Comunicat en relació a la moció de VOX sobre l'empadronament
Davant la moció presentada pel grup municipal de VOX a l’Ajuntament de Girona en relació amb la gestió del padró municipal, la Coordinadora d’ONG Solidàries hem emès el següent comunicat per expressar el nostre rebuig a una proposta que és jurídicament inviable, tècnicament inconsistent i socialment perillosa.
Comunicat en relació a la moció de VOX sobre l'empadronament
Davant la moció presentada pel grup municipal de VOX a l’Ajuntament de Girona en relació amb la gestió del padró municipal, la Coordinadora d’ONG Solidàries de les comarques gironines i l’Alt Maresme volem expressar el nostre rebuig ferm davant d’una proposta que considerem jurídicament inviable, tècnicament inconsistent i socialment perillosa.
La moció en qüestió presenta greus deficiències de fons i de forma. És especialment significatiu que estigui redactada en primera persona del singular, fet del tot improcedent en un document que hauria de representar la voluntat col·lectiva d’un grup municipal. Aquest element posa de manifest el caràcter personalista i la manca de cultura democràtica d’un partit que utilitza les institucions públiques com a plataforma ideològica.
1. El padró: un dret fonamental i una obligació legal
Cal recordar que el padró municipal és un registre administratiu de residència de fet, no un mecanisme de control jurídic ni de selecció poblacional. Així ho estableix la Llei reguladora de les bases del règim local de 1985 (arts. 15 i 17), que fixa el dret i el deure de tota persona a empadronar-se allà on resideix habitualment, independentment de la seva situació administrativa, nacionalitat o títol legal de possessió de l’habitatge.
Aquesta obligació es veu reforçada per les Instruccions tècniques per a la gestió del padró, aprovades per l’Institut Nacional d’Estadística (INE) per resolució de 17 de febrer de 2020, les quals especifiquen que no és exigible cap visat ni documentació més enllà de la identificació personal i la comprovació de residència de fet. En cap cas la situació legal de la persona pot ser un impediment per empadronar-se.
2. VOX vol convertir el padró en una eina de control de fluxos migratori
La moció presentada per VOX parteix d’un relat alarmista i criminalitzador que associa padró i frau social, i proposa incrementar les inspeccions i vincular el registre al control penal i a la retirada de prestacions. Aquest plantejament és incompatible amb la normativa vigent, que en cap cas atribueix als ajuntaments competències en matèria de control migratori —les quals corresponen al Ministeri de l’Interior i al Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions.
Amb aquesta proposta, VOX pretén desvirtuar la funció del padró i convertir-lo en una eina d’exclusió i fiscalització, quan hauria de ser un instrument de visibilització, planificació i garantia de drets bàsics com la salut, l’educació i els serveis socials. Aquesta actitud no només és jurídicament inviable, sinó que fomenta l’odi i l’estigmatització de les persones migrades.
3. El decàleg de la Generalitat no contradiu la llei, la desenvolupa
La moció també ataca el Decàleg per garantir l’empadronament a Catalunya, elaborat pel Departament d’Igualtat i Feminismes. Aquest document no té caràcter normatiu, però sistematitza criteris d’aplicació que ja estan previstos per la normativa vigent, amb l’objectiu de garantir una aplicació homogènia i justa de l’empadronament arreu del territori.
La gestió del padró, tot i ser una competència municipal, pateix una gran disparitat de criteris, fet que genera desigualtats i inseguretat jurídica. Aquesta situació ja va ser denunciada fa més d’una dècada pel Síndic de Greuges, que alerta del paper del padró com a frontera interna i mecanisme d’exclusió diferencial.
4. Garantir l’empadronament és un deure institucional
Els ajuntaments tenen el deure legal de garantir l’empadronament de totes les persones que resideixen al municipi, i no poden condicionar aquest dret a criteris subjectius, ni utilitzar-lo com a eina de control. L’empadronament és un acte de reconeixement institucional, que permet fer visible la presència de les persones, planificar polítiques públiques i fomentar la cohesió social.
En aquest sentit, rebutgem la proposta de VOX per ser contrària a dret, contrària als principis democràtics i contrària a la convivència. És una proposta que no aporta cap solució real, sinó que busca dividir i alimentar prejudicis, en línia amb l’estratègia de l’extrema dreta d’utilitzar les institucions per generar odi i fractura social.
5. Una resposta política clara contra l’exclusió
Valorem molt positivament que tots els grups municipals hagin votat en contra d’aquesta moció, deixant clar que Girona no vol polítiques d’exclusió ni discursos de l’odi. Aquest rebuig unànime envia un missatge polític contundent: els drets bàsics no es negocien, es garanteixen.
La ciutat de Girona ha demostrat que existeix un consens institucional en defensa dels drets humans, de la legalitat vigent i de la cohesió social com a principi fonamental de convivència.
Des de la Coordinadora d’ONG Solidàries ens comprometem a continuar treballant perquè aquest consens es tradueixi en polítiques públiques actives d’ inclusió, i perquè el padró municipal sigui una eina al servei de les persones, mai una barrera per als seus drets.
Davant dels discursos que divideixen, apostem per una ciutat que reconeix, acull i protegeix. Perquè el padró no és un mur, és una porta oberta a la convivència i a la dignitat.
Comarques gironines, 16 d’abril de 2025
