Els morts de la discòrdia
Deu dies després del naufragi del creuer Costa Concordia, els mitjans de comunicació continuen a l'illa de Giglio, informant sobre els ets i uts que ha deixat un accident amb 15 morts. La setmana passada, el diari berlinès Tageszeitung, publicava un reportatge i una editorial en els que comparava el tractament informatiu donat a aquest accident i als que cada any fan centenars de víctimes anònimes a la Mediterrània. És a dir, als accidents en els que moren les persones immigrades que no arriben a la terra promesa.
La foto que il·lustrava el reportage del diari berlinès era d'un naufragi davant les costes de Tunísia, que transportava prop de 700 persones refugiades de Líbia. Aquest naufragi ocorria el mes de juny. Dos mesos abans desapareixien també, 320 passatgers que venien de Líbia en un vaixell que es va avariar, camí de Lampedusa. El llistat aportat pel diari és contundent: només el mes de maig morien 61 passatgers d'Eritrea, davant la costa italiana, i sense rebre cap ajuda de l'OTAN; 57 persones més, desapareixien davant Malta; es trobaven 3 cadàvers més davant Tunísia i desapareixien 47 persones; i, finalment, també durant el mes de maig, una embarcació amb 600 refugiats a bord, naufragava davant Trípoli, i es confirmava la mort de 48 persones.
Davant aquesta llista de la vergonya, sorgeix una obligada reflexió: són tots els naufragis iguals o hem de quantificar les catàstrofes humanitàries segons el lloc on passi, segons l'origen de les víctimes, segons l'envergadura de l'embarcació...o segons la cobertura mediàtica que se'ls dóna? En referència a les víctimes anònimes, persrones refugiades o persones immigrades des dels països empobrits del Sud que creuen que des d'Europa podran ajudar les seves famílies, el treball del Tageszeitung conclou amb una lamentació que compartim: «Centenars, quan no són milers, de persones acaben siguent cadàvers anònims a l'alta mar o sobre platges solitàries. Milers, quan no desenes de milers, de refugiats acaben en el submón d'una Europa sacsejada per la crisi que no els ha reservat ni un forat ni un bri d'humanitat».
