Diners ètics, societat en positiu
Cómo cambiar el mundo con tu dinero (Editorial Icària), de l'economista i tècnic de FETS, Xavier Teis, és un manual d'iniciació a l'omnipresent i sempre complex món de les finances. Ja ho diu Arcadi Oliveres al seu pròleg, el llibre de Teis «compleix sobradament un triple objectiu: aprenentatge, denúncia i presentació d'alternatives». Ahir es va presentar a Girona, amb la complicitat de la Coordinadora d'ONG Solidàries, Setem-Girona i Justícia i Pau.
La recepta per canviar el món amb els diners sembla senzilla: prendre consciència de la mobilitat que poden tenir els diners, un cop els dipositem a l'entitat bancària, i actuar en conseqüència. És a dir, escollir una entitat financera ètica -Coop57, FIARE, Oikocrèdit o Triodos - en funció dels serveis que necessitem, que treballi amb criteris de participació i democràcia, transparència i coherència, i amb l'objectiu de transformar la societat en positiu.
Si haguéssim preguntat, a tota la gent que al 2003 va participar a les grans manifestacions contra la guerra de l'Iraq, si volien finançar amb els seus diners aquesta guerra, la resposta hagués estat un no rotund. Tot i així, és probable que, sense saber-ho, molts d'aquests manifestants tinguessin diners en bancs convencionals que a través de les seves inversions estaven finançant armes per a la mateixa guerra. Per això, diu Teis, «ens cal prendre consciència». I en aquest procés, el consum quotidià, no en pot quedar exclòs: saber el què comprem (com ha estat fabricat, amb quins criteris laborals i mediambientals) i a qui ho fem (si en comerços de proximitat o ens grans superfícies), facilitarà la transformació social.
Per al jove Teis -només té 29 anys i ja roda per tot Catalunya explicant l'entrellat de la nostra economia- és una qüestió de lògica: els diners, actualment, són la força més poderosa que mou el món. Si canviem l'orientació dels nostres diners, de les nostres inversions, d'alguna manera podem canviar el món. Incidir de forma significativa per una transformació social en positiu participant, per exemple, en una economia social i solidària, que prioritza les persones davant el lucre. L'economista remarca que la banca ètica ens retorna a la idea que els diners només són una eina d'intercanvi i que mai han de ser una finalitat.
La bombolla immobiliària, l'especulació alimentària o l'evasió fiscal (calculada en uns 60-80 mil milions d'euros anuals a Espanya) són algunes de les males pràctiques denunciades en el seu llibre. Teis, a més, fa referència a la perversió d'un sistema que practica sense rubor la Teoria de les Portes Giratòries. És a dir, de com persones claus de l'esfera econòmica passen a l'esfera política, i al revés: Mario Draghi, abans a Goldman Sachs i un dels artífexs del maquillatge de les xifres gregues abans del seu rescat, seria un dels exemples d'aquesta teoria. Però la llista és extensa: Pedro Morenés, ara ministre de Defensa i abans a l'empresa armamentística espanyola INSTALAZA; Luis De Guindos, abans a Lehman Brothers i ara ministre d'Economia, Rodrigo Rato, que va passar a Bankia i abans havia estat ministre d'economia espanyol i director de l'FMI, i un llarg i vergonyós etcètera.
Després de la breu lliçó d'Economia del professor de la UdG, Josep Vicenç Eres, de la presentació de les principals campanyes sobre finances ètiques per part de Setem, i de la presentació del llibre, per part de Teis, el públic va poder formular algunes de les preguntes i , en temps convulsos com els que estem patint, no va faltar qui volia saber els riscos que implica la banca ètica. Segons Teis, la banca ètica ofereix les mateixes garanties legals, de regulació i normativa que la resta. Però com que és una banca que inverteix en economia productiva i no especulativa, no hi ha oscil·lacions tan brusques i es redueixen els riscos als sotracs. Una dada a tenir en compte: els impagats són tres vegades menys en la banca ètica que en la banca convencional.
Enllaços d'interès
Informació sobre totes les opcions banca ètica a Catalunya: www.bancaetica.cat
Web que disposa d'un cercador per saber què en fa el teu banc dels teus estalvis i denunciar-ho: www.bancalimpia.org
