Dones, mares i teletreball en temps de COVID-19 (gener 2021)
Reds – Solidaridat per a la transformació social ha editat el quadern digital Dones, mares i teletreball en temps de COVID-19. Testimonis de mares teletreballadores durant el confinament a Catalunya, que recull alguns testimonis, a més d'informació sobre la situació de les dones i les mares durant el confinament a Catalunya.
Segons l’Enquesta sobre els usos del temps i el confinament 2020, realitzada pel Centre d’Estudis d’Opinió de la Generalitat de Catalunya, el 45,2% de la població catalana va treballar a distància durant el confinament i les dones ho van fer en un percentatge superior (54%) als homes (38,4%). Per a Reds és important assenyalar que teletreballar no és conciliar i remarquen que durant el confinament del mes de març passat l'impacte que el confinament va tenir en el desenvolupament professional de les dones a Catalunya, la sobrecàrrega física i emocional assumida per elles com a conseqüència dels rols tradicionals de gènere, i les desigualtats de gènere en l’àmbit laboral productiu i en l’esfera de les cures, "han augmentat".
Reds apunta que l'experiència del teletreball en el marc de la crisi del coronavirus posa en evidència que cal reflexionar sobre" la necessitat de redistribuir la responsabilitat de les cures en l’esfera privada i en les polítiques públiques, que ens porti a una conciliació responsable, i a incorporar una nova visió de la conciliació familiar on els rols de gènere no limitin la projecció laboral i professional de les dones."
L’economia de les cures, diuen des de Reds, ens ha ensenyat que hi ha una divisió entre l’economia entesa com productiva i tots aquells treballs que són fonamentals per al sosteniment de la vida i el funcionament del sistema econòmic i que consisteixen en la cura de les persones i de les llars. I tradicionalment, les cures han recaigut en les dones i en els avis i àvies. Aquests últims, però, són un grup de risc per a la COVID-19 i per tant, durant el confinament no han pogut donar suport i les mares treballadores han patit situacions insostenibles, amb les escoles i llars d'infants tancades.
Algunes de les recomanacions que recull l'informe sobre què poden fer les administracions són l'obertura de línies d’ajuts socials per a contractar a persones que puguin atendre a menors en edat escolar a les llars o per a l’atenció de persones dependents o ajuts econòmics que compensin la pèrdua d’ingressos derivada de les reduccions horàries per motius de conciliació. En el cas de les empreses, es recomana, entre d'altres coses, oferir permisos, reduccions de jornada o descàrrega laboral incloent hores retribuïdes, flexibilitat i adaptació dels horaris del teletreball o facilitar la participació online a les reunions presencials (reunions mixtes).
La publicació "Dones, mares i teletreball en temps de COVID-19. Testimonis de mares teletreballadores durant el confinament a Catalunya", forma part del projecte “Dones, treball i conciliació familiar: les desigualtats de gènere de l'economia de les cures”, que compta amb el suport de l'Institut Català de les Dones i el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya.
L'informe d'Oxfam Intermón Veus contra la precarietat: dones i pobresa laboral a Europa ho deixa molt clar: a Europa, les dones han de treballar 59 dies més que els homes per cobrar el mateix. FOTO: OXFAM INTERMÓN
El col·lectiu #Onsónlesdones que denuncia la invisibilitat de les dones als mitjans de comunicació, ha emès el seu cinquè informe després de revisar els espais d’opinió dels mitjans escrits i les tertúlies televisives i radiofòniques d'un total de quatre diaris catalans d'àmbit nacional, cinc mitjans digitals, vuit tertúlies radiofòniques i cinc de televisió. L'informe elaborat durant l'últim trimestre de l'any passat, mostra com les dones han signat el 29% d'els articles o intervencions, i els homes el 71% restant.
Ara fa quatre anys, Jessenia Lagos, psicòloga per la Universitat d’Hondures, va arribar a Espanya amb la seva filla, buscant un futur millor. Com a dona indocumentada només va poder accedir a fer tasques de la llar. Mica en mica, i compartint les experiències i el seu dia a dia amb altres hondurenyes dedicades a les cures i la llar, es va adonar de la vulneració de drets que patien les dones migrants al nostre país i es va posar les piles per posar-hi remei.