El CeDRe us recomana...
Per Sant Jordi, des del CeDRe us recomanem rellegir 5 novel·les que tot i no ser novetat d'enguany, continuen sent ben actuals. Són històries colpidores: una que ens parla dels abusos policials a la frontera sud; una altra del llarg camí cap a un camp de concentració; una reflexió sobre la condició d'immigrant, els seus límits i les seves fronteres; la vida dels evuzok del Camerún, vista per un antropòleg; i una cinquena novel·la que ens posa davant el mirall d'una societat estressada, preocupada només per lo material i sense temps per a les coses que realment importen. Les podeu demanar en préstec gratuït al CeDRe.
AGUAS DE VENGANZA. Miguel Pajares
La frontera és territori criminal. Ho és perquè concita delictes de gran magnitud, com el tràfic de drogues o el d'armes, però també perquè marca el límit de l'estat de dret, i és on es dilueixen les garanties que les lleis ofereixen als ciutadans, sobretot quan els ciutadans no ho són del propi Estat. Les forces policials que custodien les fronteres lluiten contra els molts delictes que es congreguen en elles, però protagonitzen també certes accions que se situen en els marges de l'admissible i que queden lluny de l'abast de la justícia. Són molts els immigrants i refugiats que moren en el seu intent de creuar la frontera sud i, de vegades, les accions policials no són alienes a aquestes morts. Aquesta novel·la convida a la reflexió sobre la difusa responsabilitat criminal que existeix en aquests casos. L'inspector Samuel Montcada es veu obligat a investigar certs crims comesos a la frontera sud per desvetllar uns assassinats produïts a Barcelona. En el seu recorregut, obté informació sobre actuacions concretes de la Guàrdia Civil espanyola i dels policies i militars marroquins.
LIMITES Y FRONTERAS. Saïd El Kadaoui Moussaoui
Perdre la raó és franquejar el límit que separa el seny de la bogeria. Emigrar, canviar de país, és ser un estranger en una terra que cal convertir en pròpia. Una novel·la que intenta indagar en la condició d'estranger. Ismaïl, el seu protagonista, pateix un brot psicòtic que requereix d'un ingrés en una clínica psiquiàtrica. Allí descobrirà que el seu atac de bogeria és l'oportunitat que li brinda la vida per conèixer-se i integrar totes les seves pertinences i somnis en una sola identitat.
MOMO. Michael Ende
Momo viu als afores d’una gran ciutat, a les ruïnes d’un amfiteatre. Ella només té el que troba o el que li regalen, però en canvi posseeix un talent especial: sempre té temps i sap escoltar d’una manera excepcional. Però un dia apareixen els homes grisos, que pretenen apropiar-se el més valuós que hi ha: el temps de vida de les persones. Cada vegada en dediquen menys a jugar, a imaginar o, fins i tot, a dormir. Momo és l’única que no cau en el parany i, amb l’ajuda de la tortuga Cassiopea, s’atrevirà a enfrontar-se a la dictadura dels homes grisos. Una aventura màgica imprescindible que manté l’essència de l’obra original i que compta amb les il·lustracions del mateix autor.
EL LARGO VIAJE. Jorge Semprún
Som a l'any 1943. En un vagó de mercaderies precintat, cent vint deportats creuen les terres franceses camí d'un camp de concentració. És un viatge claustrofòbic, vexatori: els cossos amuntegats cauen d'esgotament, un perd el compte dels dies que porta allà, i ni tan sols sap on ni quan acabarà. I, no obstant això, de vegades, una simple paraula que pronuncia un company desperta tota mena de records, tot just l'únic que queda en aquests moments.
SÓC FILL DELS EVUZOK : LA VIDA D'UN ANTROPÒLEG AL CAMERUN. Lluís Mallart i Guimerà
Lluís Mallart va anar al Camerun a convertir negres. Però van ser els negres, amb els quals va conviure vuit anys, els qui el van convertir en antropòleg. La relació del barceloní Lluís Mallart amb els evuzok va ser tan estreta que el van anomenar "fill dels evuzok". Mallart narra en aquest llibre una experiència sorprenent t i explica com són i què fan els evuzok, instal·lats en les clarianes de la selva camerunesa. Viu des de dins els ritus col·lectius, les festes i els problemes dels evuzok, com un veí profundament acceptat. Mallart ens transmet l'emoció de descobrir el fons cultural i les formes socials d'un poble que per a nosaltres és exòtic, però en el qual se'ns apareixen proves insospitades de la compartida condició humana. Sóc fill dels evuzok és un testimoni que impressiona tant pel rigor de l'observació com pel seu batec humà.
