El testimoni de Salvador Allende i Joan Alsina, 50 anys després

L’ 11 de setembre de 1973 un cop d’estat encapçalat pel general Augusto Pinochet posava fi al govern de la Unitat Popular d’Allende, i encetava així una de les èpoques més sanguinàries i fosques de Xile. D'entre els milers de víctimes del cop i la dictadura de Pinochet, hi van perdre la vida, torturats i assassinats, el president Salvador Allende, el cantautor Víctor Jara -de qui fa pocs dies en condemnaven en ferm els botxins-, el poeta Pablo Neruda, i també el capellà de Castelló d’Empúries, Joan Alsina. Com recorda l'editorial de la nova publicació, doncs, els noms d'Allende i del capellà de Castelló d’Empúries, han quedat units per sempre, després de la seva mort ara fa 50 anys. 

El llibret "El testimoni de Salvador Allende i Joan Alsina" reivindica el llegat de dues persones molt compromeses amb uns principis radicals sobre justícia social i decolonització -el lema d’enguany de l’Agenda Llatinoamericana-, que poden ajudar-nos a a encarar els reptes actuals com les migracions a la Mediterrània o la defensa de la democràcia.

Els aprenentatges d'Allende i Alsina

«Sigan ustedes sabiendo que, mucho más temprano que tarde, de nuevo abrirán las grandes alamedas por donde pase el hombre libre, para construir una sociedad mejor». Són paraules de Salvador Allende del discurs de comiat dirigit al poble xilè, el mateix dia en què l’assassinaven -la versió oficial apuntava a un suïcidi- i es posava fi, violentament, al Govern popular. Precisament, un dels capítols de la nova publicació recull parts d’aquest discurs final, però també els aprenentatges que va deixar la via xilena cap al socialisme: la recuperació dels recursos naturals i mitjans de producció més importants (coure, carbó, ferro, acer...), la nacionalització de la banca, els avenços en la reforma agrària, el suport al sindicalisme, la repartició dels excedents entre la hisenda pública i l’empresa privada o la lluita per l’habitatge social...i molts d’altres projectes aturats per la implosió de la dictadura.

Pel que fa a Joan Alsina, el capellà va implicar-se activament en el procés de transformació que estava vivint Xile, sense amagar les seves simpaties pel moviment popular i el dels cristians pel socialisme. El llibre també incorpora el seu testimoni, fragments del seu testament i una emotiva carta del seu pare adreçada al fill ja mort. Per a Alsina, el procés social i polític iniciat per Allende, era un «mitjà històric de transformació que podia permetre superar les estructures marginadores denunciades teòricament per la mateixa Església», recorda el llibret. El testimoni de Joan Alsina apunta a la necessitat de retornar a les classes socials més vulnerables i marginades, fent nostres les seves aspiracions i lluites, de manera solidària i no paternalista, i sobretot a no resignar-se davant les injustícies: «Només podem canviar el món en la mesura en què hi estem ficats», deia Alsina.

En total se n’ha editat un miler d’exemplars i s’han programat diverses activitats -taules rodones, cinefòrums, debats, etc- que a partir del 8 de setembre s’aniran fent a demarcació de Girona. Us compartim el calendari d'actes commemoratius a la demaració de Girona:

A Barcelona, el Comitè Ciutadà per l’Homenate a Salvador Allende i el Centre Salvador Allende commemoren també l’efemèride amb un ampli programa d’activitats per recordar la figura i el pensament d’Allende, i amb homenatges també a Víctor Jara i Pablo Neruda. S'han programat actuacions musicals, col.loquis, muralisme, una exposició fotogràfica i un cicle de cinema, que podeu consultar aquí >>