El dret a la llibertat d'expressió i reunió pacífica i la justícia universal, en perill

Segons AI, la reforma del Codi Penal no té en compte les recomanacions internacionals en matèria de terrorisme. Per Amnistia Internacional, l'enduriment de les penes que es preveu en aquesta reforma està justificat i  no té per què traduir-se en una societat més segura ni en un sistema judicial més just i eficient.

D'entre les valoracions positives, AI assenyala algunes de les disposicions introduïdes en aquesta nova reforma, com la modificació dels delictes d'incitació a l'odi i la violència d'acord a la normativa europea; o la inclusió de nous delictes per protegir els drets de les dones víctimes de violència de gènere (tràfic,
matrimoni forçós, assetjament, fustigació), o dels menors (explotació sexual, prostitució infantil, pornografia infantil).

Però per a l'organització aquesta reforma té aspectes molt preocupants com l'augment de sancions penals i administratives contra les persones que es manifesten pels seus drets, en un context de crisi econòmica en què s'estan violant els drets de les persones més vulnerables. Alguns dels canvis més preocupants són:

Modificació de delictes contra l'ordre públic

• Es modifiquen els delictes d'atemptat contra l'autoritat i de desordres públics. L'avantprojecte ja no considera necessari que, per exemple, la resistència a l'autoritat sigui activa i greu; per la qual cosa la resistència passiva podria ser castigada de la mateixa que una agressió, la qual cosa va en contra del principi de proporcionalitat. L'ambigüitat d'algunes definicions en el nou projecte podria generar inseguretat jurídica, per la qual cosa el Consell General del Poder Judicial, el Consell Fiscal i el Consell d'Estat han demanat que s'aclareixin aquests termes. En l'avantprojecte, els desordres públics són castigats amb penes més greus si es produeixen en el context de manifestacions i reunions nombroses sense cap justificació, element addicional que pot incidir negativament en el dret a la llibertat de reunió pacífica.

• S'introdueixen nous tipus penals com la invasió o ocupació de domicilis de persones jurídiques i d'interrupció dels serveis de telecomunicació o mitjans de transport, sempre que hi hagi una alteració greu de la “activitat normal”, un fet que tampoc no està clarament definit. Això crea novament una inseguretat jurídica que difícilment concorda amb el principi de legalitat. Amnistia Internacional recorda que les molèsties o pertorbacions que poden produir-se en el marc de l'exercici de la llibertat d'expressió, reunió i manifestació no necessàriament constitueixen una pertorbació de l'ordre públic.

• Es creen nous delictes com el de difusió de missatges o consignes, que reforcin la “disposició” a alterar l'ordre públic. Per Amnistia Internacional, amb l'ambigüitat d'aquest nou delicte, es corre el risc que la difusió de qualsevol opinió o crítica es pugui convertir en un comportament punible. Circumstància de la qual també ha alertat el Comissari de Drets Humans del Consell d'Europa. Per contra, en el nou redactat desapareix com a delicte l'impediment de l'exercici de drets cívics, malgrat que el dret internacional recorda als Estats que no només ha de protegir activament el dret de reunió pacífica, sinó que ha de facilitar l'exercici del mateix.

Crims de dret internacional

• Espanya continua sense adequar la seva legislació a les obligacions internacionals i aquesta reforma pot ser una nova oportunitat perduda per tipificar de manera adequada els crims de dret internacional com la tortura, la violació sexual sota custòdia com a forma de tortura, la desaparició forçada, l'execució extrajudicial i l'esclavitud sexual. Amb aquest avantprojecte es deixen obertes escletxes per a la impunitat al no garantir-se la imprescriptibilitat dels delictes, la inaplicabilitat de l'eximent de compliment de deure, o el fet que aquests crims no puguin estar subjectes a indults o amnisties.

Presó permanent revisable

• S'introdueix la presó permanent revisable per a delictes d'especial gravetat després del compliment efectiu d'entre 25 i 30 anys, o fins a 35 anys en cas de terrorisme. El text, no obstant això, no preveu com es garantirà la rehabilitació i reinserció de la persona condemnada, circumstància que per al Tribunal Europeu de Drets Humans és essencial perquè aquest tipus de penes no suposin una privació de llibertat arbitrària contrària al Conveni Europeu de Drets Humans.

Indefinició de terrorisme

• En relació amb els casos de terrorisme, el nou text segueix sense tipificar de manera adequada aquest tipus de delictes. La vaguetat amb la qual estan definits els delictes terroristes, no només no s'ajusta als principis de legalitat i seguretat jurídica recomanats per organismes internacionals, sinó que podria portar a considerar com a delictes conductes de qui per mitjans pacífics propugnin canvis o expressin opinions.

Invisibilitat dels ciutadans estrangers

• El nou text del Codi Penal castiga l'ajuda amb o sense ànim de lucre a l'entrada al territori  d'estrangers, fet que podria tenir un impacte negatiu en el dret a buscar asil.També penalitza l'ajuda amb ànim de lucre perquè romanguin al país, la qual cosa podria acabar castigant la venda i pagament d'aliments, productes, serveis, allotjament o transport a persones migrants en situació administrativa irregular. D'altra banda, la substitució de part de la pena de presó per expulsió, podria facilitar la devolució de persones als seus països que, segons la legislació d'estrangeria, haurien de ser protegides, com les víctimes de tràfic o de violència de gènere, o aquelles persones de qui la seva la vida o llibertat poden posar-se en risc si són enviades al seu país.