El 0,7 i la cooperació amb mirada feminista
Aquest dimarts, 26 de novembre, es va celebrar al Centre Cultural La Mercè de Girona, l’acte “Governs locals i migracions des d’una mirada feminista” del CICLE 0,7%, impulsat pel Fons Català de Cooperació al Desenvolupament i centrat en la responsabilitat que poden exercir els governs locals en la garantia dels drets de les dones migrants.
L’acte forma part d’un cicle més ampli, el CICLE 0,7%, que ja ha passat per Barcelona i Tarragona, i que es fa coincidint amb el 30è aniversari de les manifestacions a les capitals catalanes per exigir el compromís del 0,7% a les administracions locals. En el cas de Girona, a més, s’ha fet entorn el Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència vers les Dones.
En l’acte, en el que també va participar la regidora de Cooperació, Amy Sabaly, el director del Fons Català, David Minoves, va recordar el paper que tenen els municipis en el compromís amb el 0,7%, una fita històrica acordada per l’ONU l’any 1972.
Segons les dades de l’Observatori de Cooperació Municipalista del Fons Català, a Catalunya, només 18 ens locals arriben al 0,7% d’acord amb les dades executades del 2022 i la metodologia de càlcul que segueix el Fons Català. Aquests 18 es concentren a les demarcacions de Barcelona i Girona, que representen prop d’un 30% de la ciutadania de Catalunya, mentre que a Tarragona no hi ha cap actor que hi arribi. Pel que fa a la demarcació de Girona, els 4 ens locals que compleixen amb el compromís del 0,7 són els Ajuntaments de Girona, Osor, Llagostera i la Diputació de Girona.
En l’acte es va destacar que l’Ajuntament de Girona és a hores d’ara el principal actor de la demarcació en termes de volum d’Ajuda Oficial al Desenvolupament (AOD) i representa prop del 43% dels recursos destinats a polítiques públiques de cooperació i solidaritat de tot el territori gironí entre els anys 2019 i 2022. L’any 2019 representava el 37,9% de l’AOD provincial, mentre que per a l’any 2022 augmenta fins al 46,01%. Aquest augment es deu en part al dispositiu d’acollida per a la població ucraïnesa refugiada implementat des de l’ajuntament. Un creixement que el 2023 ja s’ha vist estancat.
La Diputació de Girona se situa en segon lloc, notablement per sobre de la resta d’ens locals de la demarcació, amb un percentatge del 22,53% de l’AOD total gironina. Figueres (6,57%), Olot (5,3%), i Palafrugell (5,06%) segueixen la llista. En total, han destinat recursos setanta-tres (73) ens locals, que durant el darrer mandat han aportat 4,65 milions d’euros d’AOD.
La majoria de l’AOD del municipis de Girona s’ha destinat en aquests darrers quatre anys a projectes de cooperació al desenvolupament, molts dels quals ja apliquen un enfocament de gènere i s’interrelacionen amb les migracions de manera transversal. Però seguint la tendència global arreu del territori, els recursos destinats a l’acció humanitària han crescut pel sistema d’acollida de la població ucraïnesa. Del 2022 al 2023 les aportacions dels ajuntaments al Fons Català han crescut gairebé un 60% respecte a 2019, principalment per les aportacions a campanyes d’emergència humanitària.
Pel que fa a projectes de cooperació al desenvolupament, i més concretament en l'àmbit de les migracions amb mirada feminista, els municipis de la demarcació de Girona no vehiculen tant aquests recursos a través del Fons sinó que ho fan directament amb la seva xarxa d’entitats aliades.
Cooperació amb mirada feminista
En la taula rodona que va seguir a aquesta presentació de dades, es va aprofundir en la tasca de la cooperació, el treball en xarxa i els reptes per assolir el compromís del 0,7% per la justícia global per part dels governs locals en l’àmbit de les migracions amb mirada de gènere, en un debat dinamitzat pel periodista Xavier Pi.
El director de la Fundació SERGI, Lluís Puigdemont, va descriure com el rostre de la migració a les comarques gironines és “el d’una dona amb càrrega familiar, que tot i arribar indocumentada o documentada o reagrupada, experimenta solitud. Es tracta d’un col·lectiu invisibilitzat que arriba sense tenir un vincle amb altres dones, amb una motxilla plena tant pel que ha passat al país origen com pel que es troba aquí: la barrera lingüística, poca accessibilitat a l’habitatge, un context de situació laboral precària…”. Puigdemont, també va insistir la importància d’enfortir el treball que es fa des del codesenvolupament des del món local perquè són les primeres que donen resposta a les persones que es troben en situació més vulnerable.
Per la seva banda, Olga Grueso, de Dagua ONG i com a representant del Secretariat de la Coordinadora d’ONG Solidàries, va remarcar la importància d’identificar i denunciar les problemàtiques de les dones migrants: “La documentació és indispensable, i també cal incidència política i més empatia i compromís per part dels ajuntaments”. Des de la Coordinadora proposen la creació de grups de treball, el disseny de projectes conjuntament, o l’organització de jornades de formació conjunta i espais on compartir experiències i coneixements.
Des de Jokkere Endam, Oumou Balde Boiro, es va centrar més en el treball de prevenció amb mirada antiracista i intereseccional de la Mutilació Genital Femenina (MGF) i el matrimoni forçat. Balde va remarcar també, la importància de la formació per detectar, prevenir, sensibilitzar i acompanyar.
Arlene Cruz Carrasco, de la Red de Migración, Género y Desarrollo, va explicar el projecte “Dones migrants hondurenyes: espais de relació, vincles i cura comunitària” que compta amb el suport de l’Ajuntament d’Olot i el Consorci d’Acció Social de la Garrotxa, com a exemple positiu de fer xarxa entre entitats i governs locals.
El CICLE 07 de la campanya “No va només de posar-se d’acord. Passem a l’acció”, impulsada pel Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, arriba la setmana que ve, a Lleida.
