El padró, una porta als drets?
L’accés al padró a les comarques gironines és una problemàtica cronificada que perpetua situacions de vulnerabilitat i exclusió social. Tot i que la legislació és clara i no deixa espai a cap dubte, la seva aplicació es veu condicionada per l’arbitrarietat i, en molts casos, per ideologies que prioritzen l’exclusió per sobre dels drets bàsics, com la sanitat i l’educació.
Aquesta és una de les conclusions de la diagnosi presentada en la jornada Drets Humans en Perill, “El padró, una porta als drets? L’estat de l’accés al padró a les comarques gironines”. Una diagnosi elaborada per Eduard Carrera Fossas, Wafa Boulahrouz Lahmidi i Núria Palomar Vidal, per a la Coordinadora d’ONG Solidàries. Aquest estudi analitza les barreres sistemàtiques que afronten les persones migrades en el seu via crucis cap a la normalització de les seves vides en el nostre territori.
Mitjançant una metodologia mixta que inclou 5 grups de discussió, 9 històries de vida a persones migrades, i 37 entrevistes a professionals i usuaris implicats en l’accés al padró, la diagnosi evidencia la magnitud d’un problema que està lluny de ser circumstancial.
Una exclusió estructural i sistemàtica
Una de les dades de l’estudi mostra com el 52% dels municipis indiquen que en els últims anys, el procés d’accés al padró ha esdevingut més complicat que abans. Lluny de tractar-se d’un problema transitori, la diagnosi posa el focus en què som davant un problema estructural, que impacta greument en la inclusió social. Les conseqüències són devastadores: un accés més limitat als serveis socials (26%), als serveis sanitaris (39%) i a l’educació (20%). En aquest sentit, les restriccions en el domicili fix (el 52% dels municipis enquestats admeten aplicar-ne) estan dificultant, encara més, l’accés al padró.
L’habitatge, principal preocupació de la ciutadania catalana, és un gran obstacle per a les persones que volen empadronar-se en determinats municipis. Segons l'estudi, el 23% de les entitats consultades denuncien que es denega el padró per problemes en la verificació de la residència, i un 21% admet que es denega per excedir el nombre màxim d'habitants permès. Aquestes pràctiques no només són contràries a la llei, sinó que perpetuen la inseguretat residencial i augmenten les situacions d’explotació: relloguer d’habitacions, infrahabitages, pagaments irregulars per empadronar en un domicili que no és l’habitual, proliferació de màfies...
Més pressions polítiques i exclusió
Malauradament, la diagnosi també mostra com la percepció social negativa de la immigració influeix directament en més pressions polítiques per dificultar aquest accés al padró (71%) o en les pressions polítiques que reben els tècnics perquè siguin més restrictius (31%).
Aquestes polítiques d’exclusió tenen conseqüències devastadores en la salut emocional i mental de les persones afectades. Segons el 9% de les entitats enquestades, les persones que veuen obstaculitzat l’accés al padró poden desenvolupar quadres d’ansietat, estrès crònic, i, en els casos més greus, depressió o altres trastorns de salut mental.
L'estudi vol posar també un punt d'esperança amb el recull d'algunes bones pràctiques com la la Sindicatura de Greuges, les taules de coordinació del padró, la targeta sanitària universal o l'acompanyament i assessorament personalitzat que fa l'Administració pública i algunes entitats.
Podeu llegir l’informe complet, en aquest enllaç >>
