Elisa Ballardin: «La mirada de l’artista pot aportar moltes eines educatives»

Situa’ns. Com definiries el teatre social?

Elisa Ballardin: El teatre social és aquell teatre que no té una finalitat merament artística sinó que posa l'accent en la transformació social…Per a nosaltres és el teatre que ens afecta i ens fa pensar i sentir sobre qui som, que ens convida a obrir la mirada i el cor. És el teatre que de diferents maneres busca el diàleg i la participació del grup. Una eina de comunicació, transformació i empoderament. Des de La Nave Va, utilitzem eines del teatre no tant per formar actrius i actors, sinó per tot el que et pot aportar com a persona i com a col·lectiu, per a facilitar la reflexió comunitària.

En quin àmbit situaries La Nave Va a cultura o a educació pel desenvolupament?

EB: Tenim un peu a cada lloc

Combineu les producccions teatrals pròpies, amb formacions i activitats pedagògiques que utilitzen el teatre com a eina. Aquesta seria la definició de La Nave Va?

EB: Sí, les nostres línies serien, d’una banda els espectacles, que sempre es centren en una temàtica social que ens inquieta perquè és el que més ens motiva, i de l’altra, tota la part formativa: els tallers de sensibilització que fem a les aules de primària, secundària, a la Universitat o per adults i professionals. En aquests tallers tractem una temàtica concreta a través d’una història teatralitzada i participativa durant una o dues hores. Però també tenim altres procesos creatius més llargs, amb diversos col·lectius, que tenen com a objectiu la creació d’un espectacle final en el que hi ha aquest equilibri entre producte artístic i procés. El procés acaba sent el més important, però també donar veu a aquest col·lectiu a través d’un espectacle i vivint una experiència significativa per al grup. I després fem tallers de diversa durada en la que utilitzem eines teatrals per a treballar la cohesió de grup, les emocions, les habilitats personals… I això tant ho fem amb grups d’adolescents com amb professionals, sobretot del camp de la sanitat i l’educació. Una altra línia que tenim és l’assessorament de mestres, perquè puguin incorporar eines artístiques en el seu dia a dia i millorar la seva pràctica educativa. Busquem que les arts siguin més valorades.

Sobre quins temes esteu fent sensibilització?

EB: Tenim tallers de drets humans, comerç just, finances ètiques, drets laborals (centrats en les treballadores del tèxtil), migracions forçades i refugiats. I després hi ha quatre tallers més sobre cultura de pau: assetjament escolar, què passa quan algú què és diferent arriba a un grup, violència de gènere i relacions sexoafectives, i adreçat a primària, un taller sobre diversitat i discriminacions – ja sigui per discapacitat, per origen, per diferents formes familiars, per diferències físiques, etc.-. En aquest taller de primària sobre discriminacions, el grup tria quin és el personatge que és discriminat i per què. És molt curiós perquè quan ho treballes amb infants sempre et sorprenen! Mentre que per als adults hi ha determinats punts pels quals una persona té força números per ser discriminada, la mainada potser ni els detecten. Per exemple, la tortuga és un personatge petit i lent. Pesen més aquestes dues característiques, que no pas que els seus pares siguin immigrats d’Àfrica i tinguin una pell diferent. O un altre personatge que té mares lesbianes. Depèn de l’escola on vagis, la mainada s’escandalitzarà moltíssim. I en d’altres, aquest fet està completament normalitzat i no l’assenyalaran mai com un possible punt de discriminació. Aquests tallers són com posar un radar social i de grup.

El teatre fa caure els filtres que té el discurs més teòric?

EB: Ens ho diuen molt les profes: la mainada porta molt bé la part teòrica però quan és l’hora de passar a l’acció, apareixen les contradiccions entre el que pensen, el que saben que han de dir i el que realment acaben fent perquè les emocions i les inèrcies els hi porten. Si tu fas una xerrada sobre bullying, al cap de 10 minuts la majoria de nens i nenes ja ho han captat i et sortiran amb un "peace and love” i amb un “tot és meravellós”. Però si tu contextualitzes una situació de buylling i els dones un xurros d’escuma per si els volen utilitzar, la gran majoria fan servir la violència i cops cap al personatge que fa un dels facilitadors del grup. Llavors es reflexa la necessitat real del grup i apareix una radiografia del seu sociograma: el que mira però no fa res, el que pica amb massa ganes, el que pica una mica però després ja s’avorreix...és aquesta acció la que t’acaba donant més pistes i la que et permet veure clarament com funciona el grup i quins rols hi ha dins d'ell. Un petit exemple: en un grup vam veure com els nois eren els que pegaven i les noies, les que burxaven. Les noies no s’hi implicaven físicament però estaven implicades igualment en la violència. Això, amb una xerrada sobre bullying no ho veus mai! Aquests tallers també et donen informació sobre la persona i sobre quin espai ocupa cadascú dins el grup. Un altre cas: quan treballes el gènere, tothom té clar què s’ha de fer. Però quan arribem al final i els joves han d’inventar un acabament per a la història, acaba apareixent el mite de l’amor romàntic. I moltes vegades li diuen al personatge que faci coses que ells asseguren que no fan.

Quins tallers us demanen més les escoles?

EB: Depèn de les èpoques. Ara mateix estem fent molts tallers de gènere i de bullying. Els altres temes, com el de les finances ètiques, consum responsable o drets laborals, els fem quan hi ha una professora sensibilitzada i motivada.

L’equip de La Nave va és ben divers. Ens ho expliques?

EB: David Martínez està llicenciat en interpretació i després d'entrar al circuit professional com a actor i com a productor amb moltes ganes, aviat en va quedar ben decebut . Llavors va conèixer Augusto Boal i Jouni Piekkari i li va canviar la percepció del teatre. Juntament a l’Elisabet Aznar, a qui va conèixer en un camp de solidaritat de Setem a Filipines, van fundar La Nave Va. Ella venia del món de la gestió i l'empresa i ràpidament es va començar a formar en disciplines artístiques i pedagògiques, que eren dues inquietuds que podia sumar a La Nave Va. L’Elisabet és un dels motors de l'associació ja que combina la feina de coordinació i gestió, amb l'artística i pedagògica. Pel que fa a mi, jo estava entre l’educació social i el teatre. Finalment vaig acabar estudiant Educació Social, però a l’hora de fer les pràctiques vaig tornar a buscar el teatre. Vaig arribar a La Nave Va per a tres mesos i ja m’hi vaig quedar. La Nave Va va néixer com a companyia teatral, però després es va convertir en associació.

D’entre els treballs actuals, hi ha el projecte Tàndem…

EB: Està finançant per la Fundació La Pedrera, que busca una entitat cultural del territori -que en aquest cas és el Temporada Alta- i centres educatius. La idea és posar en contacte aquestes dues realitats i veure què passa. Des del Tàndem, s’ofereix formació al professorat, i també acompanyament per a dur a terme els canvis que l’institut o escola vulgui dur a terme. A més, es regalen entrades perquè l’alumnat vagi més al teatre. Cada projecte dura tres anys i La Nave Va és qui  porta la part de formació del professorat.

Què ensenyeu al professorat?

EB: Bàsicament, eines teatrals i artístiques per aplicar-les a l’educació. Però t’he de dir que a vegades el més interessant i valuós és treballar la mirada de l’artista. És a dir, com a artista tens un mirada habituada al joc, busques el plaer quan fas les coses, apliques la creativitat constantment, saps que el coneixement és una creació col·lectiva i no una cosa que es transmet unidireccionalment… La mirada de com fa les coses l’artista pot aportar moltes eines educatives. Per a nosaltres és un projecte també molt enriquidor, un espai d’intercanvi del qual també aprenem.

En quines escoles gironines s’està duent a terme?

EB: A les tres escoles de Girona Est: Font de la Pólvora, Sagrada Família i Vila-roja, i a l’Institut Salvador Sunyer de Salt.

Explica’ns també el projecte Beyond Text?

EB: Han estat tres anys de projecte europeu. Cada país tenia una universitat i un partner que treballés amb les arts al territori. La idea era veure com les arts poden ser una eina de recerca i d’avaluació de la realitat. Si jo et passo un qüestionari sobre violència de gènere, obtindré unes repostes. Però si jo et convido a participar en un taller teatral sobre gènere, obtindrem dades molt diferents i una lectura molt més completa. Si sempre interroguem la realitat des de la llengua i les matemàtiques, sempre obtindrem un tipus de resposta. Però quan ho fem des de les arts, aquesta realitat ens parlarà d’una manera diferent, això és beyond text.

Abans comentaves que treballeu temàtiques com els reptes d’identitat i la interculturalitat, i en projectes on el que més importa és el procés. Seria el cas del projecte 'afrogironins'?

EB: Sí, tot i que no sé si el grup encara està funcionant. Vam col·laborar amb un grup de joves -Afrogironins- que es va crear de manera espontània, amb gent d’orígens molt diversos, no tan sols afrogironins. Buscaven alguna manera de donar visiblitat a les seves inquietuds. I des del centre cívic Barri Vell i l’Ajuntament de Girona, es va facilitar que junts exploréssim, durant dos anys, i féssim un espectacle. El segon any vam inaugurar el FITAG!

La llista de projectes de La Nave Va és interminable…

EB: Sí, ara estem fent una recerca sobre el dol de cares a l’INUNDART, farem tallers de sensiblització sobre la importància de menjar fruita, som a la xarxa antirumors de Barcelona, tenim una possible col·laboració amb el Bòlit, aquest any hem estat al DENIP de Girona, treballem amb Creu Roja amb càpsules de gènere i d’habilitats socials…no parem! I darrera cada projecte hi ha molt de treball de recerca.

Resumint, la vida es puro teatro?

Ho deia molt bé Óscar Wilde: “Dona-li una màscara a un home i et dirà la veritat”. Sí, ve ser això.