Nosotros y terceros, como proveedores de servicios, utilizamos cookies y tecnologías similares (en adelante “cookies”) para proporcionar y proteger nuestros servicios, para comprender y mejorar su rendimiento y para publicar anuncios relevantes. Para más información, puede consultar nuestra Política de Cookies. Seleccione “Aceptar cookies” para dar su consentimiento o seleccione las cookies que desea autorizar. Puede cambiar las opciones de las cookies y retirar su consentimiento en cualquier momento desde nuestro sitio web.
Cookies autoritzades:
Més detalls
MENU
20/10/2008

Ara més que mai: el 0,7% a la solidaritat

Ara més que mai: el 0,7% a la solidaritat

Immersos en un bombardeig constant d'informacions sobre la crisi econòmica actual, la Coordinadora d'ONG Solidàries creu convenient recordar la importància que els ajuntaments, consells comarcals i d'altres institucions públiques de les comarques gironines destinin el 0,7% a la solidaritat amb els països empobrits, ara més que mai. L'alça de preus dels cereals durant l'últim any ha contribuït a empitjorar les condicions de vida de milions de persones als països del Sud. La mobilització de recursos per pal·liar aquesta situació és absolutament imprescindible. Per això, manifestem:

El 0,7% és una mesura insuficient però necessària per pal·liar les enormes desigualtats entre els països rics del Nord i els empobrits del Sud. Desigualtats que, d'altra banda, són les desencadenants d'un creixent flux migratori del Sud cap al Nord.
El 0, 7% és, sobretot, una mesura de justícia social fruit de la responsabilitat passada i present del primer món en l'empobriment dels països del Sud.
La solidaritat no té límits ni fronteres. El 0,7% del pressupost que alguns consistoris destinen a la solidaritat és un important reflex del compromís local amb la solidaritat i la justícia global, i és una valuosa eina pedagògica de cara a la ciutadania.
El 0,7% és també una eina de foment de l'educació al desenvolupament i la pau entre el jovent del poble, entre el mateix municipi i els pobles de països desafavorits d'on vénen els principals col·lectius de persones immigrades.
No s'han de barrejar les partides socials destinades a millorar la qualitat de vida dels desafavorits que viuen en la nostra societat, amb les indispensables partides que cal destinar a millorar la situació dels països del Sud. No s'ha d'oblidar que sovint, la situació de desigualtat en la que estan immersos és fruit de l'acció dels nostres governs i les nostres empreses. Reclamem recursos socials suficients per fer front a les necessitats pròpies de cada població. Exigim una política més social i humana.
El passat mes de desembre el govern espanyol signava l'anomenat "Pacte d'Estat Contra la Pobresa". Es tracta d'un compromís per prioritzar la lluita contra la pobresa en el calendari polític espanyol, i possibilitar, així, que s'eradiqui la pobresa extrema abans del 2015, tal com marquen els 8 Objectius del Mil·lenni signats per 191 països d'arreu, entre ells l'Estat espanyol.
El 0,7 % és un magnífic indicador de la salut solidària dels nostres municipis, que destinen aquest modest tant per cent a la cooperació com a aportació del poble al benestar de la humanitat. Reclamem un compromís ferm al nostre Ajuntament.
El paper del deute extern en l'empobriment de les economies del Sud és clau. Durant anys el Sud ha pagat més diners al Fons Monetari Internacional i al Banc Mundial dels que rebia en forma d'ajut per al desenvolupament. No els deixem ara, a l'estacada.
Denunciem i denunciarem casos com el de Figueres, una ciutat fins ara amb un comportament modèlic en aquest aspecte, on el govern municipal (CiU, PSC i IC-V) ha reduït el percentatge municipal dedicat a cooperació del 0,7 al 0,5%, sense mostrar cap voluntat de rectificació i davant la perplexitat i indignació de les entitats solidàries de la ciutat.

Fent memòria: El 0,7% a les comarques gironines

L'any 1960 l'ONU va aprovar una resolució, amb el vot favorable d'Espanya, per la qual es demanava als països desenvolupats que transferissin com a mínim, l'1% del seu Producte Nacional Brut. Més endavant, l'any 1972, les Nacions Unides van demanar que almenys un 0,7% del PNB, fos l'ajut de caràcter oficial aprovat per els governs.

Ja l'any 1982 el Ple de l'Ajuntament d'Arbúcies aprovava una partida equivalent el 0,3% del seu pressupost per a ajuda al desenvolupament en països empobrits. Més endavant, altres ajuntaments de les comarques gironines es comprometien a participar en la campanya del 0,7% fins que va néixer la necessitat de coordinar-se i crear una plataforma, el Fons Català. Així és com va néixer, l'any 1986, al poble de Salt l'assemblea constituent del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, primer organisme d'aquestes característiques de l'Estat espanyol. Posteriorment han aparegut en d'altres comunitats autònomes.

L'any 1994, el president de la FCONGD va lliurar al Parlament català, 90.000 firmes perquè al final de la legislatura s'aconseguís la cessió del 0,7% dels ingressos propis de la Generalitat catalana al desenvolupament dels països empobrits. A finals d'aquell any, i a nivell de l'Estat espanyol, es creava la Plataforma del 0,7% que va dur a terme diversos actes i manifestacions per crear un clima d'opinió favorable al 0,7%. Les acampades arreu de l'Estat espanyol van ser l'estratègia més rellevant. A Girona, va haver-hi una acampada de 60 tendes pel 0.7%.

L'actual crisi econòmica no pot servir d'excusa per reduir la minsa ajuda que les institucions públiques gironines estan donant al desenvolupament, ja que l'hem d'entendre com una eina de justícia social indefugible. L'escàndol de les multimilionàries ajudes dels governs a les entitats financeres, contrasta dolorosament amb la ridícula, pràcticament nul·la, reacció dels països rics del Nord davant la crisi alimentària que ha agreujat l'extrema pobresa que es viu a molts països del Sud. Davant tot això, s'ha de continuar apostant pel 0,7%, ara més que mai.


Comarques gironines, 20 d'octubre de 2008

Amb el suport de

Amb la col.laboració de