil polític de la UE, per les dificultats en el procés de demanda. L'any 2011, Espanya va rebre 3.414 sol·licituds d'asil, el 73,5% de les quals van ser denegades. En el cas d'Itàlia, es van rebre 32.120 sol·licituds, 47.700 a Alemanya i 51.910 a França.
Quan una sol·licitud d'asil és denegada, les persones passen a tenir una situació d'il·legalitat adminisratriva, amb el risc de ser expulsades i retornades als seus països d'origen. I el retorn, pot significar perill de mort. La nova Llei d'Asil aprovada pel govern espanyol, no permet la possibilitat de demanar protecció internacional en els consolats espanyols i a la frontera, aquesta possibilitat queda restringida als 4 primers dies.
Els refugiats sahrauís
Pel que fa al cas sahrauí, la resposta espanyola és també insufcient: l'any 2010, amb el desallotjament del Campament de la Dignitat, es va passar de 12 sol·licituds d'asil per part de persones sahrauís, a 131, al 2011. D'aquestes, el 80% van ser denegades i acompanyades d'una ordre d'expulsió. Gràcies a la pressió de les organitzacions, el Tribunal Europeu de Drets Humans va dictaminar que no es podien dur a terme aquestes expulsions pel perill que suposava per a les persones retornades. Pareja va reclamar que s'exigeixi a la classe política que assumeixi «la seva responsabilitat en el cas sahrauí».
Per la seva banda, Mah Jahdih, representant del Front Polissari, va assenyalar que en el cas del refugiat/da sahrauí hi ha alguns problemes afegits. I és que la vida en un campament de refugiats sahrauís és molt dura per unes condicions climatològiques i geogràfiques, que fan impossible la producció agrícola i ramadera. A més, segons Jahdih, la dependència total de l'ajuda humanitària fa que amb la crisi, rebin menys suport, ja que molts dels països donants han disminuït els ajuts.
El representant del Front Polissari va voler deixar clar que venir del Sàhara Occidental a Espanya no suposa cap tracte especial en l'acolliment, ans el contrari: ni la classe política ni la judicial vol fer res en contra dels interessos del seu veí del sud, el Marroc. «Massa interessos econòmics en joc», diu Jahdih. A tall d'exemple, la subvenció de 40 milions de dòlars que la UE ha donat al Marroc per al control de les seves fronteres.
Un conflicte encallat
Més de 120 resolucions de l'ONU demanant l'autonomia del Poble Sahrauí, no han servit tampoc per solucionar un conflicte derivat de la descolonització. Ni tampoc ha servit de res que el Tribunal Internacional de l'Haia hagi dictaminat que no hi ha cap relació de sobirania entre el Marroc i el Sàhara Occidental. Tot segueix igual. I en bona part, pel control de Nacions Unides, a mans d'una minoria de països.
I per on passa la solució al conflicte? «Pel compliment de les resolucions internacionals», diu Jahdid. Si el Poble Sahrauí no té la possibilitat de decidir en referèndum el seu futur, no hi haurà solució ni progrés. Actualment, les negociacions estan aturades ja que el Marroc ha rebutjat l'enviat especial de Nacions Unides en aquest conflicte per la seva afinitat amb la causa sahrauí i per voler anar directament a resoldre el conflicte amb el referèndum d'autodeterminació, reiteradament postposat.
Veure també:
Entrevista Espai Entitats: ACAPS-Girona
Fotos (ACAPS-Girona) i text elaborat amb el suport del Servei de Solidaritat i Cooperació de l'Ajuntament de Girona.
