DAVID MARTÍNEZ (La Nave Va): “Les amenaces a l’entorn natural són a tot arreu”

La Nave Va està acostumada a sacsejar les aules i les platees amb propostes teatrals sobre temes incòmodes com la violència de gènere, l’assetjament, la identitat i diversitat, la vulneració dels drets humans... Martínez és l’autor i director de l’obra “Com qui sent ploure”, que s’estrena en el marc de Temporada Alta. Un clam per tornar a posar la natura al centre de les nostres vides

El 12 d'octubre del 2019 milers de peixos van aparèixer morts a la llacuna del Mar Menor. Les imatges de peixos saltant per intentar sobreviure a la manca d'oxigen eren esfereïdores. La natura ens dona molts avisos que els recursos són finits, que cal posar fre al nostre consum desmesurat, que els problemes mediambientals generats per la cobdícia posen en perill la nostra pròpia supervivència i la del Planeta...qui segueix fent com qui sent ploure?

Molta gent no vol posar atenció en allò que és important. Però jo crec que d’entrada hem de parlar de les empreses que són qui més es beneficien d’aquest sistema que els dona molts diners. I després també hem de parlar dels polítics i de la societat. Fem com si sentíssim ploure perquè no volem renunciar, no volem reduir, ens deixem arrossegar perquè ens dona més satisfaccions a curt termini. Al final és una qüestió de corresponsabilitat, on cadascú hi té la seva part.

“Com qui sent ploure” pren com a excusa l’ecocidi del Mar Menor de Múrcia, per parlar-nos d’un problema global.

Sí, les amenaces a l’entorn natural són a tot arreu. Aquí a prop tenim les amenaces a la Costa Brava, però el Delta de l’Ebre també està amenaçat, el Delta del Llobregat... i hi ha també l’Albufera de València, el Parc de Doñana, les Tablas de Daimiel... Tots ells, ecosistemes paradigmàtics, que estan en perill. I si obrim una mica més el focus, aquest perill el trobem a França, al Marroc, als EUA...El Mar Menor és un mirall del què ens està passant amb aquest sistema que té una mirada extractivista de la natura, i que la tracta com si es pogués fer el que vol amb ella.

Vosaltres dieu que heu fet una obra documental i poètica. Explica’ns-ho

La nostra obra està dins del cicle de teatre Verbatim de La Planeta. Verbatim en llatí vol dir paraula per paraula. O sigui que tot el que surt a l’obra no és ficció, són entrevistes que hem fet nosaltres directament, o bé ressenyes de llibres -Pànniker, Jordi Pigem...-.  Per tant és un teatre documental on tot el que s’hi diu és cert, de la vida real. Això fa que hi hagi el risc que sigui un allau de dades, d’informació, i acabi sent un espectacle molt feixuc. I aquí hem apostat per la poesia visual perquè hi apareix un personatge, que és la natura, que no parla. Volíem que hi fos i que parlés. Això ens ha obligat a fer una recerca molt més visual, molt més poètica, i a imaginar-nos com ens comuniquem amb algú que no parla el nostre llenguatge.

He vist que per preparar el text heu fet moltes entrevistes. Amb qui heu parlat?

Amb molta gent! Primer de tot amb gent de Múrcia implicada d’alguna manera amb l’ecocidi del Mar Menor, com l’Eduardo Salazar, que és qui porta el cas Topillo, la causa judicial contra les empreses contaminants de la Llacuna; la Teresa Vicente que és la impulsora de la ILP del Mar Menor que es va aconseguir aprovar al Congrés dels Diputats; amb la Paqui Giménez-Casalduero, una científica que porta 30 anys investigant el Mar Menor; amb Josep Maria Mallarach, geòleg i biòleg d’Olot, amb l'activista Sergi Nuss, també hem parlat amb una economista, amb agricultors, veïns, polítics, activistes, pescadors, i un llarg i llarg etcètera. Hem parlat amb el màxim nombre de persones perquè volíem fer una polifonia en la que apostem no tant per qui està parlant, si no que és com un cor grec que representa un humà que parla des de les diferents mirades sobre el què està passant i en contraposició, hi ha la natura.

L’obra fa una potent denúncia a la mentalitat extractiva dels recursos que té la humanitat, i ho reforceu amb quatre fòrums finals. Qui són els convidats i convidades d’aquests fòrums?

A cada sessió hi haurà persones diferents. El dia de l’estrena, el 12 d’octubre, vindrà la Teresa Vicente que és la directora de la Càtedra de Drets Humans i Drets de la Natura de la Universitat de Múrcia i impulsora de la ILP del Mar Menor. És un luxe tenir-la aquí perquè ara mateix és una referent mundial en aquest tema. I aquest dia també vindrà en José Manuel Chica, que és el director del Taller El Hábitat i que ens ha acompanyat durant tot el procés creatiu, en tot el que està relacionat a la cura de l’energia. Gràcies a ell, farem una cosa que no s’ha fet mai a teatre: crear uns codis de llum que generen una energia perquè l’obra no tingui interferències per fer arribar el missatge emocional al públic.

El 13 d’octubre vindrà Adriana Golia que és la presidenta de l’Associació de Permacultura ATTA i impulsora de la ILP del Mar Menor, a Catalunya. El dia 14, tindrem l’Eduardo Salazar que és l’advocat de la causa Topillo i que és també un dels protagonistes de l’obra, i també l’Enric Pardo, exregidor de sostenibilitat de l’Ajuntament de Girona i membre de l’Associació de Naturalistes de Girona. I ja l’últim dia vindrà la Gemma Carbó que és presidenta del ConArte i directora del Museu de la Vida Rural de Catalunya, i  l’Eduard Ribot, l’advocat de SOS Costa Brava. Són persones que tenen vides diverses i que ens poden enriquir molt amb el debat posterior perquè hi ha tot el tema de les conseqüències que se’n deriven d’aquest sistema, com les migracions climàtiques o el creixement de la desigualtat, que vosaltres també treballeu a la Coordinadora.

Si voleu assistir a alguna de les funcions que es faran a la Sala La Planeta, us deixem els horaris:

L'obra té una durada d'1hora i 45 minuts (aprox.) i les entrades ja són a la venda aquí >>>