El TTIP amenaça els nostres drets
Drets laborals a la baixa, concentració de poder de les multinacionals, privatització dels serveis públics, empitjorament del medi ambient....Et sembla poc? Doncs són algunes de les conseqüències que pot desencadenar l'aprovació (que es preveu immediata) del Tractat de Lliure Comerç entre la UE i els Estats Units. Amb aquest motiu, el cap de setmana passat es celebrava a Barcelona unes jornades amb motiu del Dia d'Acció Global contra el TTIP i el Fracking. T'hem preparat un petit monogràfic amb amb els punts claus d'aquest tractat i com ens afecta.
Primer de tot, què és el TTIP?
L’Acord Transatlàntic de Comerç i Inversió (TTIP, en les seves sigles en anglès) també es coneix com a Tractat de Lliure Comerç entre els EUA i la UE. Es comença a gestar a finals de 2011, però no és fins a mitjans de l’any passat, que la UE i els EUA anuncien l’inici de les negociacions. Està previst que s’aprovi durant aquest 2014.
L’acord o tractat es caracteritza per la poca transparència des del seu naixement i per la seva negociació quasi en secret, que ha fet que bona part de la ciutadania no n’estigui al cas. De fet, els pocs detalls i documents que es coneixen, han estat filtrats per interès de les mateixes parts negociadores. Els parlaments nacionals tampoc coneixen els detalls del TTIP, la qual cosa en dificulta el seguiment i posa en risc la protecció dels interessos públics.
Perquè ens entenguem, el TTIP ve a ser un recull de les demandes de les multinacionals que a més de preveure la reducció dels aranzels (molt baixos ja actualment), persegueix sobretot, el canvi de la regulació existent en les relacions comercials entre ambdós espais econòmics, i sempre tenint present l’interès de les grans empreses transnacionals. Per exemple: canvis en la regulació relacionada amb el control sanitari de determinats productes, amb els estàndards mediambientals, amb els convenis laborals, privatització de serveis públics, etc. El TTIP estarà per sobre de la Constitució de cada país i, com ja passa en països llatinoamericans que van signar l’ALCA amb els EUA, un Estat podrà ser condemnat per un tribunal internacional si vulnera els possibles beneficis d’una multinacional.
Qui dóna suport al TTIP, a Espanya?
Un acord firmat el juny de l’any passat entre el PP i el PSOE donava, implícitament, suport al TTIP i demanava que es comencés a negociar ja. Per la seva banda, Izquierda Unida va demanar una convocatòria de referèndum sobre el TTIP, però el Congrés dels Diputats la va rebutjar amb els vots en contra de PP, PSOE, CiU, PNB i UPyD.
Què hi tenen a veure les multinacionals a les negociacions?
Són les grans beneficiades. Com que l’objectiu primordial d’aquest Tractat és el benefici econòmic, no ens ha d’estranyar que la Comissió Europea negociadora hagi reconegut, a contracor, més de 100 trobades amb lobbistes i multinacionals per discutir els continguts claus del tractat.
Com afecta el TTIP a l’agricultura?
Si es comparen els models agraris de les dues regions, són ben diferents. Qui en surt perjudicat amb el TTIP és el sector agricultor europeu, que parteix de pitjors condicions per a competir amb les empreses nordamericanes. Fins al moment, la regulació europea buscava reduir els desequilibris per defensar les petites i mitjanes empreses, davant les grans empreses dels EUA. Amb el TTIP, les grans corporacions dels EUA hi surten guanyant i aprofundirà les escletxes entre les economies riques i les més pobres, típiques de la zona mediterrània.
Amb el TTIP, se’n ressentiran els drets laborals?
«Quan diversos països creen un mercat comú de béns i serveis es dóna un fenomen de competència a la baixa o carrera cap al fons en el què es desplomen els estàndards laborals, els mediambientals i fins i tot els democràtics», diu Alberto Garzón Espinosa al seu article 50 preguntas y respuestas sobre el Tratado de Libre Comercio. Evidentment, l’aprovació del TTIP no serà l’excepció. Els EUA no ha ratificat els convenis de l’Organització Internacional del Treball. Així doncs, el TTIP podria suposar que la UE s’acostés a les normatives laborals nordamericanes i això implicaria una notable precarització de les condicions laborals per als treballadors i treballadores europeus.
Com afecta el tractat al sector sanitari?
La regulació sobre sanitat i productes fitosanitaris està en el punt de mira dels negociadors nordamericans. El que volen és, seguint amb la “tendència a la baixa”, acostar la normativa europea -molt més estricta-, a la dels EUA. En el sistema sanitari europeu, les empreses han de demostrar que els seus productes no suposen cap risc per a la salut de les persones, cosa que no passa al sistema nordamericà. Les hormones d’engreix i creixement que s’usen a les granges nordamericanes o els transgènics en l’ús d’aliments (prohibits a la majoria de països europeus) tindrien via lliure al mercat europeu.
I en l’àmbit mediambiental, com ens pot afectar?
A més de la possible adopció d’una normativa més laxa amb el mediambient, com la nordamericana, la Comissió Europea parla d’un increment de fins a 11 milions de tones mètriques de diòxid de carboni a l’atmosfera, per l’augment dels intercanvis entre les dues regions. En l’adopció o acostament a la regulació dels EUA, el fracking (recordeu el cas Castor) podria entrar a Europa.
Quins canvis més ens podem trobar amb el TTIP?
DADES d’INTERNET. Es vol promoure els drets digitals que busca d’una banda, posar restricció a l’accés al coneixement, i de l’altra, desregularitzar l’ús i comerç de dades per part dels proveïdors d’internet.
DEMOCRÀCIA. El TTIP dóna major protecció legal a les grans empreses en detriment de la protecció de la ciutadania. Un petit exemple, s’està negociant introduir una clàusula de protecció dels inversos estrangers que permetrà a les transnacionals demandar els Estats que legislin en contra dels seus beneficis econòmics presents o futurs (altre cop, l’exemple de Castor). La creació de noves estructures de govern com el Consell de Cooperació Regulatòria, que no compten amb legitimitat democràtica perquè no són escollides per la ciutadania, no garanteixen la protecció de la ciutadania i els seus drets.
MEDICINES. Enfortiment de les patents de les empreses farmacèutiques, en detriment a l’ús dels genèrics.
SERVEIS PÚBLICS. Si s’han d’harmonitzar les regulacions d’EUA i la UE, hi ha un gran risc de la privatització de molts serveis públics i per tant, tendiríem cap a la reducció de la capacitat de l’Estat d’intervenir en l’economia, en favor de la ciutadania.
Hi ha precedents propers, a d’altres tractats com el TTIP?
Sí, l’ALCA -Acuerdo de libre comercio de América – signat entre els EUA i països llatinoamericans, ignorant la situació de desigualtats de la que es va partir: Dels 800 milions de persones afectades per l’ALCA, 500 viuen a l’Amèrica Llatina i la meitat viuen en situació de pobresa… Per contra, el 80% del pes econòmic del continent passa pels EUA i Canadà, que disposen del capital, la tecnologia i les patents. Qui hi guanya?
Altres informacions sobre el TTIP:
Campanya no al TTIP, entra i signa >>
Alberto Garzón: 50 preguntas y respuestas sobre el Tratado de Libre Comercio
Directa: Tractat UE-EUA: neoliberalisme sense control.
Directa: Clam contra el TTIP en les jornades que en van revelar els efectes.
