Dues de cada tres peticions d'asil són denegades a l'Estat espanyol

La Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat-CEAR demana més valentia al nou Govern de l’Estat espanyol per frenar les devolucions en calent, establir vies segures, prendre les mesures necessàries davant els reptes de l’asil al nostre país, i liderar, també, una nova política espanyola i europea, que no doni l’esquena a les persones refugiades. En referència al vaixell "Aquarius" i sobre la possible retirada de les concertines de les valles a la frontera Sud, la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat-CEAR insta l’executiu a assegurar el respecte dels drets humans a les fronteres i a adoptar un protocol unificat davant les arribades marítimes.

L’organització ha avançat que a mitjans del mes de maig les sol·licituds d’asil a l’Estat han arribat a les 17.000, amb la qual cosa es podria superar el rècord de peticions de l’any passat (31.120). Des de la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat-CEAR, apunten que actualment s’han acumulat més de 43.000 peticions d’asil pendents i el temps mitjà per resoldre-les supera l’any.

El fracàs d'Europa

Europa només acull 3,5 milions de refugiats, dels 18,5 que hi ha al món. Segons el #informeCEAR, el 2017 passarà a la història no només com l’any que la Unió Europea “va fallar clamorosament” amb les persones refugiades i  amb l’incompliment dels acords d’acollida, rebent amb prou feines un terç de les persones compromeses a través dels programes de reubicació i reassentament. A més a més, s’ha utilitzat la criminalització de les organitzacions de rescat al Mediterrani com a cortina de fum per invisibilitzar les conseqüències de les política de blindatge de fronteres de la UE. “Sembla que molts Estats de la UE es dedicaven a complicar la tasca de les ONG de rescat", ha lamentat Miguel Pajares, malgrat que l'any passat 3.100 persones van perdre la vida al Mediterrani.

Per evitar que situacions com aquesta tornin a produir-se, des de la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat-CEAR assenyalen la necessitat d’un mecanisme de coordinació regional amb coresponsabilitat de tots els Estats membres per organitzar els rescats, desembarcaments i posterior reubicació. El compromís de la UE d'acollir en dos anys a 182.504 a través de reubicació i reassentament. només ha arribat a un 1/3 de la gent. I a Espanya, només se n'ha fet un 1/5 dels compromesos (17.337).

Un èxode mai vist

Segons la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat-CEAR, el 2017 es van superar els 70 milions de persones obligades a viure fora de les seves llars, una xifra similar a la suma de la població d’Espanya, Portugal i Grècia, el que suposa “el major èxode mai registrat”.

Al manteniment de conflictes de llarga durada com Síria, Afganistan, Palestina, República Democràtica del Congo, o Sudan, s’uneixen persecucions que afecten milers de persones com la que vénen patint els Rohingya a Myanmar:  650.000 rohingyas van buscar refugi a Bangladesh entre agost i desembre del 2017.

Una altra de les dades de l'informe és que 8 de cada 10 persones refugiades viuen en països empobrits com Turquia -on viuen més que en els 28 països de la UE junts- el Pakistan, Uganda o el Líban. Alemanya és l'únic país europeu entre els principals països d'acollida a nivell mundial.

Al panorama general s’afegeix  que, a causa de les polítiques d’externalització i blindatge de fronteres, els desplaçaments forçosos tenen cada vegada major risc. Al llarg del 2017, almenys 6.163 persones van morir en el seu trajecte migratori. Més de la meitat en el Mediterrani, que un any més va seguir sent la ruta més perillosa del món amb 3.139 persones mortes.

A Catalunya

Segons estimacions de la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat-CEAR, les sol·licituds d’asil a Catalunya al 2017 van ser aproximadament de 3900. En els primers mesos d'enguany ja ho han fet 2.100, la qual cosa fa pensar que en acabar l'any es triplicarà la xifrà de l'any passat. “La societat catalana ha demostrat la seva voluntat d’acollida a persones refugiades en diverses ocasions. Esperem que davant del drama humanitari actual, la societat pugui contribuir a la seva acollida i inclusió, com ja han fet aquests anys, i fem una crida a les institucions i als municipis catalans a continuar i reforçar la col·laboració en l’acollida de persones refugiades al nostre país”,  ha conclòs Estel·la Pareja, directora de la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat-CEAR.

Informacions extretes de  Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat-CEAR