El risc de ser activista pel medi ambient
Defensar el medi ambient davant les grans corporacions internacionals i els poders locals s’ha convertit en un risc que es paga amb la vida. Ara fa cinc anys, moria Berta Càceres. Però la llista d’activistes assassinades o en perill és molt llarga. Foto: Garry Walsh
El 2 de març del 2016 moria assassinada Berta Cáceres, reconeguda “líder indígena lenca, feminista, hondurenya, activista del medi ambient, premi Goldman del Medi Ambient”, com repassa l’Agenda Llatinoamericana del 2021.
Berta Càceres va liderar una campanya per frenar la construcció d’una presa a Hondures. El seu activisme va motivar diverses amenaces fins que fa cinc anys, moria assassinada tot i la petició que havia fet l’ONU de protegir-la. La família no està d’acord amb la condemna dels acusats que fa el Tribunal de Sentència de Tegucigalpa. Segons la família i amics, els autors intel·lectuals i promotors de l’assassinat de l’activista han quedat impunes, i assenyalen un informe fet per experts internacionals on constava que l’assassinat responia a un pla preconcebut per alts directius de DESA -l’empresa que construeix una hidroelèctrica al territori indígena lenca-, que van delegar la feina bruta.
A Xile, fa pocs dies, el 17 de febrer, moria d’un tret al front una jove de 25 anys, propera a la causa maputxe. Les versions policials i de la comunitat maputxe són completament oposades, però en l’origen del conflicte hi rau la construcció d’un condomini turístic que ha vetat l’accés a les platges del llac als veïns de la zona. De moment, s’està investigant si el tret que va matar Emilia Milen Herrera Obrercht, va sortir dels guàrdies del ressort turístic, com diu la comunitat maputxe de la zona de Los Ríos, o de les persones d’aquesta comunitat que van entrar a socórrer uns campistes que estaven sent expulsats pels guàrdies, com diuen els propietaris dels terrenys.
A l’Agenda Llatinoamericana d’enguany, centrada en el medi ambient, s’hi recull un bon nombre d’efemèrides d’activistes assassinades: l’ecofeminista brasilera, Dilma Ferreira da Silva (2019), el sacerdot brasiler Jossimo Morais Tavares (1986), la mestra guatemalenca Diana Isabel Hernández Juárez (2019), la líder indígena colombiana, Amparo Fabiola Rodríguez (2018) o el líder camperol colombià Jairo Javier (2019). I fins al 14 de març, podeu visitar l’exposició Activistes per la vida, del fotoperiodista Gervasio Sánchez, al Centre d’Art Santa Mònica de Barcelona. Una mostra que dona veu a una quarantena de persones, de perfil majoritàriament humil, que s’han vist obligades a fer activisme perquè la seva forma vida no sigui destruïda per la cobdícia del capitalisme.
En el marc del projecte Ciutats Defensores dels Drets Humans l'Ajuntament de Girona ha convidat l'activista LGTBI d'Honduras, Sandra Zambrano, i la ruandesa Marcelline Nyiranduwamungu - en substitució del marit de Victoire Ingabire, Lin Muyizere, que està hospitalitzat-.
El proper dilluns, 22 de maig, el periodista d'Internacional del Diari de Girona, Martín de Vidales, i Ismael Moreno Coto -més conegut com a Padre Melo, defensor dels drets humans i un dels principals líders de l’oposició d’Hondures-, conversaran a Girona sobre l'estat dels drets humans a Hondures. L'acte es fa a la Casa de Cultura a les 20h i estarà moderat pel també periodista, Pau Lanao.
Des de la Coordinadora d’ONG Solidàries estem seguint amb consternació tots els esdeveniments que estant succeint a la República d’Hondures -lloc d’origen de més de 10.000 veïns i veïnes de les comarques gironines-, d’ençà de les eleccions presidencials del passat 26 de novembre i que hi estan afectant greument la convivència i el respecte als Drets Humans.
