Eleccions generals 2004

Elaborat pel CeDRe de la Coordinadora d'ONG Solidàries, aquest informe preten ser una eina per a desgranar quines són les actuacions que duran a terme els nostres representants si són escollits per la ciutadania per a governar a l'Estat Espanyol.

La responsabilitat de tirar endavant les promeses que aquí es recullen serà principalment dels representants polítics, però en part, també de la ciutadania, ja que n'hem d'exigir el seu acompliment, i a les properes eleccions, votar en conseqüència.

Immigració

a) Política d'immigració
ICV-EUiA i ERC demanen la modificació radical de l'actual Llei d'Estrangeria.
ICV-EUiA demana substituir l'actual política d'immigració basada en els aspectes repressius i de control policial per una veritable política d'Integració Social de la Immigració. Els mínims de la reforma, segons aquest partit, haurien de ser els que es van establir per consens en la llei 4/2000 amb les modificacions necessàries per possibilitar l'entrada regular.
ERC demana una política integral d'immigració que comprengui la regulació de fluxos, les polítiques d'acollida i d'integració i les relacions intercomunitàries -incloses les religioses- , i un pressupost extraordinari per a la seva posada en pràctica.
El PSC proposa un formular un Pacte d' Estat sobre Immigració, convocant a les forces polítiques, sindicats, empresaris i organitzacions socials per tal que s'arribi a un consens sobre els aspectes fonamentals i el tractament a mig i llarg termini d'aquest fenomen.
Així mateix, el PSC proposa crear l' Agència Espanyola de Migracions que aglutini les competències actualment atribuïdes als ministeris de Treball i Assumptes Socials, Interior, Assumptes Exteriors i Sanitat, amb l'objectiu de racionalitzar, integrar i centralitzar la política migratòria. L'Agència es faria càrrec de totes les responsabilitats respecte del disseny i gestió de les polítiques d'admissió d'immigrants en coordinació amb les Comunitats Autònomes.
D'aquesta agència dependran les Oficines Úniques d' estrangers en cada província, encarregades, entre altres qüestions, de la concessió de tot tipus d'autoritzacions per a residir i treballar a Espanya.
En la mateixa línia CiU propugnarà la creació d'un pla director quadrienal en matèria de política migratòria amb l'objecte de determinar amb antelació els objectius i resultats de la mateixa, així com l'establiment de les línies bàsiques de la gestió de la immigració i que comptarà amb la participació de les Comunitats Autònomes, les institucions i les organitzacions més representatives de l'àmbit de la immigració.
Segons CiU el límit de la immigració ha de ser en funció d'interessos productius. Es tracta de determinar quin és el nombre màxim d'immigrants que l'Estat pot acollir, tenint en compte les necessitats dels sectors productius.
b) Regulació de permisos de treball i de residència
El PSC, ERC, CiU i  ICV-EUiA, creuen necessària la revisió de la política en matèria d'estrangeria que resolgui, per exemple, la situació de més d'un milió de residents no regularitzats o els problemes d'integració.
ICV-EUiA és el partit que proposa una regulació més oberta i massiva.
ICV-EUiA proposa un procediment originari de regulació per totes a les persones que reuneixin determinades condicions i eliminació de la normativa d'entrades. És a dir, l'obertura de vies per a la regularització de tots aquells immigrants que ja es troben dins l'Estat en situació irregular, basada principalment en la inserció laboral.
ERC i PP creuen que cal una política migratòria comú a nivell europeu en la regulació general de fluxos. El PP concreta aquesta política en el control coordinat de fronteres i en un sistema homogeni de reconeixement de status per als residents de llarga duració a la U.E.
Subsidiàriament, seran els Estats nacionals (segons el PP) i els Estats o les nacions d'Estats plurinacionals (segons ERC) les que exerciran la resta de competències.
CiU, PP i ERC proposen una reforma en el sistema d'autoritzacions dels permisos laborals per a fer-lo més àgil i flexible.
El PP també reconeix que cal donar una major agilitat a la contractació dels treballadors estrangers amb procediments de gestió senzills per la concessió d'autoritzacions i permisos, però sempre en funció de la capacitat d'acollida que s'estimi.
CiU també es compromet a promoure un nou sistema d'autoritzacions dels permisos laborals, de comú acord amb les Comunitats Autònomes i els agents socials, basat en ofertes laborals d'àmbit autonòmic, amb un nombre màxim de permisos per any i Comunitat Autònoma, de caràcter automàtic, suprimint aquells tràmits que fan impossible per a moltes empreses cobrir les seves demandes i de comú d'acord amb els Estats que generen immigració per tal d'efectuar les contractacions en origen.
El PSC proposa un paquet de mesures per resoldre tants expedients per a resoldre:
La fixació en 45 dies el termini màxim de resolució de les peticions de permisos de residència i treball, amb oferta prèvia, quan calgui examinar la situació nacional d'ocupació; en 30 dies si s'està exempta d'aquest requisit; i en 60 dies per la resta de casos.
L'ampliació del visat de recerca de feina, amb una durada significativament superior al del visat de turista. Amb aquest visat naixeria la figura del "treballador convidat", el qual podria disposar de residència per períodes limitats de temps.
c) Relacions laborals
Tots els partits reconeixen la deficiència en la inspecció als empresaris que utilitzen treballadors immigrants en situació irregular i la necessitat de combatre l'explotació laboral i l'economia submergida. Es coincideix amb que cal reforçar la inspecció laboral per la detecció i denúncia de les situacions irregulars.
El PSC proposa com a mesura extra l'especialització de fiscals en la persecució dels delictes d'explotació laboral, tràfic d'éssers humans i delictes contra els drets dels treballadors, Incentivant les denúncies de les víctimes d'explotació i la seva cooperació en els processos judicials.
Tots els partits contemplen en els seus programes la contractació a països d'origen, a través d'oficines de contractació.
Les prioritats en el cas d'ICV-EUiA són el Marroc, els països de l'Europa de l'Est i l'Amèrica Llatina, d'on pot venir la mà d'obra més qualificada.
ICV-EUiA va més enllà quan proposa establir en els països d'origen convenis que defineixin els mecanismes adients per a la contractació de treballadors/es temporers, vetllant pel procediment de contractació i les condicions de treball, allotjament, atenció social i sanitària així com per les activitats culturals i de lleure.
CiU i PP es preocupen especialment per trobar un nou sistema de permisos per a treballs de temporada, diferenciant les necessitats dels diversos sectors de producció, facilitant que aquells treballadors que han participat en una campanya de temporada puguin repetir l'any següent.
d) Actitud davant els "sense papers"
En relació als immigrants localitzats "sense papers" El PP proposa exclusivament mesures policials: reforçament dels controls fronterers i l'impuls de la repatriació immediata de tots aquells estrangers que no tinguin els papers en regla.
En contraposició, ICV-EUiA exigeix ampliar les garanties jurídiques pel que fa a les expulsions d'immigrants en situació irregular i eliminar el procediment sumari d'expulsió. Per això, demana la devolució de competències sobre immigració al Ministeri de Treball i Afers Socials, absorbides pel Ministeri de l'Interior.
ERC vol posar fi a la incapacitat a l'hora d'establir convenis de retorn dels immigrants amb ordre d'expulsió amb la major part de països de procedència.
e) Drets i deures dels immigrants
ICV-EUiA és el partit que posa més èmfasi en la necessitat d' un veritable reconeixement dels drets i llibertats fonamentals de les persones immigrades: lliure circulació, llibertat d'expressió, reunió, associació, lliure sindicació, garanties processals, educació i protecció a la família. Demana obertament l'equiparació de tots els drets socials respecte als ciutadans: assistència sanitària, accés a ajuts públics a l'habitatge, dret a la funció docent i a la funció pública.
ICV-EUiA promet el desenvolupament de mesures anti-discriminatòries dirigides a vetllar pel veritable gaudiment d'aquests drets tal i com exigeixen els compromisos comunitaris.
El PP manifesta que la integració dels immigrants legals és l'objectiu prioritari de la política d'immigració per tal de facilitar la seva inserció sòcio-laboral, educació i formació.
En aquest sentit, el PP preveu potenciar iniciatives per a impulsar el coneixement i el respecte per part dels residents legals de les normes de convivència, cultura i valors democràtics, sistema constitucional i legal, drets i obligacions dels ciutadans espanyols.
ICV-EUiA reclama el dret de vot per a les persones immigrades en totes les eleccions, a partir d'un mínim d'1 any de permanència per a les municipals, i de 3 anys per a la resta.
f) Integració i acollida de l'immigrant
ICV-EUiA vol crear un pla d'acollida del govern central que permeti el desenvolupament d'una àmplia xarxa de centres d'acollida per a aquells immigrants que ho necessitin.
El PSC vol elaborar un Estatut per a la integració dels immigrants, que promouria la integració dels immigrants que resideixen a Espanya; aquest estatut, entre d'altres matèries, establiria els criteris bàsics en torn als programes d'educació per a immigrants, prestacions socials relacionades amb l'habitatge, els salaris socials de les Comunitats i ajuntaments, la conservació de costums culturals dels països d'orígen, o la pràctica efectiva de la llibertat religiosa reconeguda a la Constitució.
També pensa en un Pla integral d'actuació preferent en zones d'elevada pressió migratòria que preveu la creació d'una xarxa de serveis d'informació i orientació de primera recepció per afavorir la primera integració de l'immigrant en la realitat del municipi.
ICV-EUiA i ERC denuncien la ineficàcia del Programa Global de Regulació i Coordinació (GRECO) - en principi dirigit a la integració social de les persones immigrades.-
ICV-EUiA proposa el desenvolupament d'un programa per afavorir la integració social de les persones immigrades davant el fracàs del pla GRECO.
ERC creu que les polítiques d'integració social han d'incorporar la perspectiva de gènere i han de ser de caràcter transversal. Per això vol establir marcs per a la igualtat d'oportunitats de les dones immigrants.
CiU proposa la creació d'un Fons per a la Integració de les Persones Immigrades, amb la finalitat de compensar les noves necessitats socials que el fenomen de la immigració genera en els territoris receptors d'immigració. Aquest fons es distribuirà per Comunitats Autònomes, en funció del percentatge de població immigrada sobre el total estatal.
Ultra el finançament per part de l'Estat dels programes d'acollida dels immigrants, just quan arribin, tant pels immigrants que arriben per a treballar com aquells que són autoritzats a residir per la via del reagrupament familiar.
g) Distribució de competències de l'administració
ERC, PSC, CiU demanen més competències i recursos per les administracions autonòmiques i municipals.
ERC exigeix més competències en immigració per la Generalitat i els municipis i un millor finançament atès que són els governs autònoms, amb les competències sectorials que reconeixen els estatuts respectius i les relatives a la policia pròpia i laborals en el cas del Principat, i els municipis (pràcticament sense competències executives en aquesta matèria, exceptuant-ne les relacionades amb l'empadronament), que acaben abordant les conseqüències derivades de la nova immigració.
ERC demana el traspàs de competències en a) En el control de fluxos externs i interns d'immigrants extracomunitaris que els afectin i la fixació dels contingents d'immigrants per part de la Generalitat. b) En la gestió, per part de la Generalitat, dels permisos de treball a Catalunya. c) En matèria d'Inspecció de treball, amb la dotació econòmica corresponent. d) Per poder desenvolupar una política específica en matèria religiosa.
CiU que també demana més recursos per la Generalitat en matèria d'immigració apel·la a una via catalana d'integració de la immigració. Atesa la convicció que la gestió dels fluxos migratoris de Catalunya hauria de correspondre al Govern de Catalunya, basant-se en les demandes de les empreses i les famílies, de manera flexible i àgil, superant l'actual nivell de burocratització ineficaç i en col·laboració amb els agents socials. La via catalana per a la integració de la immigració passa per promoure programes d'acollida, orientats al coneixement de la llengua i de la societat
de Catalunya, assumir per part de tothom clarament els drets i els deures dels nous catalans i contemplar l'accés a l'Estat del Benestar en les mateixes condicions per a les persones immigrades que la resta de ciutadans.
Tant PSC com ERC reclamen més competències i recursos pels municipis en aquesta matèria.
ERC sobretot demana competències i recursos sobre l'habitatge, formació continuada de mediadors/es i programes de formació ocupacional, sociosanitària, escolarització, per tal de garantir l'eficàcia i l'eficiència dels recursos i el disseny d'estratègies amb garanties de reeixir.
El PSC vol promoure la corresponsabilitat financera, mitjançant un fons de garantia de serveis que compensi a aquells municipis amb major volum d'immigrants, amb la finalitat de contribuir al finançament de les seves necessitats. També vol promoure la financiació compartida entre municipis i Comunitats Autònomes de la xarxa de serveis de primera recepció e integració inicial dels immigrants.
h) Interculturalitat
El PSC es compromet a impulsar programes i accions educatives que afavoreixin la convivència, respecte i tolerància, especialment en aquelles zones que acullen immigrants, transformant el centre docent en un lloc de trobada i difusió de les diferents cultures.
Es compromet a subscriure convenis amb els països de procedència de l'alumnat immigrants amb objecte d'incorporar als centres docents professorat nadiu de suport per a facilitar l'aprenentatge de la llengua nadiua.
Es compromet a formalitzar convenis amb entitats sense ànim de lucre per implantar la figura del mediador intercultural.
CiU també es compromet a la sensibilització, en col·laboració amb les Comunitats Autònomes i la societat civil, del conjunt de la població sobre la nova realitat de la immigració, tot lluitant contra el racisme i xenofòbia, i afavorint el coneixement mutu i el respecte de totes les cultures, tot garantint la convivència i la interrelació, especialment en els espais públics de totes les persones.
ICV-EUiA reivindica els models de convivència basats en la diversitat i la multiculturalitat com a mode de creació de confiança mútua i de prevenció de conflictes.
i) Dret d'asil/Refugi
ICV-EUiA proposa de modificar la legislació d'asil de forma no restrictiva, per tal que s'ajusti a la Convenció de Ginebra 1951, a les conclusions del Comitè Executiu de l'ACNUR, i al Conveni Europeu de Drets Humans.
CiU també reclama el compliment de les Convencions de Ginebra: a) la no devolució ni l'expulsió d'aquelles persones que tinguin risc per a la seva vida, la seva integritat física o llibertat i que siguin demandants de la protecció d'asil. b) Agilitzar tot el procediment legal relacionat amb el reconeixement o la denegació de la condició d'asilat. c) Plenes garanties per a l'exercici del dret d'asil i alhora vetllarem per evitar-ne un ús abusiu i fraudulent. d) Donar ple suport a l'Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats. (ACNUR)
ICV-EUiA i PSC proposen que la violència de gènere que es produeixi a qualsevol país del món, sigui considerada com a persecució, i per tant es concedeixi l'estatut de refugiades a les dones que n'acreditin ser víctimes.
El PSC proposarà una legislació internacional en aquest sentit en el marc de la Convenció de Ginebra de 1951.

La globalització

a) Actitud davant la globalització
ICV-EUiA denúncia obertament l'actual model de globalització que prioritza els interessos dels grans poders econòmics. Proposa la construcció d'un nou ordre mundial. Explícitament manifesta el seu suport al Moviment antiglobalització.
El model de globalització que proposa ICV-EUiA implica un major compromís amb l'ètica de l'universalisme establert en la Declaració Universal dels Drets Humans.
CiU també defensa un model de globalització més just i més humà, assumint els reptes de la Declaració de Mil·lenni i defensant la reforma de l'actual sistema d'institucions internacionals.
CiU parla d'estendre els beneficis de la globalització perquè tothom pugui gaudir dels seus beneficis, sempre i quan tothom tingui garantides les seves necessitats i drets bàsics.
b) Actitud davant el neoliberalisme
PSC, CiU i ICV-EUiA veuen necessària la reforma de les institucions econòmiques i financeres internacionals.
El PP centrarà tota la seva política en la defensa i promoció dels interessos espanyols en les negociacions comercials de la Organització Mundial del Comerç.
ICV-EUiA està per canvis radicals en els plantejaments i el funcionament del Fons Monetari Internacional, el Banc Mundial o l'Organització Mundial del Comerç -per tal que aquesta no sigui un instrument a favor del proteccionisme encobert dels països més desenvolupats- per superar les desigualtats Nord-Sud.
ICV-EUiA proposa, a nivell general, fomentar el comerçresponsable, la conducta ètica per part de les empreses i estendre la banca ètica.
També creu en l'impuls les polítiques de microcrèdit social agrari en països poc desenvolupats, des de l'Institut de Crèdit Oficial i l'Agència Estatal de Cooperació Internacional, de comú acord amb les entitats financeres espanyoles i les ONG.
ICV-EUiA manifesta que cal incrementar el control públic sobre les patents, i garantir que aquestes no impedeixin l'accés universal a productes que puguin millorar les condicions sanitàries de la població.
També vol preservar la noció de serveis públics en sectors bàsics com: l'aigua, la sanitat, l'educació, l'energia o la cultura.
c) Regulació dels mercats internacionals
ICV-EUiA proposa les següents mesures alternatives:
Establir mecanismes de control per garantir que la liberalització del comerç internacional afavoreixi els productors dels països amb menys nivell de renda per càpita, i no els operadors no productius.
Regulació dels mercats per evitar que una major liberalització del comerç internacional tingui impactes negatius sobre els països menys desenvolupats.
Incrementar l'assistència tècnica i financera als països en vies de desenvolupament, per tal d'augmentar la seva productivitat i millorar-ne les infrastructures agràries.
Millorar les pràctiques compensatòries i de transferència de recursos.
Acabar amb els paradisos fiscals (l'any 2003 n'hi havia 39).
Implantar l'anomenada Taxa "Tobin". Una imposició mínima del 0'1% o del 0'25% sobre l'especulació de divises, amb l'objectiu de regular els fluxos financers. Els recursos de la taxa s'haurien de destinar a promoure el desenvolupament dels països empobrits.

Pobresa /exclusió social

ICV-EUiA planteja, com a objectiu estratègic de la lluita contra la pobresa, avançar en la perspectiva de la Renda Bàsica (RB) -pagament que els poders públics realitzen mensualment a cada ciutadà, ciutadana o persona resident en el seu territori, de forma individual, incondicional i amb total independència de qualsevol altre ingrés o font de renda que es pugui tenir.-
El PSC pretén convocar a les organitzacions socials que integren el Tercer Sector per elaborar un Pla Nacional de Lluita contra la Pobresa i l'Exclusió Social per tal d'endegar una actuació urgent per l'eradicació de la pobresa severa.
El PSC també proposa plans específics en el àmbit del desenvolupament local, de l'ocupació i dels serveis socials. Es compromet a desenvolupar en l'àmbit general de la cooperació entre el Govern, les Comunitats Autònomes, els Ajuntaments i les organitzacions socials, sindicals i empresarials:
· Plans Integrals Locals de Desenvolupament Social.
· Plans d'inserció per a l'ocupació.
· Plans de banca solidària per l'extensió dels microcrèdits.
· Plans per a la integració social de col·lectius afectats per qualsevol tipus de discriminació i/o exclusió social en el marc del Sistema de Serveis Socials.
CiU vol centrar la seva política contra la pobresa en:
· El foment de la inserció sociolaboral de les persones en situació o greu risc d'exclusió mitjançant el suport a la creació i manteniment de les empreses d'inserció. Per això vol elaborar una llei que possibiliti i consolidi el desenvolupament de les empreses d'inserció sociolaboral, que mitjançant la lògica empresarial fan possible la inclusió de persones en via d'exclusió en els processos d'inserció laboral a la pròpia empresa per a passar posteriorment a una altra empresa o a desenvolupar projectes d'auto ocupació.
· Aplicar la denominada clàusula social, afavorint la contractació pública de les empreses que ocupin persones en situació d'exclusió social. Incentivar que les empreses destinin part dels seus ingressos per combatre l'exclusió.
· El suport als programes de lluita contra la pobresa i l'exclusió social de les entitats del Tercer Sector, mitjançant la consideració com activitat prioritària de mecenatge d'aquestes actuacions.
· Impulsar, en col·laboració amb entitats del Tercer Sector, microcrèdits per afavorir la creació de projectes d'auto ocupació de persones en situació d'exclusió social.

Pau i desarmament

a) Guerra de l'Iraq
ICV-EUiA, ERC, PSC i CiU es posicionen contra la guerra de l'Iraq.
Segons ICV-EUiA l'Afganistan i l'Iraq són exemples clars de les polítiques bel·licistes i militaristes que duu a terme el govern del PP, dins de l'actual procés de guerra global. Aquestes polítiques fomenten la cultura de la violència en detriment de la cultura de la pau. La guerra de l'Iraq és una guerra injusta, il·legal i immoral.
ERC demana la retirada immediata de les tropes espanyoles destacades a l'Iraq i la revisió dels contractes amb determinades empreses que donen suport a la guerra i a la violació dels drets humans.
ERC exigeix un retorn a l'europeisme i denúncia expressa de l'eix transatlàntic, fomentat per l'arrenglerament del govern del Partit Popular amb l'Administració Bush.
CiU continua dient NO a una guerra que considera que va ser plantejada com un instrument més de política internacional i de lluita pels interessos estratègics d'uns o altres, i que es basà en unes hipotètiques amenaces mai no demostrades.
CiU insisteix amb un no rotund a tot conflicte militar que es produeixi al marge i contra el sistema de les Nacions Unides.
Mentrestant el PP manifesta que aposta per enfortir els llaços transatlàntics (relació amb els EUA) i el foment d'una comunitat transatlàntica que garanteixi pau, estabilitat i prosperitat en el món.
b) Cultura de pau
ICV-EUiA, PSC, ERC i CiU tenen propostes en aquest aspecte.
ICV-EUiA vol :
impulsar i acompanyar processos de pau arreu del món, tant des de la diplomàcia formal governamental, com des de l'anomenada diplomàcia paral·lela.
Potenciar la formació de joves que puguin participar en la construcció de la pau des del terreny o en el si d'organismes internacionals.
Convertir l'Estat espanyol en una referència en l'àmbit mundial en termes de formació, gestió i suport a la construcció de la pau, tant des de la perspectiva de la recerca, com de la pràctica.
Democratitzar i transformar Nacions Unides en un veritable organisme internacional de gestió de conflicte.
ERC vol estendre la cultura de la pau, cosa que ha de comportar la possibilitat de resoldre tota mena de conflictes d'una manera pacífica i negociada.
El PSC pensa en promoure el disseny, desenvolupament i avaluació de projectes educatius encaminats a promoure la cultura de pau i no violència als centres docents.
CiU vol promoure la creació i l'enfortiment de mecanismes de prevenció i resolució pacífica de conflictes.
ICV-EUiA vol posar fi immediatament a la campanya propagandística de l'exèrcit que el Ministeri de Defensa està portant a terme entre les escoles.
Per contra caldria fomentar els valors pacifistes en l'opinió pública i en les escoles, amb campanyes de sensibilització i amb mesures que en garanteixin el desenvolupament.
ERC mostra el seu rebuig a la sacralització de la institució militar i al seu monopoli de valors i virtuts com el patriotisme, l'heroisme i la disciplina, sempre vinculats a la mitificació de l'ús de la força, l'obediència acrítica i l'estructura jeràrquica. Com a conseqüència, exigeix la supressió del Día de la Fuerzas Armadas i d'aquelles altres celebracions públiques com les jures de bandera, que alimenten la tradició militarista espanyola.
c) Desarmament
ERC i ICV-EUiA demanen un canvi en la política de defensa que passi per replantejar l'existència i el paper de l'OTAN.
ERC demana la dissolució de l'OTAN en la seva estructura actual, i reconversió en una nova estructura militar multinacional al servei de l'ONU per a missions militars d'interposició i per implementació i manteniment dels tractats de pau i desarmament.
ICV-EUiA creu necessari revisar les funcions de l'OTAN. Supeditar l'OTAN a l'OSCE. Pensa en convertir l'OSCE en un organisme euroatlàntic de prevenció i resolució de conflictes, basat en la diplomàcia preventiva. En ella ha de basar-se el nou marc de seguretat europea que ha de desenvolupar-se dins del marc de l'ONU, com a organització regional.
El PP vol que es mantingui la solidaritat transatlàntica en el marc de la OTAN. Es vol enfortir el vincle transatlàntic i mantenir el compromís de formar part de la Força de Reacció Ràpida de la OTAN.
Per contra, ICV-EUiA vol clausurar les bases Nord Americanes en territori espanyol i prohibir que fondegin vaixells nuclears i militars als ports espanyols.
ERC planteja la reducció progressiva de les despeses militars, del potencial humà i dels efectius materials, d'acord amb un model de defensa no ofensiu.
Aquests recursos caldria que fossin transferits a objectius civils, de desenvolupament econòmic, millora ecològica, atenció social, innovació tecnològica i cooperació internacional
En canvi CiU creu necessari mantenir els actuals nivells de despesa militar, en la perspectiva de la seva racionalització a escala europea, introduint una orientació a les inversions en matèria de defensa, que prioritzi les inversions per transport logístic internacional i l'enviament de tropes a l'estranger.
En contrast, el PP manifesta el seu interès en reforçar la presència de les Forces Armades en missions de pau, humanitàries i en la lluita contra el terrorisme;
considera necessari treballar per una nova consciència de seguretat en torn a la política exterior espanyola.
El PP aposta per la consolidació d'unes Forces Armades professionals i eficaces.
ICV-EUiA proposa impulsar la conversió de la indústria militar en civil. No permetre la participació espanyola en els projectes industrials militars europeus (com ara l'Eurofighter o els tancs Leopard) i destinar aquests diners a finalitats socials i de lluita contra la pobresa.
ICV-EUiA i ERC proposen desmilitaritzar la R+D espanyola que, l'any 2004 representarà com a mínim el 31% del pressupost total d'aquesta partida en detriment, per tant, de la investigació científica i dels programes de beques i ajuts a l'ensenyament.
ERC proposa restringir la investigació de caràcter militar a mesures estrictes de tipus defensiu, protecció de persones i béns, intervenció en catàstrofes naturals, etc.
Mentrestant el PP vol promoure la modernització dels equips, infrastructures i sistemes de comunicacions i impulsar una agència espanyola d'armament. A més de potenciar l'ensenyament i formació militar en les noves tecnologies per a la seguretat i defensa.
ICV-EUiA proposa destinar recursos econòmics, de moment l'1% de la despesa militar espanyola, a la investigació per la pau.
d) Objecció fiscal
ERC proposa la regulació per Llei orgànica dels drets a l'objecció fiscal, per no afavorir el manteniment de les estructures militars si aquest és el desig personal del contribuent.
e) Compromisos de control armes
Tots els partits creuen convenient augmentar el control de l'armament però amb una contundència variable.
ICV-EUiA assumeix els compromisos de la Campanya Internacional "Armes sota Control", impulsada per Amnistia Internacional, IANSA, i IntermónOxfam. I també vol fer que l'Estat espanyol lideri a escala global la creació d'un Tractat Global sobre Comerç d'Armes (TCA) que hauria de ser possible l'any 2006.
1) obligar a tots els Estats a elaborar uns procediments per a transferir armes.
2) prohibir les transferències d'armes que violen les obligacions dels Estats segons el dret internacional (a països sotmesos a embargaments o transferències d'armes químiques, les que tenen efectes indiscriminats o causen patiments innecessaris, com les mines o les armes encegadores o les làser)
3) prohibir les transferències d'armes que és probable que puguin ser usades per cometre violacions de drets humans, el dret internacional humanitari, genocidi, crims de guerra i crims de les humanitat.
4) denegar les transferències quan existeixi risc de que pugui ser usades per a cometre delictes violents o puguin posar en perill la seguretat regional i el desenvolupament sostenible.
5) aplicar aquests principis per igual a estats intermediaris i transportistes.
ERC opta per :
· La creació d'un registre estatal de producció d'armament i de control de l'exportació per tal de conèixer el tipus de productes militars i les quantitats fabricades a l'Estat espanyol, així com també les transferències a altres estats de materials, tecnologies i serveis d'ús militar.
· La publicació trimestral de les actes d'aprovació d'exportacions de la junta ministerial de material de defensa i de doble ús.
· Desenvolupar un legislació específica per regular les operacions de comerç de material d'ús militar que hauria de ser públic i subjecte a control parlamentari, tant de les empreses públiques com privades.
· La Creació d'una comissió parlamentària d'investigació sobre la venda il·legal d'armes a tercers països i la presència de productes procedents de l'Estat espanyol en el circuit triangular del comerç d'armament.
CiU demana un major compromís amb el procés de control de les armes i el seu comerç internacional. Proposa:
Promoure un marc legislatiu que faciliti la transparència i el control del comerç d'armes, tant a nivell estatal, com en el marc internacional.
Desenvolupar mecanismes efectius de control del darrer ús de les transferències militars, controlar els agents intermediaris i ampliar la llista de productes als quals s'hauria d'aplicar un Codi Internacional de Conducta per al Comerç d'armes i material de doble ús.
Fomentar la recompra i destrucció d'armes lleugeres a nivell internacional.
El PP es compromet a impulsar la creació d'un organisme internacional de control de l'exportació i el tràfic d'armes lleugeres.
A més, ICV-EUiA:
Insta al Govern i al Parlament espanyols a que acompleixin i enforteixin els acords sobre control d'armes ja existents (com el Codi de Conducta de la UE) i a que liderin i desenvolupin la cooperació regional en aquest sentit.
Insta al Govern espanyol a que millori els mecanismes de control de les transferències d'armes autoritzades pels governs.
Insta al Govern a que aprovi una regulació sobre les activitats dels intermediaris que inclogui: 1) un registre nacional d'intermediaris amb competències per a prohibir el comerç d'armes a persones o companyies concretes, disponible per a consulta pública; 2) un règim de concessió de llicències per a negocis d'individus del país, que inclogui aquelles transferències de béns que no passin pel territori del país, i que es regeixi pel Codi de Conducta sobre Exportació d'Armes de la Unió Europea; i 3) Competència extraterritorial per a prevenir l'evasió de controls per part d'intermediaris que resideixen en un país de la UE, però que operen fora del seu territori.
Instar al Govern espanyol a que doni suport a les iniciatives de seguretat destinades a reduir les armes de la circulació (programes de recol·lecció i destrucció), i que promoguin un ús responsable per part de les forces de seguretat.
f) Eradicació de les mines antipersones
CiU posa l'accent en aquest tema comprometent-se a instar el govern per tal de incrementar la participació en processos de desminatge i aplicar plenament la Convenció d'Ottawa i la Llei de Prohibició de les Mines antipersona. En aquest sentit demanarà al Govern central que faci una declaració pública mitjançant la qual Espanya es comprometi a no utilitzar mines antipersona en conflictes armats presents o futurs i a no participar en operacions conjuntes amb països que, no sent part al Tractat d'Ottawa, incloguin d'alguna manera o d'una altra la utilització de Mines.
CiU també es proposa:
augmentar els recursos financers destinats a programes d'acció contra les mines antipersona, no només amb aportacions més elevades als diversos fons i programes internacionals i regionals en els que ja col·labora, sinó mitjançant acords i programes bilaterals amb països
concrets.
Recolzar programes estatals i d'ONG, tant locals com espanyoles, que minimitzin l'impacte de les mines sobre la població civil, adoptant
Un enfoc integral en el finançament de programes de desminat i assistència a víctimes, a través de programes de sensibilització i prevenció d'accidents, assistència mèdica d'urgència, rehabilitació física i psicològica, reinserció social de les víctimes i projectes de detecció, senyalització i neteja de camps minats.
Impulsar mesures tendents a la universalització del Tractat d'Ottawa, als efectes d'incorporar nous països a aquest Tractat, com s'estableix a l'article primer del mateix.
Per la seva banda, ICV-EUiA vol instar des del govern als Estats que no ho hagin fet que signin i/o ratifiquin els acords internacionals sobre les mines antipersonals, a més de les armes lleugeres, armament nuclear...

Drets Humans

a) Drets Humans a Espanya
El PSC es compromet a la signatura i ratificació del protocol facultatiu a la convenció de Nacions Unides contra la tortura.
ICV-EUiA adopta un compromís per promoure les mesures adients per impedir la detenció en règim d'incomunicació segons la recomanació del Comitè de Drets Humans de 1996. ICV-EUiA vol promoure la derogació dels articles 520 bis i 527 de la Llei d'Enjudiciament Criminal que amplia el termini de detenció en règim d'incomunicació als sospitosos de terrorisme, i hi restringeix l'accés de l'advocat.
ERC demana un retorn a la qualitat de les formes democràtiques donat que els atemptats terroristes de l'Onze de Setembre han estat aprofitats pel PP per restringir els drets dels ciutadans també a l'Estat espanyol.
El PSC es compromet a elaborar un Pla d'Acció Nacional sobre els drets humans per a mobilitzar a l'opinió pública espanyola en la seva promoció i protecció.
ICV-EUiA i PSC es comprometen a promoure l'educació i la formació en Drets Humans.
ICV-EUiA s'ho planteja tant en relació a la comunitat acadèmica i escolar, com en el sistema formatiu del funcionariat i personal de totes les administracions públiques i especialment les relacionades amb l'administració de justícia.
El PSC pensa en promoure el disseny, desenvolupament i avaluació de projectes educatius encaminats a promoure la cultura de pau i no violència als centres docents. També es planteja la promoció i respecte als drets humans i les formes democràtiques de convivència.
El PSC vol proposar als mitjans de comunicació un gran pacte per a la seva col·laboració i implicació en l'educació, amb la fi de garantir que la defensa dels valors propis d'una societat democràtica sigui una responsabilitat compartida per tots.
b) Drets humans al món
ICV-EUiA i PSC volen promoure la suspensió de la pena de mort en tot el món segons la Resolució de la Comissió de Drets Humans de les Nacions Unides.
El PSC vol impulsar l'adopció d'una Posició Comú de la Unió Europea a favor de la abolició universal de la pena de mort.
ICV-EUiA es compromet a adoptar un Compromís per promoure l'establiment en la normativa internacional el dret de totes les víctimes de violacions de drets humans o de les persones al seu càrrec a obtenir reparació i indemnitzacions justes i adequades.
El PSC es compromet a que la promoció i respecte dels drets humans, així com la protecció eficaç de qui els defensen sobre el terreny, sigui un dels components essencials de la política exterior espanyola. Es planteja adoptar una actitud clara i ferma, sense ambigüitats, amb aquells països que vulnerin els drets humans, independentment de la ideologia política que els seus dirigents manifestin seguir.
El PSC i ICV-EUiA es comprometen a potenciar i universalitzar la Cort Penal Internacional.
ICV-EUiA vol seguir amb el procés obert a Espanya contra els responsables de les dictadures xilena i argentina, pels assassinats i les desaparicions que es van cometre en aquests països.
També pretén instar al govern mexicà a una solució pacífica del conflicte de Chiapas basat en el reconeixement dels drets dels pobles indígenes i la plena democratització del país.
ICV-EUiA també reclama amb fermesa l'establiment de la democràcia a països que han sofert cops d'Estat com Guinea equatorial i recolzar l'oposició democràtica. Així com el recolzament amb fermesa dels actors locals de països que, com Angola i Moçambic, han sortit d'una llarga i costosa guerra.
c) Compromisos específics vers el Poble Sahrauí
Tant ICV-EUiA com ERC exigeixen el reconeixement immediat de la República Àrab Saharaui Democràtica.
ERC vol fer una proposta en el Consell de Seguretat de l'ONU de descolonització del Sàhara Occidental i reconeixement immediat de la República Àrab Saharaui Democràtica.
ICV-EUiA es compromet a :
· Reconèixer la responsabilitat històrica del govern espanyol en relació al Sàhara Occidental.
· Fer pressió a les autoritats marroquines i a la comunitat internacional per a desbloquejar la celebració del referèndum d'autodeterminació, acceptant els criteris establerts per l'ONU i amb el compromís d'acceptar els resultats.
· Realitzar les accions necessàries per tal que el govern del Marroc compleixi amb la Convenció Internacional dels Drets Humans dins dels territoris ocupats del Sàhara Occidental.
· Promoure les ajudes solidàries als campaments de refugiats de Tinduf, per tal de garantir que l'espera de la població saharauí exiliada no es converteixi en un càstig injust.
· Recolzar les propostes de pacificació d'Argèlia basades en la plena
democratització del país i la reconciliació nacional.

Cooperació per al Desenvolupament

a) Condonació del Deute Extern
Tots els partits es comprometen a adoptar una política en aquest aspecte però amb un grau de condonació divers.
ICV-EUiA exigeix la condonació del deute extern dels països més empobrits, severament i moderadament endeutats, i reduir progressivament el deute pels països mitjanament endeutats amb Espanya.
Per això proposa constituir una ponència sobre la condonació del deute al Congrés dels Diputats.
CiU també es compromet a presentar de nou una proposta de llei reguladora del tractament del deute extern, amb la mirada posada en la condonació global d'aquest en determinats països -principalment aquells amb un menor índex de desenvolupament humà i els inclosos a la iniciativa Alleugeriment
del Deute dels Països Altament Endeutats (HIPC)- en el marc d'acords multilaterals.
Per afrontar-ho proposa la creació d'un Fons Espanyol per al Tractament del Deute Extern per tal de disposar regularment de fons per a la gestió i finançament de les iniciatives que es portin a terme.
ICV-EUiA i CiU proposen multiplicar les accions de conversió de deute per a projectes de desenvolupament, molt adients per augmentar l'ajut i per obligar al països empobrits a invertir en programes socials de salut, ensenyament, i lluita contra la pobresa.
Per la seva banda, el PP i el PSC es comprometen a aprofundir en els programes de allegeuriment del deute emmarcats en iniciatives multilaterals.
b) Compromisos en Cooperació per al Desenvolupament
El PSC, ERC, CiU i ICV-EUiA estan per l'augment de recursos i qualitat de l'Ajut Oficial al Desenvolupament (AOD).
ICV-EUiA proposa establir un calendari pressupostari que permeti assolir al llarg de la legislatura el 0,7% AOD/PNB aprovat per Nacions Unides.
Aquest partit també es compromet a millorar-ne la qualitat augmentant el nivell de gratuïtat, eliminant els crèdits FAD i reduint dràsticament el percentatge d'ajuda lligada.
El PSC es compromet a arribar al 0'5% del PIB el 2008 i assumir el 0'7% en l'any 2012.
CiU parla de l'assoliment progressiu del compromís adquirit de destinar el 0,7% del PIB i del compromís d'animar a les Administracions autonòmiques i municipals a sumar-s'hi.
El PP proposa aconseguir el 0,33 % del PIB en el 2006, d'acord amb el compromís de la Cimera de Monterrey.
ICV-EUiA es compromet a la Creació d'un Ministeri de Cooperació al Desenvolupament que permeti una millor direcció estratègica de la Política de Cooperació per al Desenvolupament (PCD). Altres mecanismes per assegurar una actuació concertada han de ser que el Ministre de Cooperació dirigeixi el Comité Interministerial para la Cooperación, para el Desarrollo i la Comisión Interterritorial de Cooperación para el Desarrollo.
ICV-EUiA, PSC i CiU coincideixen en demanar més ètica en la Cooperació al desenvolupament, tal com s'ha establert a la Declaració del Mil·leni de les Nacions Unides:
Creuen que la cooperació espanyola s'ha de concentrar en els països menys avançats i en les poblacions mes desafavorides dels països considerats de renda mitjana.
Exigeixen que la Ajuda Oficial al Desenvolupament respongui als principis de solidaritat, transparència, respecte als principis democràtics i participació, tal com reclama la societat civil.
Per la seva banda, el PP vol aprovar el segon Pla Director de la cooperació espanyola 2005-2008, on es reafirma el compromís amb la reducció de la pobresa com a objectiu fonamental de l'ajuda al desenvolupament; vinculant la cooperació amb la democràcia i la defensa dels drets humans.
ERC, PSC, CiU i PP vinculen les polítiques de cooperació i l'ajuda al desenvolupament amb les d'immigració.
CiU vol promoure la modificació de la Llei de Cooperació Internacional per al Desenvolupament amb l'objecte d'incorporar-hi aquesta nova dimensió.
ERC, PSC i CiU prioritzen la política de cooperació i d'ajut al desenvolupament econòmic i polític dels països d' origen d'emigració.
ERC i CiU prioritzen, en primer lloc i per proximitat el Magrib i l'Àfrica subsahariana; i en segon, l'Amèrica central i del Sud.
En canvi pel PP les prioritats geogràfiques són Llatinoamèrica, Nord d'Àfrica i Orient Mig, però no hi és l'àrea subsahariana.
El PSC i CiU es comprometen a potenciar el codesenvolupament, o participació activa de les persones immigrades en el desenvolupament del seu país d'origen, des de la seva experiència personal i professional.
A més, El PSC vol facilitar la formació d'agents de transformació, es a dir, de persones immigrades que, prèvia formació, tornaran als seus respectius països originaris i treballaran allà en l'àmbit del desenvolupament de projectes.
ICV-EUiA, PSC i CiU coicideixen en la necessitat d'enfortir el consell de cooperació.
ICV-EUiA considera que l'administració ha de fomentar i acceptar la participació ciutadana en les polítiques de desenvolupament. El Consell de Cooperació, com a òrgan consultiu, haurà d'informar de les línies directrius de la PCD i realitzarà informes sobre els projectes de llei i qualsevol altre tema relacionat amb la cooperació per al desenvolupament.
El PSC també veu necessari millorar la coordinació amb les Comunitats Autònomes i els ajuntaments en el si de la Comissió Interterritorial.
També preveu crear una Conferència Anual de Cooperació per a a l'execució coherent i integrada de las respectives contribucions.
CiU treballarà per tal que al Consejo de la Cooperación hi siguin representats efectivament les organitzacions més representatives en l'àmbit de la cooperació al desenvolupament i l'ajuda humanitària.
CiU també es compromet a implicar empreses, sindicats, universitats i col·lectius professionals, en programes especialitzats de cooperació. Així com a incentivar la relació entre les institucions públiques i privades en matèria de cooperació, instaurant canals de comunicació que facilitin la feina conjunta, l'optimització de recursos i una resposta real a les problemàtiques socials.
En aquesta mateixa línia ICV-EUiA vol incloure en la Llei de Pressupostos de l'Estat de cada any, mesures fiscals concretes que afavoreixin la col·laboració privada d'empreses i ciutadans a partir de l'impost de societats i les desgravacions a l'IRPF, sobre la base de la Llei 30/1994, de 24 de novembre.
Tots els partits es comprometen a revisar l'actual Llei reguladora del FAD per tal d'adequar el seu ús a les necessitats d'eradicació de la pobresa.
CiU vol:
Possibilitar que el FAD financi els estudis d'impacte social i d'eradicació de la pobresa dels projectes finançats per ell mateix.
Prohibir el finançament per part del FAD de material de doble ús per països amb conflictes bèl·lics a on no es respectin els drets humans.
Exigir la remissió a les Cambres legislatives de l'Estat espanyol dels informes de control, seguiment i avaluació de projectes i ajudes del FAD.
El PP en vol millorar la seva transparència i control.
ICV-EUiA i CiU demanen el compliment dels acords 20/20 (establerts a la Cimera de les Nacions Unides a Copenhaguen), mitjançant els quals els donants han de destinar un 20% de la seva ajuda a Serveis Socials Bàsics (educació bàsica, salut bàsica, tant sexual com reproductiva, desenvolupament rural, etc.) i els països receptors dedicaran el mateix percentatge del seu pressupost a SSB. Actualment el govern espanyol hi destina només un 9% del total d'AOD.
CiU es compromet a treballar per a que es tingui present la lluita contra la malària i la SIDA com a eix important de les polítiques de cooperació espanyola atès el nombre de persones que al món, i especialment, als països en vies de desenvolupament, moren cada any degut a aquesta malaltia. Es demanarà a l'Estat espanyol comprometre una contribució substancial i a llarg termini al Fons Mundial contra el VIH/SIDA, la tuberculosis i el paludisme, d'acord amb la crida feta pel Consell Europeu de Salònica i com tantes vegades ha reclamat el Secretari General de les Nacions Unides, Koffi Annan.
ICV-EUiA vol promoure la sensibilització cap als problemes globals com un dels objectius fonamentals de la cooperació per al desenvolupament per tal d'assolir un major grau de conscienciació ciutadana sobre la necessitat d'un canvi a l'estructura del sistema internacional.
c) Estatut del cooperant
PSC, CiU i PP es comprometen a elaborar l'estatut del cooperant.
El PSC vol elaborar conjuntament un Estatut del Cooperant, juntament amb Universitats i ONG, i estendre el diàleg als Sindicats amb l'objectiu d'incloure la promoció dels drets laborals i la responsabilitat social de l'empresa com una referència fonamental de l'ajuda al desenvolupament.
En l'Estatut del Cooperant de CiU es recullen els seus drets i obligacions, el seu particular règim d'incompatibilitats, la seva formació, l'homologació dels serveis que presten i les seves modalitats de previsió social. De manera concreta es proposaran un règim més favorable per a les cotitzacions dels cooperants que estiguin realitzant una missió a l'estranger.

Propostes de participació ciutadana

a) Propostes
ICV-EUiA, CiU i PSC proposen una actuació més decisiva a nivell participació ciutadana.
El PSC vol promoure un Nou Acord Social per a la Participació Ciutadana, amb el compromís ineludible de convertir l'Estat en una entitat oberta a tota la ciutadania. Es vol presentar una Llei Bàsica de Participació Institucional que aglutini la normativa dispersa, que aprofundeixi en el reconeixement del dret a la participació de les organitzacions socials, i que s'atribueixin més competències als agents socials i en particular als sindicats.
Ultra vol aprovar un Pla Estratègic de Foment de la Participació en col·laboració amb la societat civil.
CiU també creu que cal un augment dels àmbits de participació dels ciutadans. L'aprofundiment de la democràcia exigeix obrir nous àmbits a la participació dels ciutadans i, en el seu cas, al vot. Aquesta exigència caldrà que es tingui en compte en la reforma, entre d'altres, de la Llei d'Associacions, la regulació sobre Col·legis Professionals, etc.
CiU vol potenciar el dret per a tots els ciutadans i ciutadanes de participar en els assumptes públics que els afectin, millorant els mecanismes de participació ciutadana en el procediment d'elaboració de les disposicions administratives que puguin ser del seu interès.
CiU vol incidir en l'aprofundiment de la participació ciutadana en la gestió dels assumptes municipals, a través de reformes que facilitin aquesta major participació ciutadana i una major transparència en una gestió més propera.
CiU també es compromet a una reforma de l'exercici de la iniciativa legislativa popular, facilitant un major debat de les iniciatives que aconsegueixen superar les signatures per evitar una generalitzada oposició final a les mateixes.
b) Pressupostos Participatius
ICV-EUiA reclama al seu programa la inclusió dels pressupostos participatius.
També es compromet a sotmetre les prioritats d'inversió a processos participatius. La participació ha d'estar present en tots els moments de les polítiques, des de la identificació dels problemes reals fins a la seva execució i avaluació.
ICV-EUiA també creu que cal introduir la cultura de l'avaluació participada amb mecanismes com els consells sectorials o els jurats ciutadans.
c) Associacionisme i moviments socials
ICV-EUiA, PSC i CiU volen potenciar el reconeixement institucional i suport públic a l'associacionisme.
ICV-EUiA i CiU aposten per presentar un projecte nou de Llei d'Associacions, que millori l'actual Llei orgànica reguladora del Dret d'Associació promoguda pel PP.
ICV-EUiA en aquest matèria proposa:
· Impulsar els projectes associatius que generen nous jaciments d'ocupació, que complementen els serveis públics, que ajuden a la seva gestió i comporten un benefici a tota la societat.
· Afavorir les dinàmiques sorgides des del Tercer Sector, expressives dels valors solidaris i de justícia, que treballen en els camps de la marginació i l'exclusió social. Serà important definir el marc específic del servei civil català.
· Potenciar l'ampliació de relacions interasociatives, reforçant el paper de les organitzacions de segon grau i tercer (taules, federacions...) i potenciant-ne la creació de noves.
· Prendre les mesures necessàries pel reconeixement polític, social, empresarial i jurídic de l'educació no formal (importància en el currículum personal...)
· Descentralitzar els punts d'informació adreçada a les entitats, garantint la proximitat a les necessitats i ajudant al reequilibri del territori.
· Apostar per una política clara de convenis amb associacions, de caràcter plurianual, per al seu manteniment ordinari i consolidació (lloguers, personal, adquisició de locals...) de manera que es redueixi la feixuga i repetitiva feina burocràtica per a les entitats i el neguit permanent per la supervivència.
El PSC es compromet a regular els contractes i convenis de col·laboració entre les entitats del tercer sector i les Administracions Públiques per a garantir la qualitat dels serveis, la transparència en l'adjudicació i la igualtat d'oportunitats.
CiU, per la seva banda, proposa:
· Que l'Administració de l'Estat adopti una sèrie de mesures, tant de caràcter laboral, fiscal, com administratiu, que contribueixin a la creació d'un marc propici i favorable en el que les entitats socials i de l'anomenat "Tercer Sector" puguin desenvolupar els seus fins.
· Aprovar un pla de recolzament, concertat amb la participació de les comunitats Autònomes, que inclogui un marc jurídic, econòmic i administratiu que faciliti les tasques i millori el funcionament d'aquestes entitats, i doni una especial rellevància als seus processos d'informatització, a les seves tasques de formació i prevegi la programació plurianual de les seves activitats.
· L'impuls de la creació d'ocupació per part del "Tercer Sector" en l'àmbit dels nous filons d'ocupació de proximitat, incorporant bonificacions en les quotes de la Seguretat Social i participació en les activitats de formació professional.
· Establir vies de participació de les entitats que conformen el "Tercer Sector" en el desenvolupament de polítiques públiques d'àmbit social.