El 23 de juliol...#onvoto si no tinc nacionalitat espanyola?
El 23J no tothom pot decidir. Una part important de la població, que no disposa de nacionalitat espanyola, no podrà escollir els seus representants al Congrés dels Diputats i al Senat espanyols.
Això suposa una flagrant exclusió en el dret a participació política de molts veïns i veïnes. En el cas de Catalunya, l’exclusió està xifrada en 996.000 persones*, i a nivell espanyol, parlem de més de 4 milions de persones excloses de les urnes. Cal recordar, a més, que a l’Estat espanyol no s’obté la nacionalitat automàtica per naixement al territori espanyol, sinó que cal demanar-la en un procés burocràtic lent i feixuc. Això provoca que molts fills i filles de persones migrants, tot i haver nascut aquí, segueixin sense poder votar un cop arribats a la majoria d’edat.
A diferència de les eleccions municipals en les que algunes persones no nacionalitzades provinents de països de la Unió Europea o dels 13 països amb els que Espanya té acord de reciprocitat (Bolívia, Cap Verd, Xile, Colòmbia, Corea, Equador, Islàndia, Noruega, Nova Zelanda, Paraguai, Perú, Regne Unit i Trinitat i Tobago) poden votar, en la convocatòria de les Corts Generals només ho poden les persones amb nacionalitat espanyola.
Què implica excloure una part de la població del dret a vot?
D’una banda, ho hem vist a les eleccions municipals, hi ha una sobrerepresentació del discurs d’extrema dreta i els discursos d’odi. Però és que a més, el marc polític resultant de la votació de diumenge 23J, no representarà la realitat sociodemogràfica del municipi i els polítics enfoquen la campanya cap a la part de la població que sí pot votar i prioritzen les actuacions adreçades a aquestes persones, deixant de banda una part molt significativa de la població que viu aquí, treballa aquí, paga els seus impostos, però no pot opinar sobre qüestions que l’afecten directament: infraestructures, polítiques socials, impostos, etc.
Per contra, veiem -una convocatòria darrera l’altra- que es produeix un ús partidista de la immigració per part d’algunes forces polítiques, demonitzant les persones migrades, i tractant de dividir i confrontar la ciutadania, mitjançant un discurs xenòfob. I el discurs de l’ultradreta va assolint més i més espai comunicatiu per difondre sense filtres el seu missatge racista i incloure’l en l’agenda política i mediàtica.
A la Declaració Universal dels Drets Humans hi llegim: «La voluntat del poble és el fonament de l’autoritat de l’Estat; aquesta voluntat s’expressa mitjançant eleccions sinceres que cal celebrar periòdicament per sufragi universal i igual i per vot secret o altre procediment equivalent que garanteixi la llibertat de vot». En canvi, l’Estat espanyol manté un marc normatiu discriminatori pel que fa al dret a vot, recollit en la llei electoral i la pròpia llei d’Estrangeria.
La reivindicació al dret a vot universal és una reivindicació que a les comarques gironines ve de lluny. L’any 2003 la Coordinadora d’ONG Solidàries va engegar la primera iniciativa pel dret a vot, que -com aquest aquest mateix any amb la campanya #onvoto en la convocatòria de les municipals- s’ha anat repetint amb el suport d’entitats i altres plataformes.
Davant les eleccions del 23 de juliol, cal tornar a exigir el dret a vot de les persones d’origen estranger, com a pas indispensable en la lluita antiracista i per la cohesió social.
*Dades obtingudes de l’INE
ENTREVISTES I TESTIMONIS SOBRE EL DRET A VOT
