El món necessita amb urgència un Tractat de Comerç d'Armes

Un comerç que, a més, té un impacte desproporcionat sobre les dones que, sovint, es veuen afectades en aspectes invisibles i dels quals amb prou feines es parla, com la violència sexual, que pot arribar a produir-se a una escala massiva. També té greus conseqüències per als nens, nenes i joves. Extremadament preocupant és l'ús de nens i nenes soldat en països en conflicte per part de forces governamentals o grups armats.

Ara que ens trobem a la recta final de l'aprovació a Nacions Unides d'un Tractat sobre el Comerç d'Armes (TCA) - una negociació que va començar ahir i finalitzarà el 28 de març a Nova York-, Amnistia Internacional, FundiPau (Fundació per la Pau) i Intermón Oxfam demanen als líders mundials que s'aprovi un Tractat sòlid i s'aposti pel respecte dels drets humans i del dret internacional humanitari. La Conferència és una ocasió única: compta amb el suport exprés de 157 països que el passat 7 de novembre van adoptar en la primera comissió de l'Assemblea General de Nacions Unides una resolució convocant aquesta nova Conferència.

«El món no pot esperar més. Intermón Oxfam estima que més de 325.000 persones han perdut la vida a causa de la violència armada des que al juliol de l'any passat es van paralitzar les negociacions sobre el Tractat, a petició dels Estats Units. Aquesta decisió de "més temps" per estudiar el projecte de text va ser secundada per Rússia, la Xina i altres països. És urgent que s'arribi a un acord, ja que qualsevol retard es mesura en vides humanes i patiment», ha manifestat Jaime Atienza, director de Campanya i Estudis d'Intermón Oxfam.

Amnistia Internacional, FundiPau (Fundació per la Pau) i Intermón Oxfam porten més d'una dècada denunciant com el comerç d'armes no regulat contribueix al fet que es cometin crims de guerra i greus violacions de drets humans com execucions extrajudicials, tortures o desaparicions arreu del món, afavoreix que es puguin exacerbar conflictes i frena la lluita contra la pobresa.

Segons dades d'Intermón Oxfam, els conflictes armats costen a l'Àfrica 18.000 milions de dòlars a l'any: la mateixa quantitat que reben en ajuda anualment. El 95% de les armes més usades als conflictes africans -els derivats del fusell Kalashnikov- es fabriquen fora del continent. Almenys el 60 per cent de les violacions de drets humans documentades per Amnistia Internacional en els últims 10 anys està relacionada amb l'ús d'armes petites i lleugeres.

Tant Síria, Mali com el Sudan són clars reflexos d'aquest comerç sense control. Rússia és el principal proveïdor d'armes a Síria, on envia un 10% de les seves exportacions, i es nega a aturar els subministraments. Però no és l'únic país que segueix subministrant armes al govern d'Al Assad, que acumula tot tipus de material. Segons Nacions Unides, l'any 2010 Síria va importar armes petites i lleugeres i munició provinents de diversos països per un valor superior a un milió de dòlars. Tot això mentre s'acumulen indicis de crims de lesa humanitat i crims de guerra per part de les forces estatals sirianes. Nacions Unides calcula que en aquests dos últims anys unes 70.000 persones podrien haver mort i el nombre de persones ferides podria superar els centenars de milers.

Què s'espera del Tractat

A les organitzacions no els val qualsevol Tractat. La societat civil espera que d'una vegada per sempre els líders polítics tinguin el coratge i la capacitat de lideratge per aprovar una regulació del comerç internacional d'armes que protegeixi els drets humans.

És necessari que el TCA que surti de la reunió de Nova York sigui sòlid, amb estàndards forts i pugui ser aplicable. Per això és necessari que incorpori una "Regla d'Or", segons la qual els Estats no autoritzaran exportacions d'armes quan existeixi un risc que puguin ser usades per cometre o facilitar violacions del dret internacional dels drets humans o del dret internacional humanitari. La història demostra que els tractats internacionals més eficaços són fruit de normes sòlides i completes, fixades des de bon principi.

«Els Estats han d'assumir la responsabilitat de les armes que subministren. Mitjançant una avaluació cas per cas, impedint que una transferència es realitzi si existeix un risc que les armes s'emprin per cometre o facilitar que es cometin violacions greus dels drets humans», ha assenyalat Esteban Beltrán, director de la Secció espanyola d'Amnistia Internacional.

«EL TCA no és una panacea, però la seva consecució és part essencial de la solució per aconseguir un món molt més segur per a milers de milions de persones», ha destacat Xavier Masllorens, president de Fundipau, representant a Espanya d'IANSA (sigles angleses de la Xarxa Internacional d'Acció sobre les Armes Lleugeres).

Els principals exportadors d'armes: en el punt de mira

De cara a aquesta reunió de Nacions Unides, les organitzacions segueixen mantenint la pressió sobre els Estats que més armes exporten al món, els quals són, a més, membres permanents del Consell de Seguretat de Nacions Unides (Estats Units, Rússia, França, Regne Unit i la Xina). Aquests cinc països són responsables de més de la meitat del comerç mundial d'armes convencionals que ha fomentat atrocitats, el valor total de les quals anual és de gairebé 100.000 milions de dòlars nord-americans, segons dades d'Amnistia Internacional. Per tant tenen una responsabilitat especial a aconseguir un Tractat fort i vinculant.

L'atenció se centra sobretot als Estats Units -el principal comerciant d'armes del món-, que està intentant afeblir el text del projecte del TCA demanant que no s'inclogui en el seu àmbit d'aplicació determinats tipus d'armes i municions.

No obstant això, l'administració Obama té ara l'oportunitat històrica de mostrar un ferm compromís amb els drets humans i implicar-se al màxim i adoptar un Tractat que salvi vides. Per a això el Tractat ha d'incloure la "Regla d'Or" i ha de ser aplicable a tots els tipus d'armes i municions, així com al material connex, les peces i la tecnologia. Les transferències han d'incloure el comerç internacional i també els regals. Han de regular-se els serveis d'intermediació, transport i finançament. Els informes anuals han d'incloure informació sobre totes les transferències i activitats i han d'estar disponibles per a l'escrutini de l'opinió pública.

Finalment, les tres organitzacions demanen al Govern espanyol que mantingui el mateix suport durant les negociacions d'aquestes setmanes i continuï promovent de forma activa l'aprovació del Tractat. A Espanya s'han aconseguit més de 100 suports institucionals al TCA per part del Congrés dels Diputats, 13 Parlaments autonòmics, Diputacions i Ajuntaments.

Informació extreta del web de FundiPau