Bacary Sane: «La cultura diola significa divertir-se, educar i conviure»

Bacary Sane, President de CASC, Oudiodial Girona-Salt i Casumaï. Contacte.

El passat 12 de setembre vàreu organitzar el Festival d’Agermanament de Cultures a Santa Eugènia. Esteu contents del resultat?
El festival ha anat molt bé. La meva associació, que és Casumaï, forma part de la mancomunitat de Santa Eugènia de Ter. Cada any, nosaltres podem demanar uns diners per muntar una activitat. Vam pensar de fer una trobada intercultural, d’agermanament de diversos països. Des del mes de juny, vam començar a contactar amb diversos països africans perquè col·laboressin i, al final, vam aconseguir gent de Ghana, Camerun, Guinea Conakry, Gàmbia, Senegal i Dones d’Avui de Banyoles, que és una associació de dones de diversos països africans que van muntar coreografies i van der desfilades de moda africana. També, hi van assistir gent d'alguns països llatinoamericans com Hondures, i Cuba, d'Andalusia i, per descomptat, també de Catalunya.

Parla’ns, primer de tot, dels inicis d’Oudiodial. Quin era l’objectiu d’engegar aquesta entitat, l'any 2001?
El primer objectiu era d'ajuda mútua entre nosaltres. En general, hem viscut que, quan arribem aquí, estem perduts i, per això, hem muntat l'entitat: per ajudar als nouvinguts. Si hi ha una persona que està malalta, també l’ajudem, o, si un parent d'algú diola mor a Catalunya, traslladem el seu cos fins al Senegal. Al principi fèiem bàsicament això, però des del 2008 hem anat canviant els àmbits d’actuació i hem explorat el cultural i, també, el de cooperació.

Des del 2005, la majoria de persones dioles estan agrupant les seves famílies a Catalunya. Vénen dones, nens i nenes... Els nois que han nascut aquí han de lluitar per no perdre les arrels dels seus pares. Per això, hem afegit l’àmbit cultural: per donar a conèixer les nostres tradicions i fer que els joves no oblidin els costums dels seus pares. Com que ja no són d’allà, i han nascut aquí, és fàcil que perdin el contacte amb la família d’allà. Resumint: Oudiodial ha patit tres fases diferents: la social, la cultural i, per últim, la de cooperació.

Referent al segon punt. Potser molts gironins i gironines no coneixen l’ètnia diola. Podries explicar-nos d’on prové?
Els diola som d’una ètnia que està a Gàmbia i a Casamance, que és una província de Senegal però que està ubicada entre Gàmbia i Guinea Bissau. Però tot i així, pertany a Senegal. Abans d’arribar a Casamance, has de passar obligatòriament per Gàmbia. Els colonitzadors van repartir els diferents països a les principals potències del moment. Així, Gàmbia va ser per Anglaterra, Casamance per a França i Guinea Bissau per a Portugal. Però tots els diola haurien de formar part d’un mateix país, perquè comparteixen una mateixa cultura i llengua. Si algú és diola, pot formar part de l’associació. No mirem d’on ve. 

Què caracteritza la cultura diola?
La cultura diola significa divertir-se, educar i conviure. Són tres coses que dins la nostra cultura tenen molta importància. El respecte és un valor molt important, el respecte per al bé comú de la societat. Si tu veus que els fills d’un altre estan fent alguna cosa malament, els eduques tu mateix, perquè, si aquests fills esdevenen grans persones al futur, el poble n’estarà molt orgullós. L’educació, per tant, és una cosa de tots, no només d’una família. Si hi ha un lladre que roba cabres i vaques, no el portem a la policia, perquè és el que porta el menjar a la família i aquesta es quedaria sense recursos. Per això, el poble actua i el corregeix, és una educació col·lectiva. Això no existeix a les altres ètnies. Quan els dioles arribem aquí, sigui a Itàlia, Alemanya o Espanya, sempre fundem associacions. 

Teniu un esperit de comunitat molt arrelat.
Sí, i per inculcar totes aquestes coses bones i de respecte, hem muntat Casumaï.

Casumaï no és el mateix que Oudiodial Girona-Salt, oi?
Oudiodial vol dir “ens ajuntem”, i és una associació dels diola de Catalunya dividida en 8 seccions. On hi ha més de 50 socis, creem una secció amb una junta local, i aquesta presenta l’estatut a l’ajuntament del municipi. Tenim una secció aquí a Girona-Salt. El 2003 vaig venir a Girona, després d’estar a Calella amb una altra secció. Vam decidir muntar un grup musical per poder participar en actes de Salt i Girona, i així va néixer Casumaï, que vol dir "bon dia" en diola. Per fer actuacions, abans utilitzàvem l’assegurança i NIF de l’Oudiodial. Però, com que a cada actuació havíem d’ingressar una part a Oudiodial, vam decidir engegar l’Associació sociocultural Casumaï amb NIF i assegurança pròpia. Tot i així, el col·lectiu Casumaï forma part d’Oudiodial i nosaltres estem oberts a tots els diola de Catalunya.

Parlem del tercer punt: cooperació. Una de les vostres tasques és fer d’intermediaris entre els diola i les administracions per engegar polítiques de cooperació.
Exacte. El 2008, vam començar a fer cooperació. Concretament, Oudiodial, amb el seu fons, va comprar medicaments per portar allà. Vam fer-ho a través i amb la col·laboració d’una fundació de Barcelona que està cooperant amb el Senegal i pot traslladar coses fins al país. També, l'any 2012 vam portar 20 llits a un hospital de Gàmbia.

L’any 2014, la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària va comprar una màquina per fer ecografies per a la ciutat de Bignònia, a Casamance, que té un hospital. Era una necessitat sanitària i és imprescindible, per exemple, per a moltes dones embarassades de la zona. Després d’això, també vam enviar personal allà per fer la formació, ja que ningú no sabia interpretar les ecografies. El següent pas va ser enviar-hi una altra persona perquè ajudés tant homes com dones, ja que les ecografies són útils per a ambdós sexes. Finalment, aquest 2015 s’ha contractat un metge.

D’altra banda, els dies 23, 24 i 25 organitzem un fòrum a Rubí per cercar gent que pugui col·laborar o invertir en temes de sanitat, turisme etc., allà.

I Casumaï?
Des de Casumaï, aquest any hem demanat una subvenció per portar una ambulància a un hospital que no en té. El que succeeix és que, quan algú agafa la malària, es queda a casa fins que es troba molt malament i ha de desplaçar-se fins a l’hospital. Allà, no tenen recursos suficients i han de dur-lo a un hospital més gran. El problema rau en què, com que no tenen ambulància, aquesta part no és possible. Hem demanat diverses vegades al govern que en posi una, però no ens fan cas. De moment, l’Ajuntament de Girona m’ha denegat la subvenció per problemes tècnics, però l’any que ve, tornarem a demanar-la.

També, el 2012 l’Ajuntament de Sant Celoni va contactar amb Casumaï perquè anéssim a actuar a una festa per portar més medicaments al Senegal.

Tant Casumaï com Oudiodial estan molt implicades en les activitats culturals i socials que es desenvolupen a Salt i Girona. Per exemple, esteu col·laborant amb els Marrecs de Salt. D’on neix aquesta iniciativa?

És un projecte que ha sortit dels Marrecs de Salt. Un dia, van venir a la taula d’entitats d’immigrants, de la qual també en sóc president, per demanar que els immigrants participessin als castells. En aquest moment, era una qüestió voluntària, no un tema associatiu. Nosaltres tenim un costum: ajuntar-nos amb diversos pobles i comunitats per fer festes conjuntes. Per tant, no vam tenir cap problema. Vam dir: “si ens demanen que col·laborem, hi anem”.

Us agraden els castells?
Sí, molt! El que passa és que, com que m’ha tocat la percussió, no hi entro. Nosaltres vam proposar-los introduir els ritmes de tambors amb les gralles perquè, a l’hora de fer el castell, la música sonés més clara i bonica. Ho vam provar i, després dels assajos, vam veure que quedava molt bé.