Banc Mundial i el Fons Monetari Internacional

INTRODUCCIÓ

En aquest document, de caràcter bàsic, la nostra pretensió és definir de manera mínima qui són i quin paper juguen el FMI (Fons Monetari Internacional) i el BM (Banc Mundial ) en la gestió i organització del procés de globalització que en bona mesura regeix les nostres vides. Partim d'una reflexió sobre la gènesi i evolució del procés de globalització tal i com l'entenem. Pensem que això és important, doncs tant el FMI com el BM han jugat i juguen un paper fonamental en la seva gestió i evolució. A partir de la pròpia informació que el BM i el FMI subministren a través de les respectives Webs, hem definit aquestes institucions i els seus trets característics tal com són presentats per ells mateixos. Hem fet un repàs, també, força detallat, de les característiques i eixos fonamentals dels programes de política econòmica confeccionats per aquestes institucions i aplicats amb el vist-i-plau de la majoria de governs del món. També hem inclòs, a mode de resum, les conseqüències més importants que sobre la població i el medi han comportat i comporten aquests programes. Això ho hem fet, tant pel que fa als països perifèrics com pel que fa al cas concret de l'estat espanyol, on hem intentat visualitzar algun dels àmbits agredits per aquest tipus de polítiques. Per acabar, adjuntem al document un annex amb alguns casos concrets que pensem que són suficientment exemplificadors del paper jugat per aquestes institucions. Queda per fer una anàlisi molt més precisa de tots els àmbits en que les polítiques neoliberals afecten d'una manera directa o indirecta i impossibiliten el desenvolupament d'una vida digna i coherent amb el medi que ens envolta.

BREU APUNT HISTÒRIC. CONTEXTUALITZACIÓ

Amb posterioritat a la segona guerra mundial, s'entra en una nova fase de l'evolució del capitalisme. Una nova etapa que estarà presidida per la creixent preponderància del comerç mundial multilateral. i per l'orientació paulatina de la producció cap a mercats més amplis que el que definien les fronteres dels Estats-nació ( això és especialment cert pel cas d'Europa occidental on a partir del 50 s'inicia la creació d'un espai econòmic supraestatal: la CEE). Es un període de creixement econòmic i de consolidació de grans empreses en l'àrea dels anomenats països del centre, que projecten la seva actuació cada cop més a nivell planetari. Les institucions que regularan el funcionament a nivell internacional del nou model productiu mundialitzat seran: el FMI (la vessant monetària), el BM (la vessant financera) i el GATT (Acord general sobre aranzels i comerç , la vessant comercial).

La creació d'aquestes institucions es decideix al 1944, a Bretton Woods, i la seva actuació (de la que nosaltres analitzarem les característiques generals) permetran anar assentant les bases de la progressiva globalització de l'economia que s'accelera a partir d'aquest moment.

Podríem distingir dues grans etapes en aquest procés. Una que aniria des de 1945 fins a mitjans dels 70, i que estaria marcada per un intens creixement econòmic als països del centre, amb un alt component industrial. Aquest creixement és altament generador de treball assalariat , especialment en l'àmbit de la gran indústria. Paral·lelament, al camp s'assisteix a la progressiva desaparició de la petita activitat productiva agrària tradicional, degut a l'expansió de l'activitat agropecuària industrialitzada (agrobusiness), basada en les tècniques de la revolució verda (grans explotacions, altament mecanitzades, amb gran consum d'energia , amb elevada utilització de fertilitzants químics i sintètics així com pesticides i, per tant, amb un brutal impacte ambiental). Tot això genera fortes corrents migratòries camp-ciutat, provocant un acusat creixement poblacional en les grans metròpolis.

En els països perifèrics, és principalment el BM, en col·laboració amb el capital financer privat , l'encarregat d'impulsar la construcció de les infrastructures de transport ( i hidràuliques) que permetran connectar importants territoris - fins llavors al marge de l'economia monetària - a la lògica del mercat mundial, cada cop més lligat als interessos de les grans corporacions industrials. Aquestes actuacions del BM estan especialment relacionades amb grans projectes del capital transnacional d'extracció de matèries primeres (recursos minerals i energètics ) o d'importants explotacions d'agricultura d'exportació destinada als mercats del centre. L'execució d'aquests projectes de "desenvolupament" serà una de les causes del creixement del deute extern als països perifèrics.

Amb la crisi energètica dels anys 70, provocada per l'increment del preu del petroli, la fallida del patró dòlar-or i l'esgotament del model industrial (fordista) en els països del centre, es produeix una fallida dels nivells de creixement econòmic en les economies centrals, que s'intentarà solucionar amb l'inici d'un profund canvi d'orientació en les polítiques econòmiques i amb un important salt endavant en els processos de globalització de les relacions econòmiques (s'inicia la segona etapa).

En aquesta segona etapa, es promou la implantació de les anomenades "polítiques neoliberals" contra les anteriors polítiques keynesianes, que ara és consideraran inefectives per la gestió del capitalisme. Les polítiques neoliberals suposen: desregulació progressiva dels mercats de treball i del capital, privatització creixent de les empreses i serveis públics, retallades en les polítiques pròpies de l'Estat del Benestar (Educació, Sanitat...). Per altra banda i en paral·lel, en aquesta nova etapa, s'incentiva una creixent deslocalització industrial cap a certs països de la perifèria (especialment del sud-est asiàtic i en menor mesura, certs països llatinoamericans), amb la finalitat d'abaratir els costos de producció. És el que es coneix com la Nova Divisió Internacional del Treball. En la indústria que roman al centre es produeix una forta reestructuració productiva (postfordista) que suposa una forta inversió i concentració del capital - que incrementa enormement la productivitat - i necessita, per tant, cada cop menys treball humà per produir quantitats cada cop majors de determinats productes de consum.

En aquest canvi d'orientació juguen un paper fonamental el FMI, el BM i el GATT. El FMI, a través de l'aplicació dels Plans d'Ajust Estructural ( PAE ) que obliguen als països de la perifèria a devaluar les seves monedes - la qual cosa abarateix més encara el cost de la força de treball - i a orientar la seva producció d'una manera molt més intensa cap a l'exportació. El BM, que incrementa la seva capacitat d'actuació per portar a terme en un temps rècord la creació d'infrastructures ( de transport, hidràuliques i energètiques ) perquè determinades àrees de la perifèria acompleixin el seu nou paper de producció industrial pel mercat mundial. I el GATT, especialment a partir de la firma de la Ronda Uruguai, aixecant progressivament les restriccions estatals a l'expansió del lliure mercat mundial en tots els àmbits.

En paral·lel a aquests processos a nivell global, s'intensifica l'ampliació dels anomenats "mercats regionals planetaris" (UE, TLC, APEC, MERCOSUR,...). Aquestes tendències accentuen l'extensió i consolidació de la producció i distribució a gran escala: les anomenades empreses transnacionals, que dominen els mercats mundials i provoquen la consegüent destrucció de la petita activitat productiva tradicional - intensiva en factor treball - que opera en els mercats locals. La qual cosa té efectes devastadors per l'ocupació i les condicions laborals, tant en el centre com en la perifèria del planeta. Les 500 majors empreses transnacionals són responsables del 25% del Producte Mundial Brut ( i del 70% del comerç mundial) però només ocupen a l'1.25% de la població global activa (Fortune, 1993). El creixement d'aquests darrers anys és, per tant, un creixement sense ocupació, segons les NNUU ( PNUD, 1993). S'incrementa doncs l'atur i la precarietat al centre, i s'estén l'exclusió generalitzada i la hiperexplotació a la perifèria.

ALGUNS TRETS SIGNIFICATIUS DEL PROCÉS DE GLOBALITZACIÓ

Pot plantejar-se que la globalització constitueix la fase actual del capitalisme que es construeix sobre la internacionalització però que integra elements significatius que la diferencien d'aquesta. Per això requereix una definició, una anàlisi específica i, sobretot, el disseny d'estratègies adequades per enfrontar-lo.

Juntament amb el domini del capital industrial transnacional, el procés de globalització, tal i com el coneixem, el defineixen altres trets característics:

La globalització suposa el domini del capital financer. Malgrat la importància de la internacionalització productiva, en l'actualitat el capital financer domina la internacionalització i determina les estructures de producció i l'intercanvi de béns i serveis. Ells són els que controlen bilions i bilions de dòlars que transiten d'un país a un altre cada dia.

Els mercats financers s'han convertit en el gendarme, el jutge i el jurat de l'economia mundial, cosa que esdevé preocupant - donada la seva propensió a veure els esdeveniments i les polítiques a través dels vidres deformadors de la por i l'avarícia. La magnitud de les transaccions financeres privades fa que els intents de control del "casino global" per part dels governs esdevinguin nuls. A hores d'ara, les reserves de tots els bancs centrals són menors a l'equivalnet dels negocis d'un dia als mercats mundials en moneda estrangera. L'import de les transaccions financeres supera en 50 vegades l'import de les transaccions financeres reals.

La globalització suposa concentració i jerarquització. La globalització no produeix interdependència sinó domini. Poden homogeneïtzar-se diversos valors socials, com el model de consum i certs elements de la cultura, però sempre imposant-se els dels centres dominants. S'expandeix el capital a nivell mundial respecte el seu àmbit d'operació i decisió però a diferents nivells: busca mercats en els països centrals (concentrant en els països de la OCDE més del 70% dels mercats, producció, inversió i consum) i reducció de costos en els països perifèrics ( baixos salaris, recursos naturals, generoses lleis ambientals).També es dóna una clara concentració de la propietat i els agents decisoris són cada cop menys i tenen cada cop més poder econòmic. L'operació del capital financer està encara més concentrada - més del 80% dels fluxos mundials provenen i van destinats a la triada que composen UE-TLC-JAPÓ i la seva àrea d'influència.

És una globalització concentrada i jerarquitzada, regida per poderossísimes organitzacions empresarials privades que, en un moviment permanent, creixen acumulant quotes creixents de poder econòmic.

La globalització com a expansió total del capital. Malgrat que la globalització fa referència, en general, només a l'expansió del capital productiu i financer fins a abarcar el món sencer, una visió adequada de la globalització suposa considerar-la com l'expansió del capital en tots els àmbits de l'activitat humana: globalització en profunditat a més de globalització en extensió. En la seva lluita pel màxim benefici, el capital busca expandir-se i tracta de trobar nous camps d'actuació i de recuperar aquells espais que, per diverses circumstàncies, havia abandonat. Així es converteix cada cop més en mercaderia aspectes de la visa quotidiana ( oci, relacions personals, patents sobre la vida,...) especialment, el capital tractarà de recuperar aquells espais que havia ocupat la i intervenció pública, en especial els serveis socials.
La globalització consisteix en que les forces econòmiques es regeixin exclusivament per les forces del mercat. A mesura que les empreses consideren necessària per la seva rendibilitat i competitivitat la producció transnacional, exerceixen pressions creixents en els governs perquè els proporcionin les condicions adequades per operar a nivell mundial. Això suposa, no només la liberalització creixent del comerç, sinó també llibertat d'entrada, d'establiments i d'igualtat de tracte, així com la llibertat per les transaccions internacionals, la desregulació i la privatització ( UNCTAD 1997 ).

Tot això suposa un canvi en les relacions entre el capital i els estats de forma que el primer subordini a les organitzacions polítiques.

La globalització com un procés autoritari. La democràcia suposava la dominació de l'economia per part de la política en benefici dels/les ciutadanes. Però, el model de relacions socials que imposa la globalització representa una negació profunda de la democràcia. El FMI, el BM o l'OMC no responen a cap mena de control democràtic.

A nivell europeu, la UEM es constitueix en un organisme amb un important dèficit democràtic on l'única institució comunitària votada pels i les ciutadanes, el Parlament europeu, juga un paper merament consultiu . És especialment greu la conversió dels bancs centrals nacionals i del BCE ( Banc Central Europeu ) en organismes independents dels governs.

EL BANC MUNDIAL( BM): CARACTERÍSTIQUES

Què és el BM?

Representa la vessant financera de l'actual "ordre" econòmic internacional. Actualment presidit per James Wolfenson.

Fundat el 1944, el BM és una de les més poderoses institucions financeres del món. Junt amb el FMI, formula i reforça decisions sobre la política econòmica de més de 75 països majoritàriament empobrits. El gran poder que tant el BM com el FMI tenen en l'actual context es deu, en bona mesura, a que altres institucions i governs neguen sistemàticament el crèdit als països que no han complert les exigències del BM i el FMI. Cal afegir que molts dels països sotmesos a la supervisió del BM i el FMI necessiten crèdits de manera desesperada.

Per qui està integrat?

El Grup del BM està integrat per...

• BIRF : Banc Internacional de Reconstrucció i Foment. Concedeix préstecs i assistència pel desenvolupament als països amb ingressos mitjans i als països més pobres amb capacitat de pagament. El nombre de vots dels membres està vinculat a les aportacions de capital que facin, que estan basades en la capacitat econòmica relativa de cada país. El BIRF obté la major part de capital a través de la venda de bons en els mercats internacionals.
• AIF : Associació Internacional de Foment. Concedeix préstecs sense interès als països més pobres. L'AIF depèn de les contribucions dels seus països membres més rics - entre ells alguns països en vies de desenvolupament - per a la majoria de recursos financers.
• CFI : Corporació Financera Internacional. Promou el creixement dels països en vies de desenvolupament tot recolzant al sector privat. En col·laboració amb altres inversionistes, la CFI inverteix en empreses comercials a través de préstecs i de participació en el capital social.
• OMGI : Organisme Multilateral de Garantia d'Inversions. Contribueix a fomentar la inversió estrangera en els països en vies de desenvolupament mitjançant l'atorgament de garanties als inversors estrangers contra pèrdues provocades per riscos no comercials. Proporciona, a més, serveis d'assessorament per ajudar als governs a atraure inversions privades i divulga informació sobre oportunitats d'inversió en països en vies de desenvolupament.
• CIADI : Centre Internacional d'Arranjament de Diferències Relatives a Inversions. Contribueix a promoure les inversions internacionals a través de procediments de conciliació i arbitratge orientats a resoldre les diferències entre els inversors estrangers i els països receptors.

D'on prové el diner del BM?

El BM obté el diner pel desenvolupament a les taxes més baixes d'interès en els mercats de capital mundials i, en el cas de l' AIF, de les contribucions dels governs membres més rics.

El BIRF, d'on provenen al voltant de les tres quartes parts dels préstecs anuals del Banc, obté pràcticament tots els seus fons en els mercats financers. És una de les institucions financeres més prudents i conservadores del món.

L'AIF fou creada en 1960 amb la finalitat de proporcionar assistència en condicions concessionàries als països que són massa pobres per demanar diner en préstec a les taxes comercials . L'AIF ajuda a "fomentar el creixement i a reduir la pobresa" de la mateixa manera que ho fa el BIRF, però valent-se de préstecs sense interès ( coneguts com crèdits de l' AIF ), assistència tècnica i assessorament en matèria de política econòmica. Els crèdits de l' AIF representen la quarta part del total de préstecs del Banc. Gairebé 40 països aporten contribucions als fons de l' AIF. Les nacions donants no són només els països membres industrialitzats com Alemanya, Estats Units, França, Japó i el Regne Unit, sinó també països en vies de desenvolupament com Argentina, Botswana, Brasil, la federació de Rússia, Hongria, la República de Corea i Turquia, alguns dels quals van ser ala vegada prestataris de l' AIF.

Cal dir que aproximadament el 80% dels diners que el BM usa pels seus programes prové de la venda dels bons del BM. Aquests bons que passen a ser propietat d'inversionistes privats, inclouen fons de jubilació, dotacions d'universitats, governs locals, esglésies i fons de pensions dels sindicats.

De la retòrica a la pràctica

És important distingir entre la retòrica del BM i la seva pràctica. La participació del BM en crèdits d'ajust (crèdits vinculats a l'acceptació de les mesures d'ajust estructural), que són altament perjudicials pel benestar de les poblacions afectades i pel seu medi ambient, ha crescut més d'un 100% en el període de 1997-1999.

El BM continua finançant projectes que violen els drets humans i malmeten el medi ambient violant la retòrica que caracteritza els seus informes i documents.

EL FONS MONETARI INTERNACIONAL ( FMI ): CARACTERÍSTIQUES

Què és el FMI?

El FMI va iniciar oficialment la seva existència el 27 de desembre de 1945 quan 29 països van signar el Conveni Constitutiu del FMI ( la carta orgànica de la institució ).Es va crear arran d'una conferència celebrada de l'1 al 22 de juliol de 1994 a Bretton Woods, New Hampshire, Estats Units.

Per qui està integrat?

El nombre actual de països membres és de 182.

El total de quotes és de 212.000 milions de DEG ( gairebé 300.000 US$ ).

Està format pels següents òrgans directius: Junta de Governadors, Comitè Monetari i Financer Internacional i Directori Executiu.

L'actual Director Gerent és Horst Köhler.

Quines són les seves finalitats?

El FMI es va crear per:

• fomentar la cooperació monetària internacional;
• facilitar l'expansió i el creixement equilibrat del comerç internacional;
• fomentar l'estabilitat canviaria;
• coadjuvar a establir un sistema multilateral de pagaments;
• posar a disposició dels països membres amb dificultats de balança de pagaments, temporalment i amb les garanties adequades, els recursos generals de la institució;
• escurçar la duració i fer minvar el grau de desequilibri de les balances de pagaments dels països membres.

Com es dirigeix el FMI

L'autoritat última s'exerceix pel consell de governadors que es reuneix, en principi, un cop cada any on es revisa la situació econòmica de cada país membre i es fan les recomanacions adequades segons la lògica del FMI.

Els governadors són els ministres de finances de tots els països membres i els seus vots són proporcionals a la quota de cada país. El consell delega l'autoritat directiva en el consell de directors executius. Existeixen 22 directors executius. Els països amb les majors quotes (USA. Regne Unit, Alemanya, Japó, França i Aràbia Saudí) tenen un director executiu cada un , mentre que els restants directors executius representen a diversos països, agrupats per criteris regionals. Els directors executius seleccionen un director gerent per organitzar la plantilla professional, però totes les decisions s'adopten pel consell de directors executius, que reparteixen els seus vots en nom dels diferents països en funció de les seves quotes . D'aquesta forma, els directors executius representen els interessos dels seus respectius països mentre que la plantilla professional i el director gerent representen la institució.

Quotes del FMI al 1992 (%)

El valor de les quotes es fixa d'acord al nivell del Producte Nacional Brut(PNB) del país contribuent i d'acord a la seva importància en el comerç internacional. La quota aportada per cada país determina el nombre de vots a que cada país té dret en les deliberacions de l'organisme.

• USA 19,9 Holanda 2,5
• R.U. 6,9 Bèlgica 2,3
• Alemanya 6,0 Espanya 1,4
• França 5,0 Suècia 1,2
• Japó 4,7
• Aràbia Saudí 3,6 Països industrialitzats 63,1
• Itàlia 3,2 Àfrica 6,6
• Canadà 3,3 Àsia 10,2

Quins són els mecanismes financers del FMI?

El FMI posa els seus recursos financers a disposició dels països membres a través de diversos serveis financers, mitjançant els quals un país membre pot efectuar compres ( girs ) de monedes d'altres països membres o DEG amb una quantitat equivalent de la seva pròpia moneda. El FMI imposa càrrecs sobre aquests girs i requereix que els països membres li recomprin (reemborsi) al FMI la seva pròpia moneda en un plaç determinat.

Quina és la situació a l'actualitat?

Crèdits i préstecs del FMI pendents de reembossament ( milers de milions de DEG, a 31 de juliol de 1999):

• Tot el món 63,6
• Àfrica 6,7
• Amèrica 17,6
• Àsia 20,3
• Europa 18,7
• Orient Mitjà 0,7

El FMI mantenia acords financers a favor de 94 països per una quantitat total de 63.600 DEG ( aproximadament 87.000 milions de US$).

LA POLÍTICA ECONÒMICA DEL FMI I DEL BM : MODELS ECONÒMICS NEOLIBERALS

Des de finals dels anys 70, les recomanacions de política econòmica de les institucions internacionals a les autoritats econòmiques dels diversos països ha consistit en l'aplicació de programes econòmics neoliberals. En els països del centre, després de la segona crisi del petroli de 1979, la OCDE aconsellà la utilització d'aquest tipus de programes justificats amb entusiasme per part dels organismes acadèmics i potenciats en la seva aplicació amb l'arribada al poder de Thatcher i Reagan. En els països perifèrics és ben sabut que, després de la crisi del deute, el FMI recolzat pel BM ha tingut el poder d'exigir dures estratègies d'ajust als països que a ells recorrien. És el que es coneix com els PAE (Programes d'Ajust Estructural) En conjunt, pot considerar-se que des dels anys 70, els programes neoliberals, confeccionats pel FMI i el BM, han constituït la recomanació, gairebé universal, de política econòmica tant en els països del centre com en els de la perifèria.

Línies generals dels programes econòmics aplicats pel FMI i el BM

Després de diagnosticar que els problemes econòmics dels països es deuen exclusivament a raons internes d'aquests ( minimitzant així la incidència d'elements externs al país ) - fonamentalment per restar vivint per sobre dels seus mitjans i per la seva mala gestió - el FMI i el BM consideren que, en primer lloc, el país ha de resituar-se en les seves possibilitats econòmiques reals. En el cas dels països perifèrics, a tot això se li ha d'afegir el fer front als seus compromisos respecte el deute extern - la qual cosa suposa un programa d'ajust dur, una recessió controlada, per col·locar el país novament en una via apropiada de creixement. Creixement que haurà d'assolir-se amb una economia oberta, principalment impulsant les exportacions, que permetran satisfer el servei del deute extern i exerciran el paper de motor del desenvolupament. Això implica la necessitat que el sistema productiu nacional assoleixi nivells de competitivitat internacional. A mig termini, si aquests objectius s'assoleixen, el mercat proporcionarà el desenvolupament i el benestar.
Per materialitzar aquest disseny, s'exigeix l'aplicació d'un programa estàndar de política econòmica format per tres blocs principals:

Respecte la intervenció pública : amb l'objectiu de controlar els processos inflacionaris, reduir la demanda interna i estimular l'activitat privada, s'exigeix una disminució substancial de la intervenció pública en l'economia. Una dràstica reducció de la despesa pública i del dèficit fiscal (ingressos menys despeses de l'estat), la privatització de les empreses públiques i la desregulació de l'economia són els eixos d'aquest apartat, acompanyats del control monetari. La recessió del crèdit a l'interior del país ha des ser també eina bàsica del control inflacionari i de la reducció de la demanda interna, això alliberarà recursos que es dirigiran a les exportacions. L'increment del tipus d'interès a que donarà lloc aquesta contracció monetària mantindrà la inflació sota control i estimularà l'entrada de capital estranger.

Pel que fa al mercat laboral: s'impulsa una política d'austeriat en els ingressos, amb rendes salarials restrictives o fins i tot recessives, que impliquen una reducció del poder adquisitiu de la població. Una legislació laboral favorable per les empreses i la potenciació de la flexibilitat laboral (temporalitat, mobilitat de la força de treball, acomiadament lliure, a més de doblegar el poder sindical). Tot això es considera indispensable per estimular les inversions, particularment les estrangeres, que constitueixen l'element clau.

Referent a la política externa: Es considera indispensable una adequació del tipus de canvi a un nivell realista, gairebé sempre una devaluació i una molt àmplia liberalització de les transaccions econòmiques internacionals del país en qüestió (liberalització comercial i legislació interna necessària per facilitar les inversions estrangeres ). Del capital exterior, a més de la seva contribució a l'equilibri de la balança de pagaments, s'espera la nova tecnologia i l'expansió dels mercats externs. Les exportacions, cap a les que es dirigiran el màxim de recursos, facilitaran la consecució de l'equilibri extern.

Així, en resum, la política del FMI requereix:

• Disminuir les barreres comercials.
• Devaluar la moneda.
• Impulsar les exportacions.
• Eliminar els subsidis.
• Mantenir baixos els salaris per atreure l'inversió.
• Desregular i crear l'infraestructura apropiada per atreure l'inversió
• Privatitzar les empreses estatals "ineficients"
• Disminuir la demanda interna per controlar la inflació.
• Liberalitzar els preus (sovint s'incrementen els preus del productes bàsics).
• Rebaixar la despesa pública, inclosos els programes socials i la inversió pública.

En principi, aquest paquet de política econòmica hauria de permetre recuperar els equilibris macroeconòmics i contribuir a fer competitius els països en l'escena mundial. En els països perifèrics amb problemes de deute, hauria de contribuir a l'obtenció de les divises necessàries pel seu servei.

CRÍTIQUES, IMPACTES I CONSEQÜÈNCIES DE LA POLÍTICA DEL FMI I DEL BM

Els plans d'ajust estructural (i els consegüents préstams d'ajust subministrats pel BM) definits en l'apartat anterior suposen a la pràctica:

• Són una estratègia que afavoreix els interessos del centre i sabotegen alhora els èxits assolits pels treballadors i pels ecologistes.
• Estan dissenyats per pagar divises i pagar el deute bancari.
• Estan pensats per esborrar aquelles fronteres que poden encarir les exportacions del centre que entren en mercats de la perifèria.
• Garanteixen importacions barates pel consum dels països centrals.
• Estableixen plataformes desregulades ideals per a la inversió estrangera.
• Aquestes polítiques faciliten la transmissió de recursos públics al sector privat a preu de ganga.
• En el procés d'implantació no és demana l'opinió de la població dels països afectats (principalment treballadors i pobres).

Els programes de política econòmica del FMI han estat un èxit rotund en el que podríem definir el seu veritable propòsit: han proporcionat el mitjà i el temps necessaris per a que els bancs continuïn extraient diners de la perifèria i carregant el pes del deute sobre els pobres. Han aconseguit obrir les economies perifèriques, eliminar regulacions i standards i establir bases industrials amb baixos costos de producció per tal que les companyies transnacionals puguin competir amb avantatges.

En els seu propòsit explícit de control macroeconòmic, la política del FMI i del BM no ha aconseguit resultats coherents: efectes ambigus en la inflació i el creixement; fracàs en la reducció del deute, en l'equilibri de la balança de pagaments o en l'atracció d'inversió directa.

El FMI ha fracassat en la gestió de l'ordre monetari: la massa incontrolada de diner que circula al voltant del món es calcula en 100.000 milions de $ . No pot impedir que els bancs i les societats multinacionals es llencin a l'especulació financera.

En termes de desenvolupament i equitat, aquestes polítiques han estat veritablement desastroses:

• Extensió de la pobresa i augment de la desigualtat entre rics i pobres arreu del món.
• Elevades taxes d'atur.
• Caiguda dels salaris,
• Augment del nombre de pobres.
• Major pobresa entre aquelles persones que ja es trobaven al límit.
• Concentració creixent de la riquesa nacional.
• Decadència de la capacitat productiva nacional, particularment en sectors com l'agricultura a petita escala i la petita i mitjana indústria.
• Desplaçament dels petits productors agrícoles que es traslladen a la ciutat amb l'esperança sovint frustrada de millorar les seves condicions de vida.
• Ràpida degradació del mediambient.
• Deteriorament dels sistemes d'assistència mèdica i expansió de malalties.
• Abandonament de l'escolaritat de molts infants, sobretot nenes. Això fa augmentar l'analfabetisme funcional.
• Creixement de la càrrega imposada sobre les dones, responsables del manteniment dels lligams socials.
• S'incrementa l'alienació, la delincuencia i la violència a tort i a dret en el sí d'aquestes societats.

A nivell global els efectes son igualment preocupats:

• Gran impacte sobre el medi ambient (per exemple s'incrementa notablement la desforestació donada l'elevada necessitat de molt països d'obtenir divises)
• Immigració internacional.
• Caiguda dels salaris arreu del món.
• Increment de la producció de droga.
• Extensió de malalties contagioses.

L'estratègia d'ajust estructural del FMI s'aplica també a l'Europa de l'est i Rússia.

Podem dir doncs en resum, que les nacions més afavorides subministren el seu "ajut" a les més riques, la transferència neta de recursos financia l'inversió i el creixement en el centre en detriment de la perifèria .

Alguns casos concrets

El BM recentment ha aprovat la concessió d'un crèdit de 160 milions de dòlars per finançar el projecte de "reducció de la pobresa pde l'Oest de Xina" a través d'una estratègia de repoblament que doblarà la població i augmentarà les tensions ètniques de la regió de Quinghia.

El BM està apunt ( si no ho ha fet ja ) de proporcionar finançament a Exxon i Shell per finançar un oleoducte de 600 milles per conduir petroli del Txad a la costa de Camerun. Aquest projecte representaria una agressió brutal sobre els ecosistemes de la zona (boscos tropicals etc.) a més d'afectar multitud de territori indígena.

REPERCUSsIONS DE LES POLÍTIQUES NEOLIBERALS IMPULSADES I RECOMANADES PEL FMI EN L'AMBIT DE LES ECONOMIES DEL CENTRE: EL CAS ESPANYOL, UNA ECONOMIA EN LA PERIFÈRIA DEL CENTRE.

Amb l'aval de les recomanacions del FMI i del BM, esbombades pels mitjans de comunicació com l'única política possible, i l'acció dels governs de torn, podem concretar que el benestar social de la població està essent atacat en diversos àmbits : en el mercat de treball, en l'esfera dels béns públics i en la retallada dels drets democràtics.

En el mercat de treball:

Que l'acomiadament sigui lliure i gratuït: de forma que els empresaris puguin exercir-lo amb total independència sobre la població ocupada que encara està protegida per contractes indefinits.

Així, per exemple, en la reforma laboral de maig del 97, s'aplicaren unes determinades modificacions en el sistema de contractació que permeteren als empresaris la reducció dels costos d'entrada de nous treballadors (bonificacions entre el 40 i el 60% en la quota empresarial a la Seguretat Social més una incentivació fiscal durant els dos primers anys de contracte) i dels costos de sortida (reducció de la indemnització per acomiadament improcedent) i es milloraren per l'empresari les causes d'acomiadament objectiu dels treballadors en les empreses.

Que la contractació temporal es generalitzi: que desaparegui l'INEM i la contractació passi a realitzar-se preferentment a traves de les ETT.

Que les quotes a la Seguretat Social s'eliminin. Política aquesta que en bona mesura ja s'està aplicant mitjançant les diverses fórmules actuals de contractació temporal.

També s'aboga per l'eliminació del SMI (salari minin interprofessional) per així poder aplicar remuneracions salarials per sota d'aquest nivell estatutari.

En l'esfera dels béns públics:

El desmantellament de les pensions. Les grans centrals sindicals acceptaren donar el vist i plau a la reforma proposada per les corts en els Pactes de Toledo. Això suposa una agressió important contra un dels pilars fonamentals de l'Estat del Benestar espanyol al disminuir i dificultar el cobrament de la pensió de jubilació.
Deteriorament de la Sanitat pública. Que en l'estat espanyol està prenent forma a través de mesures com l'eliminació de medicaments del seguro o la gestió privada del sistema públic de salut.

La reforma del subsidi d'atur. Es tracta d'eliminar una despesa social A més, contra pitjors siguin les condicions del aturats, més pressionaran sobre el mercat laboral a l'efecte de reduir els salaris.

La reforma dels serveis socials. El volum de negocis dels serveis socials representa una àrea desitjada pels interessos privats. Amb l'excusa de l'escassetat de recursos públics les administracions, com ara la Generalitat, legitimen la reducció de finançament públic d'aquests serveis alhhora que els posen en mans del sector privat.

Respecte a la naturalesa de l'Estat.

Únicament insistir en que la majoria de les decissions rellevants en matèria social i econòmica queden totalment fora de l'abast dels/les ciutadanes. FMI, BM,UE,.. esdevenen institucions amb un important dèfici t democràtic.

ANNEX: EL DESENVOLUPAMENT QUE IMPULSA EL BM

Eduardo Galeano. Cuatro Semanas, juny 1993.
Extret del dossier d'Intermón: Desenvolupament insostenible. Tardor del 1994.

"A fines de 1991, la revista The Economist y el diario The New York Times publicaron un memorándum interno del Banco Mundial, firmado por uno de sus jefes. El economista Lawrence Summers, formado en Harvard, reconoció la autoría. Según el documento, el BM debía estimular la migración de las industrias sucias hacia los países menos desarrollados, por tres razones: la lógica económica, que aconseja volcar los desperdicios tóxicos sobre los países de menos ingresos; los bajos niveles de polución de los países más despoblados; y la escasa incidencia del cáncer sobre la gente que muere temprano.
(...)
Atraídas por los salarios enanos y la libertad de contaminación, varias corporaciones norteamericanas han atravesado la frontera con México en estos últimos años. La ciudad fronteriza de Matamoros es uno de los lugares donde las consecuencias están a la vista: el agua potable es miles de veces más tóxica que en los Estados Unidos. Según un reciente estudio del Texas Center For Policy Studies, el agua está seis mil veces peor en los alrededores de la planta de General Motors, y tiene un nivel cicuenta mil veces más tóxico que el promedio norteamericano en el río donde arroja sus deshechos la Stepan Chemical.
El físico brasileño Ennio Candotti ha hecho notar que los países más ricos y poderosos ya no pueden mantener sus índices de desarrollo sin exportar devastación a los territorios ajenos. El Japón, por ejemplo, ya no fabrica aluminio. El alumino se produce en países como Brasil, donde la energía es barata y el medio ambiente sufre en silencio. Si el precio del aluminio incorpora el costo ecológico, esta industria dañina no podría competir en los mercados internacionales. Colombia cría tulipanes para Holanda y rosas para Alemania. Empresas holandesas envían bulbos de tulipán a la sabana de Bogotá; empresas alemanas envían los esquejes de rosas a Boyacá. Cuando las flores han crecido en immensas plantaciones, Holanda recibe los tulipanes, Alemaniaa recibe la rosas y Colombia se queda con los bajos salarios, la tierra lastimada y el agua disminuida y envenenada. La socióloga colombiana Maria Cristina Salazar está investigando las arrasadoras consecuencias de esos juegos florales en la era industrial: la sabana de Bogotá se está secando y hundiendo; los insecticidas y los abonos químicos, aplicados en gran escala, están enfermando a las obreras y a las tierras de Boyacá. Impunemente, la Bayer y la Dow Chemical producen y vende en América Latina, fertilizantes y pesticidas prohibidos en Alemania y Estados Unidos. Impunemente la Volkswagen y la Ford producen y venden automóviles sin filtros que son obligatorios en Alemania y Estados Unidos. Más de doscientos plaguicidas que figuran en la lista negra de la Organización Mundial de la Salud se utilizan en Uruguay, que es uno de los países con más cáncer del mundo. Los habitantes de la ciudad de México tienen la más alta concentración de plomo en la sangre; las indígenas que trabajan en las plantaciones de la costa de Guatemala dan de mamar la leche más intoxicada del planeta. Es la lógica económica que invoca el informe del BM: es la ley de la ganancia, que el mundo de nuestro tiempo ha elevado a la catagoría de la ley divina, y que impunemente reina. Al pie de sus altares, se ofrecen los sacrificios de la naturaleza y de la dignidad humana. Nada de nuevo. Al cabo de cincuenta siglos, el desprecio por la vida humana se ha hecho costumbre. La impunidad se alimenta de la fatalidad. Nos han entrenado para creer que la desgracia es cosa del destino, como el tipo aquél que por obedecer a la ley de la gravedad, se arrojó desde un décimo piso."

QUÈ RECOMANA L'FMI?

La Vanguàrdia, 5 de juiliol de 1994.
Extret del dossier d'Intermón: Desenvolupament insostenible. Tardor de 1994.

" El director general del Fondo Monetario Internacional, Michel Camdessus, considera que la economía española necesita " ir más lejos " en la reforma laboral y debe también modernizar su sistema tributario para ampliar la base fiscal y reducir los tipos impositivos en el impuesto sobre la renta ( IRPF ). El máximo responsable del FMI cerró ayer una visita de dos días a Barcelona, en la que se ha entrevistado con el presidente de la Generalitat, economistas, empresarios y representantes sindicales (...) Camdessus insistió en la necesidad de profundizar en las reformas estructurales. " España- dijo- no puede vivir con el déficit fiscal actual. Para reducirlo es necesario disminuir el gasto público, ampliar la base impositiva, liberalizar la economía y el sector público y privatizar empresas públicas". La reforma debería incluir una reducción de las cotizaciones sociales que encarecen el coste del empleo, compensada por una subida de los impuestos indirectos sobre el consumo. (...)"

BIBLIOGRAFIA UTILITZADA

- Etxezarreta,M. La vulnerabilidad de los modelos neoliberales. Cedit per l'autora.
- Etxezarreta,M. Globalización e intervención pública. Jornades d'Economia Crítica de Màlaga.
- Fernández Durán, Ramón. Movilidad motorizada,globalización econòmica y "proyecto europeo". Jornades d'Economia Crítica de Màlaga.
- Fernández Durán, Ramón. La Explosión del Desorden en la metrópolis. Ed Fundamentos.
- Iglesias Fernández,J. Contra el Capital Renta Básica. Cuadernos de Renta Básica Nº0
- Montes,P. El Desorden Neoliberal. Ed Trotta.
- Diversos Autors. 50 años Bastan, El Libro del Foro Alternativo.ed Talasa.
- George,s. El Boomerang de la Deuda .Colección Intermón.
- Ramonet ,I. Creixement econòmic i benestar humà. Fundació Caixa de Sabadell.
- Wyplosz, Ch. Burda, Michael. Macroeconomía: un texto europeo. Ed. Ariel.
- Kenwood, A.G. i Lougheed, A.L. Historia del desarrollo económico internacional. Ed. Istmo.
- Pàgines Web del FMI i del BM.

El.laborat per la PGR ( Plataforma per la globalització de les resistències). itacainfo@latinmail.com BUSQUETA@teleline.es