El racisme que no afluixa
La majoria de denúncies que va rebre SOS Racisme a l'Estat espanyol durant el 2015 ho van ser per conflictes i agressions racistes (27,53%), per racisme institucional (21.86%) i problemes amb la seguretat pública (17,81%).
Aquest treball que es va presentar la setmana passada, recull, com ja ho va fer el de Catalunya, la invisibilització de les discriminacions racistes: no és que els casos hagin disminuït o s'estabilitzin, és que les víctimes de racisme no denuncien. Per desconfiança o per por, principalment. Per aturar aquesta dinàmica i eradicar els creixents delictes d'odi, cal que les institucions actuïn.
Amb les dades a la mà, SOS Racisme ofereix un perfil de denunciant: home (179 davant 76 denúncies presentades per dones), majors de 18 anys (només hi ha 5 denúncies aportades per menors d'edat, de les 247 presentades), amb la situació administrativa regularitzada (només 44 estaven en situació administrativa irregular) i procedents de l'Àfrica Sudsahariana.
Per a SOS Racisme, a l'hora d'analitzar les múltiples formes de discriminació al llarg del 2015, cal tenir molt present la influència de la desastrosa crisi de les persones refugiades a la Unió Europea, així com les conseqüències del terrorisme gihadista en la creixent islamofòbia. Per a l'entitat, a més, és molt preocupant la vinculació que s'ha fet des de les mateixes autoritats i determinats mitjans de comunicació, entre terrorisme i el col·lectiu de persones refugiades.
L'entitat aconsella l'Estat espanyol posar-se a l'alçada de la resta de països europeus en matèria antidiscriminatòria, i elaborar, de manera urgent, una llei contra la discriminació i una llei de protecció de les víctimes de delictes d'odi.
