Com captar fons per a la teva entitat?

7 plataformes de crowdfunding comparades (II). Article de Jaume Albaigès, per a tecnONGlogia.org

Després d'haver fet una descripció individualitzada dels trets més destacats de set plataformes online que les ONL poden fer servir per captar fons, en aquest nou article unifico en una sola taula comparativa tota una sèrie de característiques amb la intenció de facilitar la tria de la plataforma més adequada per a cada entitat, projecte o activitat a finançar. Començo amb una descripció dels 30 aspectes que valoraré.

Ítems

Sobre les iniciatives a finançar

1. La iniciativa a finançar ha de ser un projecte?

En general les plataformes de crowdfunding clàssic (recordem: Verkami, Goteo, Microdonaciones y Lánzanos) obliguen a presentar un "projecte", és a dir, una iniciativa concreta amb un resultat definit. Per tant, en general no és possible recollir diners per a l'entitat en sentit genèric, ja sigui directament o aprofitant altres mecanismes (sortejos, etc.). Tot i que en general el concepte "projecte" ven més, a vegades, per necessitat o oportunitat, es poden fer accions amb un enfocament diferent. Algunes plataformes ofereixen, en aquest sentit, més flexibilitat.

2. Hi ha un import mínim a sol·licitar?

En general no. Alguna plataforma recomana un import mínim per considerar el projecte suficientment rellevant.

3. Hi ha un import màxim a sol·licitar?

En general no. Alguna plataforma recomana un import màxim per tal de fer més probable l'èxit del procés de captació.

4. Es pot modificar la quantitat inicialment sol·licitada?

En general no, atès que es demana una valoració objectiva i raonada de la iniciativa a finançar. Normalment es consideraria una falta de rigor que es produís aquesta necessitat. Des d'una altra perspectiva, iniciatives que no assoleixen un bon ritme de captació podrien reduir el seu objectiu inicial amb la intenció de fer créixer el percentatge obtingut i animar els donants a arribar a la quantitat final.

5. Es cobra només si s'arriba al 100% de l'objectiu fixat?

En general sí. En altres paraules, si l'entitat no aconsegueix els diners demanats no obté ni un euro, encara que estigui al 99%. Això és així perquè es considera que la quantitat demanada és la mínima imprescindible per poder executar el projecte amb garanties. Quan s'està prop de la quantitat final i del límit temporal, l'entitat pot fer una aportació que permeti assolir el 100% i no perdre els diners. Algunes plataformes no condicionen el cobrament a l'objectiu del 100% i d'altres separen els objectius en trams (obligatori + opcional).

6. Es pot sobrepassar la quantitat demanada?

En general sí. Es considera que un sobrefinançament permetrà una millor execució del projecte (qualitativa, quantitativa, en recompenses als donants, etc.). A vegades, quan l'entitat assoleix l'objectiu de finançament en un termini breu, modifica el contingut del projecte a l'alça per tal de seguir animant les donacions.

7. Existeix un temps límit per obtenir els diners?

Sí, totes les plataformes demanen fixar una data límit. En alguns casos és la pròpia plataforma, en d'altres es deixa la decisió a l'organització. D'entrada semblaria que disposar de certa flexibilitat en la fixació de la data és positiu, particularment si la quantitat a recaptar és elevada. Però també cal tenir en compte que un projecte que s'arrossega massa temps sense incrementar donacions difícilment n'aconseguirà més. En qualsevol cas, la clau està en dissenyar una bona estratègia de difusió i dinamització de la campanya tenint en compte el temps disponible i marcant indicadors de progrés intermitjos.

8. El temps límit el marca la plataforma o l'usuari? En el primer cas, de quants dies es disposa?

La majoria de plataformes donen la iniciativa a l'entitat, però hi ha excepcions significatives.

9. Cal oferir recompenses als donants?

En el crowdfunding clàssic, molt vinculat a les produccions culturals, és habitual oferir als donants algun tipus de contraprestació (un exemplar del producte, entrades, merxandatge...). En molts projectes socials aquesta pràctica pot ser difícil d'aplicar. En aquest sentit, les plataformes adreçades específicament a ONL són més laxes en aquest apartat.

10. Els potencials donants poden participar d'alguna manera en la definició de les iniciatives o demanar-ne més informació?

La majoria de les plataformes disposen de mecanismes que permeten la interacció bidireccional entre promotors i públic (blogs, fòrums, preguntes i respostes, comentaris, etc.). Això en alguns casos afavoreix la implicació dels donants més enllà de la simple donació, tot aportant idees, coneixement o participació directa. En qualsevol cas, que els usuaris de les plataformes puguin preguntar / comentar el que considerin oportú a les entitats és una contribució a la transparència i, per què no, a l'eficiència dels projectes.

11. Es pot informar de l'avenç del projecte?

En línia amb l'anterior, que l'entitat pugui aportar nova informació rellevant a mesura que passen els dies pot ajudar a mantenir viu el projecte i, per tant, a impulsar les donacions.

12. Es poden publicar fotografies o vídeos?

En general sí. Fins i tot alguna plataforma obliga a disposar d'un vídeo de presentació. En tot cas, cal tenir present que una bona imatge del projecte aproparà les donacions.

Sobre els donants

13. És visible públicament qui ha donat suport a un projecte?

En general sí, tot i que els usuaris poden registrar-se amb un sobrenom. La visibilitat dels noms, particularment quan són reals, és un factor d'impuls de les donacions (si una persona a qui conec ha donat, m'anima a fer-ho). En la banda contrària hi ha qui diu que la manca de privacitat pot desincentivar la donació (particularment en projectes que puguin tenir associada certa polèmica). De totes maneres, la possibilitat de no utilitzar el nom real sempre és una alternativa.

14. Són visibles públicament les quantitats donades?

En aquest cas hi ha força disparitat entre les plataformes. Podem anotar les mateixes consideracions que en punts anteriors. Veure donacions prèvies d'una determinada quantitat pot marcar una pauta en les donacions posteriors, particularment quan els donants es coneixen. Conèixer noms i quantitats donades també pot ser d'utilitat per a les organitzacions a l'hora d'adreçar-se de forma específica a determinades persones per convidar-les a donar.

15. Existeix un perfil públic d'usuari?

En general sí, però en menys casos que en el del suport directe a un projecte concret. Estudiar els perfils públics podria, un cop més, ajudar les ONL a l'hora de cercar donants específics o de demanar suport en la socialització de la iniciativa.

16. Hi ha un import mínim de donació?

En general no, però s'entén que no té sentit donar menys d'un euro. De fet, jo diria que donar "un" euro tampoc no té massa sentit. Alguna plataforma marca el punt de sortida als 5 €.

17. Hi ha un import màxim de donació?

En general no. Això justifica la meva crítica a la mala traducció que representa el concepte micromecenatge. Els grans donants són benvinguts! Una plataforma fixa el límit en 5.000 €, que tampoc és un límit massa estricte.

18. L'entitat impulsora de la iniciativa rep o rebrà informació dels donants (nom, adreça i quantitat donada)?

Aquest és un punt clau en la tria de la plataforma. Tota organització que faci una acció d'aquesta mena hauria de tenir molt interès a conèixer quines persones li han donat suport (tant si s'arriba al 100% com si no) per tal de treballar-ne la fidelització a llarg termini (i començant per fer l'agraïment corresponent, clar). En aquest sentit hi ha molta disparitat, des de plataformes que no ofereixen res fins a d'altres que ho donen tot, passant per algunes que ho fan sota demanda de l'entitat.

Sobre la plataforma

19. Cal pagar per fer servir la plataforma? En cas afirmatiu, quant?

Habitualment, i és lògic que sigui així, les plataformes es queden un percentatge de la quantitat recollida pel projecte (al qual cal afegir, si s'escau, les comissions per les transaccions financeres, vegeu el punt següent). Això vol dir que quan es fa el càlcul de l'import a demanar cal incloure-hi aquesta despesa, que sol estar entre el 5% i el 8%. Algunes plataformes, però, fan descomptes per a ONG i d'altres compten amb patrocinis complementaris o tenen acords amb entitats financeres i no repercuteixen cap cost pel dret d'ús.

20. Cal pagar una comissió per les transaccions financeres? En cas afirmatiu, quant?

Aquest és un dels punts més foscos, per mal documentat, de la majoria de plataformes. Algunes plataformes distingeixen el dret d'ús ja comentat de les comissions que els cobren les entitats financeres (bancs, caixes, PayPal) per gestionar els pagaments amb targeta. A més, sobta veure que parlant concretament de PayPal els números no acabin de quadrar en les diferents plataformes. En fi, un cost més a tenir en compte.

21. Està ben integrada amb les xarxes socials?

Ja hem dit que la difusió d'una acció de captació online és una part clau del potencial èxit que pugui assolir. La difusió l'haurà de liderar l'entitat, per descomptat, però també haurà d'aconseguir que la seva base social (inclosos els donants efectius) ho faci per tots els mitjans possibles. En aquest sentit, és important que des de la plataforma es faciliti el compartir la iniciativa a les xarxes socials de forma senzilla, fins i tot especificant que s'ha fet una donació. En general és una opció que es contempla, però algunes plataformes no ho han desenvolupat suficientment.

22. Ofereix widgets pels projectes?

Aquest és un dels punts que demostra que una plataforma té un cert nivell. Un widget és un tros de codi (habitualment HTML, Javascript o una barreja d'ambdós) que es pot incorporar fàcilment a un web extern de manera que s'hi visualitzi amb actualització permanent l'avenç de la recaptació d'un determinat projecte i que s'hi faciliti la donació. Els widgets permeten cridar l'atenció sobre l'acció de captació que s'està fent en una determinada plataforma sense necessitat d'haver-hi passat. En aquest punt dues anècdotes de l'enquesta: una plataforma em va preguntar què era un widget; una altra es va queixar del poc ús que en feien els impulsors dels projectes.

23. Cal autorització o validació prèvia del projecte o l'organització abans que pugui començar a recollir aportacions?

Aquest punt té molt diverses variants. En alguns casos cal validar l'organització, que a partir d'aquest moment és lliure d'impulsar tantes iniciatives com vulgui. En d'altres cal validar cadascun dels projectes amb independència de si se n'ha gestionat d'altres abans. També hi ha algun cas en què cal superar una votació prèvia dels usuaris de la plataforma abans que el projecte sigui pres en consideració (cal dir que al final les votacions creuades entre tots els aspirants acaben fent d'aquest un requisit gairebé absurd). I fins i tot en algun cas no hi ha cap mena de validació i tot funciona per relacions de confiança.

24. Es pot publicar més d'un projecte a la vegada?

En les plataformes clàssiques el més habitual és que no sigui possible. En d'altres casos sí que es permet.

25. Es permet la captació persona a persona?

Entrem en alguns punts que afecten a plataformes molt concretes. En les plataformes clàssiques s'entén que la captació la fa l'entitat que executarà el projecte. En algunes de les altres, però, es permet que terceres persones iniciïn accions de captació a benefici d'entitats, obrint-se un ventall de possibilitats prou interessant. La captació persona a persona és una de les grans assignatures pendents i alhora una de les grans oportunitats de les ONL.

26. Es permet la donació regular?

En el context clàssic és una pregunta que no té sentit, atès que hi ha una data en què finalitza el procés de captació. Només Teaming permet la captació regular d'un euro al mes dels membres d'un grup.

27. Quin és el nivell de dificultat del procés de pagament?

Aquest també és un aspecte important. Un procés de pagament excessivament llarg, complex o no integrat pot suposar un desincentiu per al donant que ja estava convençut. La millor opció per al donant, que algunes plataformes compleixen, és que la plataforma tingui la passarel·la de pagament completament integrada. Altres redirigeixen l'usuari a Paypal. No és una mala opció, però pels donants que no hi tinguin compte obliga a fer una doble alta (a la pròpia plataforma i a PayPal). Algunes plataformes permeten escollir entre els dos mètodes (passarel·la o PayPal). I fins i tot n'hi ha una que, en un exercici d'alt risc, convida a fer la donació per transferència.

28. És específica per a ONL?

En principi aquesta no hauria de ser una qüestió excessivament determinant a l'hora de triar una plataforma o altra, però sí que és cert que en algunes plataformes especialment adreçades a ONL s'hi noten alguns detalls positius, ja sigui en les condicions financeres, ja sigui en l'acompanyament a les organitzacions, etc. En alguns casos la concentració de projectes de naturalesa solidària pot ser un incentiu per poder captar aportacions de persones que han arribat a la plataforma atretes per una altra iniciativa. En el pla contrari podríem dir que les plataformes generalistes poden facilitar l'accés a públics nous aliens al sector. En qualsevol cas, convé tenir present que el donant accidental sempre és minoritari i que la majoria arriben per recomanació o demanda directa de la pròpia entitat o de terceres persones.

29. Es permet la comunicació privada amb els usuaris?

Encara que lògicament no posen les adreces electròniques a l'abast, algunes plataformes tenen sistemes interns de missatgeria que faciliten la interacció entre donants, usuaris en general i impulsors dels projectes. Sens dubte és una funcionalitat important en relació a la dinamització de les iniciatives.

30. En quins idiomes està disponible la interfície?

Algunes plataformes només compten amb la interfície en castellà. D'altres incorporen també el català. De forma minoritària apareixen l'anglès i les altres llengües de l'Estat. Bé, de fet, cap compta amb l'euskera.

Taula comparativa

En el seu moment vaig enviar a totes les plataformes un qüestionari pre-respost per mi mateix a partir de les informacions disponibles als seus webs per tal que validessin i/o aportessin informació complementària. Tothom va contestar, tret de Lánzanos, de manera que, exceptuant el cas d'aquesta plataforma, la informació hauria de ser prou acurada. Els ítems-preguntes estan plantejats de forma que es puguin respondre molt breument (Sí/No, una xifra, etc.) i així poder construir una taula fàcilment llegible. A més de la comparativa pròpiament conté més de 40 notes matisadores.

Podeu descarregar-la des d'aquest enllaç: 7 plataformes de crowdfunding comparades.