Crònica des de Dakar

Aquesta edició del FSM arriba en un context innegable de crisi estructural del sistema capitalista i d'aquí la seva importància com a espai, no ja d'elaboració i discussió d'alternatives, sinó d'articulació i enfortiment de xarxes per a l'acció. Si el Fòrum Social Mundial va néixer com contrapunt al Fòrum Econòmic Mundial de Davos, avui, deu anys després de la seva primera edició, s'ha convertit, a pesar dels seus límits i contradiccions, en el principal espai de trobada internacional d'una gran diversitat d'organitzacions i moviments socials que aposten, amb diferents enfocaments i matisos, per un paradigma radicalment diferent al servei de les persones i de l'ecosistema.

Des del primer Fòrum Social Mundial a Porto Alegre, al gener del 2001, fins a la present edició, el mapa global de la protesta ha canviat substancialment. Si el FSM va sorgir a la calor de Seattle, en un moment d'auge del moviment altermundialista, connectant amb l'esperit i el sentir del moviment emergent i erigint-se com un dels seus principals referents, avui la situació és molt diferent. Ens trobem en un període de descens de la protesta a nivell internacional, amb algunes excepcions notables com les mobilitzacions per la justícia climàtica, i una major focalització del conflicte a nivell regional, nacional i local contra agressions específiques als drets socials, laborals, mediambientals. El Fòrum Social Mundial ha perdut centralitat tant externa com interna, però, mancant referents millors i en un context de crisi sistèmica i de necessitat d'articulació de les lluites, és el millor dels espais existents.

Al llarg d'aquesta setmana, uns seixanta mil participants de més de 1250 organitzacions, gairebé la meitat africanes, es reuniran en la capital de Senegal per a plantejar alternatives i, sobretot dissenyar estratègies d'acció per a plantar cara als embats del capitalisme. De fet, a pesar de la crisi i del descrèdit del sistema, les polítiques neoliberals continuen i s'intensifiquen i existeix una enorme dificultat per a traslladar, sobretot a Europa, i amb excepcions com França i Grècia, aquest malestar social en mobilització i protesta. Amèrica Llatina ha estat aquesta última dècada la baula feble del neoliberalisme a escala global i ara el nord d'Àfrica, amb Tunis i Egipte al capdavant, apunta a un nou despertar. El Fòrum Social Mundial repassarà sens dubte aquesta cartografia de les resistències.