Arcadi Oliveres: “L’única resposta social a l’atur és dividir el treball entre tots”
La implantació de la tasa Tobin, la lluita contra el frau fiscal, la nacionalització de la banca i el decreixement són algunes de les propostes per fer front a la crisi, de què va parlar Arcadi Oliveres, professor titular d'Economia Aplicada a la Universitat Autònoma de Barcelona i president de Justícia i Pau de Barcelona. "Els països occidentals hem superat el límit del no retorn i si superem la crisi, mai serà per recuperar el creixement que hem tingut fins ara".
Oliveres va fer aquestes declaracions durant una xerrada, en el marc del cicle de conferències Crònica d'una crisi anunciada, el passat dia 31, a la Casa de Cultura de Girona.
En la xerrada, centrada en les conseqüències socials de l'actual situació econòmica, Oliveres va dedicar una especial atenció a l'atur, que en aquests moments es situa a l'entorn del 20% a l'Estat espanyol. "No trobarem feina per a aquests quatre milions de persones", va afirmar. "L'única resposta a l'atur és dividir el treball entre tots. I això és l'antítesi del que està fent el govern espanyol, amb l'ampliació de l'edat de jubilació".
L'economista va ser crític també amb les retallades socials anunciades pel govern de Zapatero. "Es calcula que el frau fiscal és d'uns 80.000 milions d'euros a l'any. Si es recuperessin aquests diners, totes les pensions podrien pujar fins a un 70%". Però no es recuperaran. El lligams entre la gran banca i els partits polítics, independentment del seu color, fa que no hi hagi un interès real.
Una de les conseqüències que apunta la crisi és la transformació de les caixes en bancs. "M'estranya que no hi hagi hagut una rebelió, que no s'hi hagin aixecat veus en contra". Amb aquesta transformació, es perdria l'objectiu de les seves fundacions de tirar endavant projectes socials. Oliveres va plantejar la Banca Ètica com una opció que ofereix garanties, on no hi ha especulació i que finança projectes dedicats a "la generació d'ocupació, educació, cultura i medi ambient".
Oliveres també va fer referència a la possibilitat de nacionalitzar la banca. "El mínim que pot fer el Govern és quedar-se el banc al qual ha donat diners. S'ha fet en altres països, però a Espanya no hi ha aquesta voluntat". L'economista va explicar que el que han fet els bancs un cop han rebut l'ajut del govern ha estat "tapar forats i tancar l'aixeta del crèdit". Això ha desembocat en una situació en què "ni el venedor pot vendre ni el comprador pot comprar". En el món de l'empresa, s'ha traduït en milers d' acomiadaments. "És cert que algunes empreses han fet ERO amb tota la raó, però d'altres, amb moltes galtes, han aprofitat l'avinentesa per fer fora molts treballadors, i aquestes barbaritats s'haurien d'impedir".
Immigració
En aquest context, "no podem carregar els plats trencats a la immigració. Són aquí perquè la nostra piràmide de població els demanava". Amb una de les poblacions més envellides d'Europa, l'ONU va calcular cap al 1999, que Espanya necessitaria l'arribada d'uns 155.000 immigrats cada any. "En la nostra piràmide de població hi ha un forat a la segona edat, l'edat laboral. Són les persones que han de pagar les pensions dels de dalt i l'educació dels d'abaix, i aquest forat només es pot omplir amb immigració". Els càlculs actuals estimen que aquesta xifra anual hauria d'augmentar fins als 250.000. D'altra banda, l'economista també va trencar un altre dels tòpics relatius a la població immigrada. Segons va apuntar, la diferència entre el que reben i el que aporten "ens dóna a nosaltres un saldo favorable de 6.000 milions d'euros".
Decreixement
L'actual model de creixement resulta insostenible. "Fins al 1986, tot allò que l'activitat humana destruïa, el planeta ho podia reposar a l'any següent", va explicar. Ja no és així i la petjada ecològica es fa cada cop més gran. En un món en què un 20% de privilegiats consumeix el 75% dels recursos, "no tenim dret a seguir creixent". L'opció del decreixement és, segons l'opinió d'Oliveres l'"única garantia per què les futures generacions se'n puguin sortir, i decrèixer no vol dir pas més misèria"
