Els drets humans no es trepitgen
Que es cancel·li la suspensió de l’aplicació de la Convenció de Ginebra per part de Grècia de manera immediata, que s'aturin les devolucions en calent, que s'obrin vies legals i segures per accedir a la UE i que s'apliquin polítiques migratòries basades en els drets humans, la defensa del dret a la vida i la prevalença de la seguretat humana.
Aquestes són les demandes del comunicat impulsat per Stop Mare Mortumsobre les vulneracions de drets humans que s'estan cometent a les fronteres entre Grècia i Turquia, i al qual la Coordinadora d'ONG Solidàries s'hi ha sumat. Una seixantena més d'organitzacions com Fundació Ser.gi, Justícia i Pau, o la plataforma Girona pel Clima, també s'hi han adherit.
COMUNICAT
Ens trobem en un moment de crisi del sistema de drets humans i de protecció internacional sense precedents.Grècia, un país de la Unió Europea, ha suspès l’aplicació de la Convenció de Ginebra en el seu territori, declarant que no acceptarà cap petició d’asil en el pròxim mes. Aquesta decisió es pren en un context d’intensificació de la violència policial a la frontera de Grècia amb Turquia, després que aquesta última, el divendres 28 de febrer, obrís fronteres i trenqués de facto amb el Pacte amb la Unió Europea segons el qual Turquia actuava com a mur de contenció dels fluxos migratoris cap a Europa a canvi de 6.000 milions d’euros.
La resposta de Grècia ha estat la fortificació i militarització de la frontera. Més de 10.000 persones esperen en campaments improvisats una oportunitat per travessar la frontera i accedir a protecció internacional. Mentre, dormen a la intempèrie amb el suport d’una limitada ajuda humanitària. Destaquem, en especial, la situació de vulnerabilitat en la que es troben les dones i els infants, així com les violències associades al gènere que es pateixen en crisis humanitàries i emergències com la que té lloc ara mateix a les fronteres europees.
També s’han incrementat els intents d’arribada a les illes gregues a través del mar. Arribades que s’impedeixen de manera il·legal segons el principi de non-refoulment del dret internacional, retornant les embarcacions a aigües turques. De manera preocupant, a aquests retorns es sumen iniciatives racistes i xenòfobes que barren el pas a les persones migrants amb el beneplàcit de les autoritats, que ja han provocat la mort d’un nen.
Aquesta situació és conseqüència de la política de la Unió Europea basada en el tancament i externalització de les fronteres, en l’obstaculització del dret a l’asil i en l’ús de les persones com a moneda de canvi amb països com Turquia, Líbia o Marroc, als quals se’ls paga per fer la feina bruta i il·legal en la qual es basa un sistema de polítiques migratòries que vulneren sistemàticament els drets humans.
Al mateix temps, l’òrgan que hauria de servir per defensar els drets humans davant la creixent securitització i militarització de les polítiques migratòries europees, el Tribunal Europeu dels Drets Humans, el passat 13 de febrer va declarar que les devolucions en calent no són il·legals. Al·lega que les persones que cometen la falta d’intentar accedir a un país de manera “fraudulenta” perden els seus drets inalienables com a éssers humans per “haver-se posat en una situació d’il·legalitat”.
Davant aquesta realitat, denunciem:
• Que no existeixen unes vies legals i segures d’accés al territori europeu i a la protecció internacional, tal com demostren els recents esdeveniments a la frontera greco-turca.
• Que els Estats europeus basen la seva política migratòria en l’externalització i securització de fronteres, vulnerant si cal els drets humans.
• Que el projecte europeu va néixer per defensar els drets humans en front de l’odi, la discriminació i el racisme. Però ara, i des de ja fa temps, aquests valors fonamentals s’estan posant en dubte al mateix cor de les institucions europees.
I reclamem:
• La cancel·lació de la suspensió de l’aplicació de la Convenció de Ginebra per part de Grècia de manera immediata.
• La fi de les devolucions en calent, a Grècia, però també a l’Estat espanyol on s’apliquen a la frontera de Ceuta i Melilla.
• L’obertura immediata de vies legals i segures d’accés a territori europeu, com l’aplicació del sistema de reubicació.
• L’aplicació de polítiques migratòries basades en els drets humans, la defensa del dret a la vida i la prevalença de la seguretat humana.
