Contra la pobresa energètica, recuperem l'aigua
«Em dic Sònia, tinc 33 anys, dos fills. Un de 13 i una altra de 7. Estic vivint en un pis d’okupa i només demano que m’ajudin a tenir els recursos que necessita tot ésser humà, la llum i l’aigua. Porto dos mesos així i això va molt lent». Així comença el reportatge de 20 minuts “Recuperem l’aigua” que ha editat Enginyeria sense Fronteres.
“A dos quarts de 7, amb les espelmes, ens n’anem al llit”, continua explicant la Sònia, d’esquenes a la càmera. El vídeo denuncia a través de les veus de persones afectades i de representants de l’Aliança contra la Pobresa Energètica i de la PAH, la manca d’aigua que pateixen les famílies que viuen en habitatges recuperats o ocupats. És a dir, en vivendes sense contracte de lloguer vigent ni una hipoteca al seu nom.
“Recuperem l’aigua” se centra en la vulneració al dret humà a l’aigua i al sanejament, reconegut internacionalment per l’ONU des del 2010. Enginyeria sense Fronteres destaca que els talls injustificats es deuen al fet que a Catalunya el 80% de la gestió de l’aigua és privada, mentre que a la resta del món el 80% és de gestió pública. El model privat, segons l’entitat, fa que els interessos econòmics i mercantils vagin per damunt les persones.
Tot i que la pressió social va derivar en l’aprovació per unanimitat de la llei 24/2015 contra l’emergència habitacional i la pobresa energètica, els casos de famílies sense aigua ni llum es multipliquen. “La llei dóna la garantia de tenir accés a l’aigua. El problema és que el govern no està desplegant la llei i que els convenis no els signa ningú”, apunta Campuzano al vídeo.
La mancança d’aigua es relaciona directament amb problemes a la salut física i mental, tal com assegura al vídeo Ana Novoa, de l’Agència de Salut Pública de Barcelona. Isabel Ureña, del Col·legi Oficial del Treball Social de Catalunya, també aporta dades al reportatge: Gairebé la meitat de les famílies monoparentals encapçalades per dones estan en risc de pobresa.
Informació extreta de xarxanet.org
