Contra la Pena de Mort
Avui és el Dia Mundial Contra la Pena de Mort. Des d'Aministia Internacional-Alt Empordà, ens recorden que dues terceres parts del món diu no a la pena de mort. Entre els països que la mantenen, els Estats Units, la Xina, l'Iran i l'Aràbia Saudita, que aglutina el 90 % de les execucions. A continuació, podeu llegir el comunicat elaborat per Amnistia Internacional, amb motiu d'aquest 10 d'octubre.
La tendència abolicionista de la pena de mort continua, malgrat la resistència de diversos països
•Més de 140 països, dues terceres parts, diuen no a la pena de mort.
•Cada any, més països renuncien a l'execució com a condemna, mentre que els estats que la mantenen estan cada vegada més aïllats.
•La Xina, l'Iran, l'Iraq, l'Aràbia Saudita i els Estats Units formen un grup de països irreductibles que aglutina el 90% de les execucions.
•L'Aràbia Saudita és un dels estats que es manté més ferm: va triplicar el nombre d'execucions el darrer any. Amnistia Internacional demana, a través de www.actuaambamnistia.org, que es commuti la pena a Siti Zainab Binti Duhri Rupa, ciutadana indonèsia condemnada a mort l'any 2000 després d'un judici irregular.
•Avui 10 d'octubre, comença una mobilització d'activistes d'Amnistia Internacional per rebutjar la pena de mort, que s'estendrà fins a finals de novembre, en un mínim de 37 ciutats de l'Estat. A Catalunya hi haurà mobilizacions a Girona, Vilafranca del Penedès i Igualada, a més de a la capital.
En ocasió del 10º aniversari del Dia Mundial contra la pena de mort, que se celebra avui 10 d'octubre, Amnistia Internacional vol remarcar la tendència mundial cap a l'abolició de la pena capital.
Avui, més de 140 països - dos terços del total-, diuen no a la pena de mort i cada any augmenta el nombre d'estats que renuncia a l'execució com a condemna. En deu anys, els països que apliquen la pena capital s'han reduït en més d'un terç. Una dècada enrere, es van enregistrar execucions a 31 països. El 2010, la xifra s'havia reduït a 23 estats, i aquest darrer any, a 20.
A finals d'aquest any, l'Assemblea General de l'ONU examinarà i sotmetrà a votació una quarta resolució sobre una moratòria de l'ús de la pena de mort, que suposarà un nou pas cap a l'abolició. Des de la primera resolució, de desembre de 2007, es va incloure la pena capital a l'agenda mundial i diversos països han considerat eliminar la pena capital.
Un grup d'irreductibles
Tanmateix, encara queden països on la pena de mort és una realitat. Hi ha més de 20.000 persones a l'espera de ser executades, en 58 estats on aquest càstig és legal. Entre aquests països, hi ha un grup de cinc irreductibles que aglutina el 90% de les execucions.
Les dades de la Xina -on milers de persones són executades cada any-, no són concretes, perquè les informacions relacionades amb la pena de mort són secret d'estat i revelar-les pot comportar la presó. A l'Iran, on s'executen menors i persones acusades d'adulteri i sodomia, s'hi han produït almenys 182 execucions oficials fins al setembre de 2012, 35 de les quals en públic. A més, Amnistia Internacional té indicis de 100 execucions més que, tanmateix, no han estat confirmades.
A l'Iraq, en el que portem d'any, 96 persones han estat executades, moltes de les quals després de procediments judicials irregulars i de confessions obtingudes sota tortura.
Els Estats Units, l'únic país del continent americà que continua aplicant la pena de mort, ha executat 30 persones aquest any.
El darrer dels irreductibles, l'Aràbia Saudita, va executar almenys 82 persones. La xifra triplica el nombre de morts de l'any anterior.
El cas de Siti Zainab Binti Duhri Rupa (Aràbia Saudita)
A l'Aràbia Saudita els procediments judicials sovint incompleixen les normes internacionals sobre judicis justos. Excepcionalment es permet a les persones acusades explicar-se formalment amb assistència lletrada i en molts casos no són informades sobre la marxa del procés. Per tant, poden ser declarades culpables amb les confessions obtingudes mitjançant coacció o engany.
Els treballadors i treballadores migrants procedents de països d'Àfrica o Àsia pateixen les conseqüències d'aquestes irregularitats. No coneixen l'idioma, no tenen parents a qui recórrer ni disposen dels recursos per fer front als processos.
Aquest és el cas de Siti Zainab Binti, empleada domèstica, procedent d'Indonèsia, condemnada a mort. L'any 2000 va ser detinguda en relació amb l'homicidi de la persona per a la qual treballava. Durant l'interrogatori policial, "va confessar" l'homicidi. Durant el procés, Siti Zainab Binti no va comptar amb garanties jurídiques, no va tenir advocat ni assistència consular i ni tan sols va entendre la sentència.
Mobilitzacions d'activistes d'Amnistia Internacional
Activistes de l'organització es mobilitzaran per rebutjar la pena capital, una violació del dret humà a la vida, des del 10 d'octubre -Dia Mundial contra la pena de mort- fins a finals de novembre. 37 ciutats de tot l'Estat, com Barcelona, Madrid, Màlaga i Bilbao, seguiran la mobilització, que finalitzarà el 30 de novembre, amb la celebració de la Jornada Ciutats per la vida.
Acte de carrer a Barcelona per revocar la pena de mort de Sakineh Ashtiani
Avui 10 d'octubre, el grup de Barcelona d'Amnistia Internacional Catalunya (AIC) traurà al carrer una performance per demanar l'anul·lació de la pena de mort imposada a Sakineh Mohammadi Ashtiani, acusada d'adulteri a l'Iran, on pot ser lapidada o executada a la forca en qualsevol moment. L'acció tindrà lloc a les 19.30h a la Plaça de Sant Jaume de Barcelona.
Amnistia Internacional considera Sakineh, amenaçada de pena de mort des de 2007, una presa de consciència. Aquesta dona és una de les 14 persones que, declarades culpables "d'adulteri dins del matrimoni", s'enfronten a la condemna capital a l'Iran.
Comunicat elaborat per Amnistia Internacional Catalunya
